MEDICINA

S’aprova la primera vacuna contra el virus de l’Ebola

Tot i que ja es va fer servir en el brot del 2018 al Congo, l’Agència Europea dels Medicaments aprova oficialment l’ús de l’Ervebo

L’Ebola és una infecció greu que provoca febre alta i una diarrea important, acompanyada de vòmits i sagnats profusos interns i externs, i per això és altament perillosa. Al final, el pacient s’acaba morint per la pèrdua massiva de fluids. Fins ara, tots el brots s’han vist a l’Àfrica subsahariana, on ha causat més de quinze mil morts confirmades des que es va descriure per primer cop el 1976. No hi ha cap tractament útil contra el microbi responsable, i l’únic que es pot fer és mirar de controlar-ne els símptomes a mesura que apareixen. Això canviarà aviat, perquè s’acaba d’aprovar la primera vacuna que protegeix contra el virus de l’Ebola. S’espera que aquest avenç permetrà reduir de manera important la mortalitat quan es produeixin nous brots.

Combatre els virus

Les malalties infeccioses causades per virus són, en general, més difícils de controlar que les que tenen l’origen en un bacteri. La principal raó és que, mentre que disposem d’un arsenal prou ampli d’antibiòtics per eliminar bacteris, els antivirals són molt més escassos i menys efectius. Això és degut en part a la gran habilitat que tenen els virus per canviar d’aspecte a força de mutacions, cosa que fa que els antivirals que els haurien de reconèixer tinguin un recorregut bastant curt. La millor manera d’evitar una epidèmia viral abans no comenci és dissenyar una bona vacuna que activi el sistema immunitari amb prou força perquè siguin les mateixes defenses del cos les que facin front al microbi.

Però aquesta tampoc és una feina fàcil. És prou conegut l’exemple del virus de la sida, un microorganisme relativament senzill que hem estudiant a fons des de fa gairebé tres dècades, però contra el qual encara no hem aconseguit fabricar una vacuna eficaç. Al grup de virus sense vacunes s’hi han d’afegir els que causen les anomenades febres hemorràgiques, com el de l’Ebola, el Marburg, la febre de Lassa, el dengue i la febre groga, algunes de les quals solen tenir uns índexs de mortalitat desmesuradament alts.

Per posar-ho en perspectiva, el virus de la grip estacional va matar al voltant d’un 3% de les persones que va infectar la temporada passada a Espanya, mentre que en el cas de l’Ebola la xifra s’ha enfilat fins al 90% en alguns dels brots (la mitjana històrica se situa al voltant del 50%).

El taló d’Aquil·les de l’Ebola

Malgrat tot, la potència dels virus hemorràgics té un costat positiu, encara que no ho sembli. El fet que siguin tan mortals és també el seu taló d’Aquil·les, perquè impedeix que es pugui propagar amb tanta efectivitat com un virus que només causa els símptomes d’un refredat i permet que els infectats facin vida gairebé normal durant molts dels dies que són contagiosos. Per això moren de grip entre 50.000 i 100.000 persones a l’any, mentre que el brot d’Ebola que va començar l’any passat al cor de l’Àfrica, un dels meus greus que s’ha registrat mai, i que encara dura, només s’ha cobrat unes dues mil víctimes.

De totes maneres, la perillositat de les febres hemorràgiques com l’Ebola no és tan sols la seva alta agressivitat, que les converteix pràcticament en sentències de mort si no es tenen els recursos adequats per tractar la pèrdua de fluids, sinó la por que un brot es desmarxi i s’estengui com la pólvora per un territori amb una infraestructura sanitària precària, com passa en moltes zones de l’Àfrica.

L’aprovació de l’Ervebo

És per això que en els últims anys s’han intensificat els esforços per aconseguir la primera vacuna efectiva contra l’Ebola, que és de llarg la més temuda de les malalties d’aquest grup. L’onze de novembre, l’EMA (l’Agència Europea dels Medicaments, que regula els fàrmacs a Europa i sol ser molt rigorosa) va aprovar finalment l’ús de l’Ervebo, la vacuna contra l’Ebola fabricada per l’empresa farmacèutica Merck i abans coneguda amb el nom tècnic rVSV-ZEBOV-GP.

Es dona la circumstància inusual que l’Ervebo, que es va patentar el 2003, ja s’ha donat a més de 250.000 persones, fins i tot abans d’haver sigut validada oficialment. La raó és que era l’única arma que es tenia per atacar el brot d’Ebola que es va produir l’any passat al Congo. El resultat d’aquest experiment d’emergència va ser tan positiu, que l’aprovació de l’Ervebo es va accelerar, cosa que li ha permès passar per davant de les altres set vacunes similars, que ja estan en fases de proves clíniques però menys avançades. De totes maneres, encara no se sap quan dura la protecció de l’Ervebo, que, a més, només és útil contra una de les cinc varietats del virus. Per això caldrà seguir investigant sobre el tema.

Malgrat aquestes limitacions, i atesa la manca d’alternatives, les autoritats han considerat que era necessari aprovar-ne l’ús ràpidament. L’abast de la vacuna ha sigut irregular, fins ara, per la manca d’una estratègia coordinada. La GAVI Alliance, l’entitat mundial que finança la compra i distribució de vacunes als països en vies de desenvolupament, controlada en part per la Unicef i l’OMS, va anunciar fa uns dies que havia reservat una partida de 178 milions de dòlars per acumular 500.000 dosis d’Ervebo d’aquí al 2025, que esperen que siguin suficients per fer front al pròxim brot quan aparegui.

Salvador Macip és metge i investigador

de la Universitat de Leicester

Blogs de ciència

this_image_alt

Despedida