Millorant l’arsenal contra els virus

Un nou fàrmac contra la grip podria estar disponible ben aviat

La grip és una malaltia estacional que es contagia durant els mesos freds, amb un pic al mig de l’hivern. És molt freqüent: milers de persones la pateixen cada any, i normalment es recuperen sense cap problema. Però en un percentatge dels infectats, el virus responsable provoca complicacions severes i pot causar la mort. Les vacunes redueixen aquests casos greus i són la principal defensa contra la malaltia. Per això és essencial que les poblacions de risc es vacunin cada any. També hi poden ajudar els antivirals, però n’hi ha pocs que funcionin. Recentment s’ha anunciat que les proves clíniques d’un nou fàrmac contra la grip han sigut exitoses, i podria ser que aviat estigués disponible.

La infecció pel virus de la grip dona febre alta, calfreds, dolor, maldecap, tos i a vegades nàusees i vòmits. Sovint el virus s’emporta la culpa quan no li correspon, perquè el refredat comú o la gastroenteritis tenen símptomes semblants, encara que més lleus. Així, molta gent que creu que ha passat una grip ha tingut en realitat alguna d’aquestes altres afeccions. Malgrat tot, la grip continua sent una malaltia molt habitual, per això les xifres de complicacions importants també són elevades. A Espanya es calcula que prop d’un 25% de la població agafarà la grip, i això causa més de 3.000 morts cada any. A tot el món són entre 290.000 i 645.000, el 90% majors de 65 anys. L’altra població especialment susceptible al virus són els nens petits, que també tenen un sistema immunitari dèbil que els fa vulnerables. És per aquest motiu que és important controlar els brots de grip, per reduir al màxim el nombre de víctimes mortals, i per aconseguir-ho només disposem de dues estratègies farmacològiques útils: les vacunes i els antivirals.

La vacuna és difícil de dissenyar perquè el virus de la grip canvia molt. Un cop ha infectat algú, la persona desenvolupa anticossos capaços de bloquejar-lo, possiblement per a la resta de la seva vida. Això voldria dir que només patiríem la malaltia un cop, com passa amb el xarampió, si no fos perquè cada any la grip la causa un virus prou diferent al de la temporada anterior per no ser reconegut per les defenses i necessitar una vacuna nova. L’altra manera de destruir el virus és desactivant proteïnes imprescindibles per a la seva supervivència. Això ho fan els antivirals, que, si es prenen durant les primeres hores de la infecció, poden escurçar la durada dels símptomes i reduir el risc de complicacions greus. El principal és l’oseltamivir, conegut com a Tamiflu, que bloqueja la neuraminidasa del virus. El zanamivir és un altre fàrmac del mateix grup, menys eficaç però també amb menys efectes secundaris. El tercer que s’usa freqüentment és el peramivir. Mentre que l’oseltamivir és una pastilla, el zanamivir s’administra en forma d’esprai nasal i el peramivir s’injecta a la vena. Són fàrmacs força nous (els dos primers es van introduir al mercat a finals dels anys 90 i l’últim el 2009), i fora d’aquests tres hi ha poques opcions.

Per això s’ha rebut com una bona notícia que en un article publicat a la revista New England Journal of Medicine a principis de setembre s’anunciessin els primers resultats d’un ampli assaig clínic d’un nou antiviral contra la grip, el baloxavir. Segons aquest treball, el baloxavir redueix la quantitat de virus a la sang dels infectats amb més eficàcia que el Tamiflu, i té un efecte similar pel que fa a escurçar la durada dels símptomes i les complicacions de la grip, amb efectes secundaris igual d’infreqüents. Un avantatge és que el baloxavir bloqueja un enzim del virus anomenat endonucleasa i funciona així contra virus resistents als altres fàrmacs. A més, es pren en pastilla en una sola dosi.

La Food and Drug Adminsitration, l’organisme que aprova els fàrmacs als Estats Units, té previst anunciar la seva decisió, segurament positiva, sobre la comercialització del baloxavir abans de final d’any, a temps perquè s’utilitzi aquesta temporada. Mentrestant, al Japó ja té llum verda. A diferència dels antibiòtics, que ataquen els bacteris, disposem de molts menys antivirals útils, i per això és necessari que se’n desenvolupin de nous abans que els virus adquireixin resistències contra tots els que existeixen.

QUAN ESTARÀ A PUNT LA VACUNA UNIVERSAL?

La recerca de la possible vacuna universal, la que es podria usar cada temporada sense haver de recórrer a una de nova, és un dels objectius principals de la lluita contra la grip. Per dissenyar-la cal trobar zones del virus que no variïn gaire d’un any per l’altre o trobar la manera d’induir una resposta immune més potent. Per desgràcia, les dues coses són complicades. Diversos grups de recerca hi estan treballant, i les primeres candidates ja s’han provat en animals, i ara en humans. Però poden passar anys abans no es comercialitzin, perquè calen assajos clínics de llarga durada per veure si proporcionen la protecció esperada. Un dels més extensos usa una vacuna desenvolupada per la Universitat d’Oxford. Va començar a finals del 2017 al Regne Unit i inclou més de 10.000 persones majors de 65 anys.

Etiquetes

Més continguts de