BASF té 13.000 patents d’ADN d’animals marins

L’objectiu de l’empresa és disposar de recursos per desenvolupar nous productes

El llimac marí de Califòrnia ( Aplysia californica ) té unes de les neurones més grosses del regne animal. Els bacteris de l’espècie Shewanella oneidensis són capaços de viure tant en un medi amb oxigen com sense. Aquests dos éssers vius tenen en comú, a banda d’unes característiques extraordinàries, que el seu ADN forma part d’un conjunt de milers de patents propietat de BASF, una companyia que es presenta com “el fabricant de productes químics més gran del món”. Segons un estudi recent, l’empresa alemanya ha adquirit gairebé la meitat de les 13.000 patents basades en les seqüències genètiques de 862 organismes marins.

Aquest mes s’ha celebrat a les Nacions Unides un debat en què, entre altres coses, s’ha plantejat si s’hauria de permetre que una sola entitat privada determini com s’utilitzen els gens de tants éssers vius. En aquest fòrum, delegats d’arreu del món deliberaven sobre el desenvolupament d’un marc jurídic mundial en matèria de recursos genètics en alta mar, un extensíssim reialme fora del control de cap estat particular.

Doncs bé, una mirada més profunda al que s’està patentant aporta indicis intrigants a tothom qui estigui interessat en el futur de la innovació en el camp de la biotecnologia.

El futur serà extremòfil

L’ Alvinella pompejana, una mena de cuc que viu a les profunditats marines, és capaç de viure a temperatures que matarien la majoria d’éssers vius. S’ha fet servir en cremes per a la pell i hi ha seqüències dels seus gens en divuit patents, no només de BASF sinó també d’una entitat de recerca francesa.

Els prospectors genètics tenen tot un ventall de motivacions diverses. Alguns esperen poder desenvolupar un nou tractament contra el càncer. D’altres es proposen crear el pròxim bòtox. En qualsevol cas, la majoria es dediquen a buscar organismes amb característiques excepcionals, que puguin aportar-los la peça que falta al seu nou producte. Per això les patents són plenes d’extremòfils, espècies famoses perquè són capaces de tirar endavant en medis d’una foscor, un fred o una acidesa extrems, entre altres condicions hostils.

El teu gat no és interessant

¿Com és possible que múltiples entitats patentin el mateix cuc o el mateix cargol? A la majoria de països patentar “un producte de la natura” no està permès. Ara bé, el que sí que poden fer les empreses i instituts de recerca interessats és patentar una nova aplicació d’un determinat organisme o, més concretament, dels seus gens. I moltes vegades això implica crear organismes sintètics frankensteinians, amb una mica d’ADN de moltes coses diferents. Bàsicament, això significa que no es pot patentar el teu gat o el coiot que se’t cola al pati. “Ara bé, si t’hi posessis i creessis un coiot transgènic que no s’hagi creat mai, probablement sí”, explica el doctor Robert Cook-Deegan, professor de la Universitat Estatal d’Arizona.

Una nova forma de desigualtat

La garota violeta és coneguda per les seves propietats regeneratives. Les seves seqüències genètiques apareixen en patents de BASF, d’una empresa energètica alemanya, de la nord-americana Monsanto i d’una farmacèutica japonesa. Ara bé, quantes aplicacions útils d’un determinat organisme hi pot haver? Segons l’estudi publicat el juny passat, empreses de deu països molt desenvolupats (els tres esmentats més Noruega, el Regne Unit, França, Dinamarca, el Canadà, Israel i els Països Baixos) posseeixen el 98% de les patents relatives a l’ADN d’organismes marins. Abans de les converses recents, alguns dirigents polítics es van mostrar preocupats per la possibilitat que, quan els països en desenvolupament hagin adquirit el que equivaldria a una connexió d’alta velocitat en l’àmbit de la biotecnologia, d’altres ja hagin acaparat aquest nou internet genètic, cosa que alimentaria un nou tipus de desigualtat a escala mundial.

Decisions sobre els transgènics

Sovint es promociona els àcids grassos omega-3 fent referència a les seves virtuts per a la salut. Doncs bé, una de les fonts més fiables d’aquests àcids grassos és el peix salvatge, que està amenaçat per la sobrepesca. En molts casos el que produeix aquests nutrients són els microorganismes que consumeix el peix. Per això BASF ha modificat el codi genètic d’una planta de colza introduint-hi ADN d’aquests organismes diminuts i ha començat a experimentar amb l’objectiu de collir àcids grassos omega-3 a terra ferma. Ara mateix el projecte està en fase de proves de camp.

Si les tècniques com aquesta acaben facilitant la producció d’aliments d’una manera més sostenible, els ecologistes i altres col·lectius contraris als transgènics hauran de decidir-se entre continuar oposant-se a aquests productes o fer excepcions quan els beneficis siguin clars i amplis.

Etiquetes

Més continguts de