MEDICINA

Descobreixen que el xarampió ens fa més vulnerables a altres infeccions

Dos nous estudis confirmen que el virus del xarampió suprimeix els anticossos que ens protegeixen d’altres malalties

El xarampió és una malaltia viral molt contagiosa que provoca un quadre semblant a un refredat, seguit de la típica erupció vermellosa. Malgrat que sembla força lleu, en alguns casos té complicacions importants, des d’encefalitis a pneumònia, que poden fins i tot ser letals: més de cent mil nens arreu del món moren cada any de xarampió, la principal causa de mortalitat infantil per una malaltia que té una vacuna efectiva. Uns treballs publicats recentment demostren que, a més, el virus del xarampió té un efecte immunosupressor que, un cop superada la malaltia, deixa les persones desprotegides davant d’infeccions d’altres microbis.

La memòria de les defenses

Quan el cos entra en contacte amb un microorganisme, normalment genera anticossos per aturar-lo. Els anticossos són unes proteïnes que s’uneixen a parts concretes de l’invasor i activen una sèrie de mecanismes interns destinats a eliminar-lo del mapa. Són, per tant, un dels components més importants del sistema immunitari i els fabriquen uns glòbuls blancs que reben el nom de plasmòcits. Un cop resolta una infecció, alguns dels plasmòcits que fabriquen els anticossos específics contra aquell microbi queden permanentment actius. Per aquest motiu, es pot detectar un cert nivell dels anticossos corresponents a la sang durant molt temps, i a vegades per sempre.

Aquest mecanisme proporciona una mena de memòria al sistema immunitari, de manera que si el mateix microbi torna a aparèixer pot respondre més ràpidament i amb més força, perquè ja té les cèl·lules necessàries a punt i uns quants anticossos generats per parar el cop. Aquest és el principi que utilitzen les vacunes: s’injecten microbis morts (sencers o només trossos) per generar aquesta memòria sense causar la malaltia, i així el sistema immunitari ens protegirà més eficaçment contra futures infeccions d’aquell virus o bacteri.

Però aquesta protecció pot desaparèixer inesperadament. Segons dos articles, apareguts recentment a les revistes Science i Science Immunology, el virus del xarampió té l’estranya capacitat d’esborrar la memòria immunitària de les persones que infecta. Aquestes noves dades demostrarien que el xarampió causa una mena d’immunosupressió, és a dir, fa que qui el pateix perdi les defenses contra altres microbis als quals ja havia estat exposat, com per exemple el virus de la grip.

La desaparició dels anticossos

Per arribar a aquestes conclusions, els investigadors van estudiar 77 nens holandesos que no havien estat vacunats i 33 que havien rebut la vacuna anomenada triple vírica (que protegeix contra les galteres, el xarampió i la rubèola). Es van analitzar diverses mostres de cada nen, preses abans i després d’un brot de xarampió que hi va haver el 2013, i es va mesurar la resposta dels anticossos que cada nen tenia a la sang contra milers de virus i bacteris diferents.

La sorpresa, quan es van analitzar els resultats, és que els nens no vacunats que havien patit el xarampió aquell any, un cop es recuperaven de la malaltia, havien perdut entre un 11% i un 73% de tots els anticossos que tenien abans, i ara estaven indefensos contra un munt de microbis que el seu sistema immunitari hauria pogut aturar amb rapidesa. En canvi, això no els passava als nens vacunats.

Els científics van adonar-se que l’explicació era que els plasmòcits encarregats de mantenir la memòria d’aquestes infeccions anteriors i fabricar els anticossos adequats havien desaparegut. Per tant, era com si el virus del xarampió hagués premut el botó de reset i el cos hagués oblidat bona part del que havia après sobre els microbis. No queda clar encara com el virus del xarampió aconsegueix aquest efecte tan nociu sobre els plasmòcits, i si és una resposta específica o hi ha altres microorganismes que tenen les mateixes habilitats. De moment, sembla que no és una reacció única de la nostra espècie, perquè els resultats s’han observat tant en micos com en humans.

La importància de les vacunes

Aquests estudis reforcen la importància d’assegurar que tots els infants estan degudament vacunats, especialment contra el xarampió. Per desgràcia, l’auge dels moviments anti-vacunes fa que això sigui difícil. Malgrat la baixa popularitat que tenen entre gent mal informada, les vacunes són uns dels fàrmacs que més vides han salvat, des que el 1796 Edward Jenner va tenir la idea d’activar el sistema immunitari d’un nen perquè pogués fer front a una infecció de verola. Aquests nous resultats demostren que el risc de no vacunar no és tan sols el de patir una malaltia que en la majoria de casos no és greu, però que pot derivar en problemes més seriosos, sinó que, a més, es pot produir una baixada de defenses que ens fa més susceptibles a altres infeccions.

És important recordar que les vacunes són fàrmacs molt segurs i que les suspicàcies que han fet que molts pares no vulguin administrar-les als seus fills en els últims anys estan basades només en uns estudis que s’ha demostrat de moltes maneres que eren incorrectes. No hi ha cap indicació que vacunar tingui efectes negatius i, en canvi, no seguir els calendaris d’immunització recomanats obre la porta a situacions més perilloses del que crèiem, segons aquests dos articles.

Salvador Macip és metge i investigador de la Universitat de Leicester

Més continguts de

Blogs de ciència

this_image_alt

Despedida