TUB D’ASSAIG

Philip Roth i la malaltia de la pòlio

L’any 1988 hi va haver uns 350.000 casos de poliomielitis al món. L’any passat n’hi va haver 22. L’OMS espera poder erradicar totalment la malaltia, però, de tant en tant, condicions sanitàries deficients o falta de vacunes provoquen brots en certs països. I cada cas, per pocs que n’hi hagi, és una tragèdia. La clau del gran descens d’infeccions ha sigut la vacuna amb virus atenuats, creada per Jonas Salk als anys 50.

Per fer-nos una idea de l’impacte que tenia la pòlio abans de l’existència de la vacuna és bo llegir una gran obra de Philip Roth: Nèmesi (2010). La novel·la narra una greu epidèmia de pòlio produïda l’estiu del 1944 a la comunitat jueva d’un barri de Newark, una ciutat de Nova Jersey. El protagonista és Bucky Cantor, un jove atlètic i responsable, que no ha pogut anar a l’exèrcit per la seva miopia. Dividida en tres parts i amb girs excel·lents, la novel·la narra la por que es genera a la comunitat, la cerca de culpables concrets -uns joves italians, una gelateria, l’aigua de les fonts- per intentar explicar aquell flagell. Aquesta obra de Roth, autor que va morir el mes de maig passat, parla de l’irracional sentiment de culpa del protagonista i del seu odi, tot i ser creient, cap a un Déu que permet o produeix el patiment de la gent.

Com totes les grans novel·les, Nèmesi té diverses lectures. L’autor la va titular encertadament amb el nom de la deessa grega que representa la revenja i la justícia divina. També era coneguda com a Adrastea, “la inevitable”. La pòlio ho va ser, d’inevitable, fins que Salk va crear la vacuna -el 1961, Albert Sabin en va desenvolupar la versió oral-. Abans d’això es produïen fets colpidors com els que narra Roth. Una obra interessant per als que tenen dubtes sobre les vacunes. O per als que, simplement, volen gaudir de bona literatura amb rerefons mèdic.

Més continguts de

Blogs de ciència