Encara que estigui en repòs, el cervell humà crema més calories que el dels primats

El metabolisme basal dels humans és un 27% més accelerat que el dels primats per poder mantenir elbonfuncionament del cervell

La complexitat del cervell humà és única en la naturalesa. Hi ha animals més forts, més ràpids o més àgils, però cap té una intel·ligència comparable a la dels humans. El nostre cervell és tres vegades més gran que el dels altres simis i també és el que madura més lentament: el període d’aprenentatge de les cries humanes supera el de la majoria d’animals, que es valen per si mateixos amb més rapidesa.

Se sap que aquest avantatge té un cost important per a l’organisme: cal molta energia per mantenir les neurones actives. Un article publicat a Nature per l’antropòleg Herman Pontzer, del Hunter College de Nova York, ha quantificat per primera vegada la despesa que ens permet gaudir d’un cervell així. Pontzer i el seu equip conclouen que el metabolisme dels éssers humans ha de funcionar un 27% més ràpid que el dels altres per fer front a la demanda extra, cosa que ens converteix en els primats que més energia gastem de tots.

Què consumeix el cos en repòs

El metabolisme basal d’un organisme es defineix com la quantitat de calories que es consumeixen en estat de repòs. Està determinat per l’energia que cal per mantenir tots els òrgans funcionant amb normalitat. Abans es creia que no hi havia grans divergències en aquest consum entre els primats, en proporció al seu pes, però les millores tecnològiques de l’última dècada han permès fer mesures més exactes. Per saber quantes calories crema un organisme ara s’utilitza aigua “marcada” amb uns isòtops especials d’hidrogen i oxigen. Aquests isòtops es poden detectar fàcilment a l’orina i, calculant-ne les proporcions, es pot deduir quant diòxid de carboni ha generat l’animal en un període de temps, una xifra que és proporcional al consum d’energia. Per exemple, utilitzant aquest mètode en els últims anys s’ha pogut veure que els orangutans tenen un metabolisme basal molt baix, malgrat la seva massa imponent.

L’equip de Pontzer va aplicar aquesta tècnica a ximpanzés, bonobos, goril·les i orangutans de 14 zoos diferents. Després van fer el mateix amb 141 humans adults seleccionats d’entre poblacions de tot el planeta. Els resultats revelen que, en relació amb la massa corporal, un humà consumeix 400 calories més al dia que un bonobo i 820 més que un orangutan. De mitjana, la diferència és d’un 27%. Un inconvenient que es podria trobar a l’estudi és que s’ha fet en animals en captivitat, que no necessàriament han de ser representatius del que passa a la naturalesa. Però estudis anteriors han revelat que, malgrat que els animals salvatges són molt més actius que els dels zoos, les diferències en metabolisme basal en realitat són mínimes.

Una conclusió addicional de l’estudi és que comparativament els humans tenim una tendència elevada a engreixar-nos. La raó seria la necessitat d’emmagatzemar el màxim d’energia possible perquè, si el menjar escasseja, el cervell pugui continuar en marxa. Els autors proposen que, un cop el cervell humà va començar a desenvolupar-se més enllà del que era normal per a un primat -ara fa més d’un milió i mig d’anys-, la selecció natural va afavorir tots els canvis que permetien redirigir energia cap a les neurones i acumular reserves. Per exemple, un d’aquests és ser més grassos; un altre, tenir uns intestins curts que gasten menys i absorbeixen els nutrients ràpidament. Una altra adaptació va ser una reducció important en la massa muscular (tots els altres simis proporcionalment estan més musculats que els humans), i una modificació en la dieta que incentiva el consum d’aliments energètics i rics en proteïnes. Segons els treballs de Pontzer, gràcies a aquests canvis el cos humà hauria anat augmentant els requeriments metabòlics per poder satisfer la intensa activitat cerebral.

Les noves dades confirmarien la teoria que diu que el cos humà és una maquinària que sobretot ha evolucionat per poder fer servir el seu extraordinari cervell. Aquest òrgan, que representa només un 2% de la massa total però que, en canvi, consumeix més d’un 20% de l’energia, seria el que ha dictat els canvis més importants que s’han imposat al llarg de mil·lennis de selecció natural. La modificació del metabolisme basal seria un més de la llista.

Salvador Macip és metge i investigador a la Universitat de Leicester

Més continguts de

Blogs de ciència

this_image_alt

Catorze anys!

this_image_alt

Despedida