El buit misteriós de la piràmide de Kheops

La gran piràmide de Kheops s’alça sobre Egipte des de fa més de 4.500 anys. Construïda durant el regnat del faraó Khufu, també conegut pel seu nom grec, Kheops, el monument testimonia la prodigalitat arquitectònica del governant, les restes del qual es creu que reposen momificades al seu interior.

Al llarg dels segles els arqueòlegs s’han aventurat a entrar al monument, també conegut com a gran piràmide de Guiza, i han quedat meravellats per la cambra del rei, la cambra de la reina i la gran galeria. Recentment, gràcies a una tècnica emprada en l’àmbit de la física de partícules, un equip internacional d’investigadors s’ha servit de col·lisions de rajos còsmics per donar una ullada a l’interior del monument i descobrir un espai aparentment buit amagat a l’interior dels blocs de pedra que formen la piràmide. Aquest espai té uns 30metres de longitud, aproximadament l’alçada de l’Estàtua de la Llibertat de cap a peus. “No sabem si és una cambra, un túnel, una galeria àmplia o alguna cosa semblant”, afirma Mehdi Tayoubi, codirector del projecte ScanPyramids, que ha publicat fa pocs dies el descobriment a la revista Nature. “Ens hem decidit per la paraula buit i no cap altra perquè realment no sabem què és aquest espai”.

Molts arqueòlegs han qüestionat que l’estudi ofereixi informació nova sobre els antics egipcis i no han trigat a assenyalar que el més probable és que el que ha trobat l’equip no sigui cap sala oculta on reposin les riqueses del faraó. Afirmen que això que els autors de l’estudi han anomenat “buit” és probablement un espai dissenyat pels arquitectes de la piràmide per rebaixar el pes que suporten les cambres i evitar que s’ensorrin, un exemple d’un element ja documentat en la construcció de monuments antics.

En qualsevol cas, l’estudi podria indicar que els progressos de la tecnologia poden posar al nostre abast una comprensió més rica de les meravelles del món antic que han captivat la imaginació humana des de l’antiguitat.

Muons per radiografiar un faraó

Es creu que Kheops va governar Egipte entre el 2509 aC i el 2483 aC, durant la quarta dinastia d’Egipte. Tot i que va construir la piràmide més gran que ha vist mai la llum a Egipte, l’única figura tridimensional intacta del faraó que han trobat els arqueòlegs mesura tot just uns 7,5 cm d’alçada. Se sap molt poc sobre la seva persona, de manera que la seva piràmide constitueix una de les poques finestres a la seva vida i el seu regnat. El lloc de Guiza, on es va construir la piràmide dedicada a Kheops, acull, a més, dues altres piràmides importants i l’Esfinx.

Des del 2015 el Dr. Tayoubi i els seus col·legues, ara dividits en tres equips diferents de físics i enginyers, han investigat la gran piràmide mitjançant una tècnica de la física de partícules que es coneix com a tomografia muònica. L’objectiu era veure’n l’interior a través dels elements constructius. “Vam intentar fer amb la piràmide el que fa un metge amb una radiografia”, diu el Dr. Tayoubi. En lloc de rajos X, com en una radiografia, l’equip va fer servir muons, els cosins pesants dels electrons, que es formen quan rajos còsmics procedents de l’espai exterior col·lideixen amb partícules a l’interior de l’atmosfera de la Terra. Les col·lisions generen un bombardeig constant de partícules inofensives capaces de penetrar a les profunditats del planeta. Quan els muons travessen matèria, perden energia i es degraden. Per tant, si l’equip detectava un nombre petit de muons, significava que les partícules havien hagut de travessar matèria. Per contra, el fet de detectar més muons indicava que les partícules passaven per un espai buit o un material menys dens.

Una tècnica millorada

Un físic guanyador del premi Nobel, Luis Álvarez, havia utilitzat aquesta tècnica anteriorment per investigar si hi havia cambres amagades a la piràmide de Khefren als anys seixanta del segle passat. La resolució de la tecnologia de detecció de muons ha millorat considerablement al llarg de les últimes dècades, cosa que ha propiciat que s’apliqués a l’observació d’objectes tan diferents com les estructures internes dels volcans, i també a la del reactor nuclear irradiat de Fukushima.

El 2016 els col·legues del Dr. Tayoubi van entrar a la cambra de la reina i van fer servir detectors de muons capaços d’efectuar mesures millorades per estudiar les partícules al seu pas per la piràmide. Quan van analitzar les dades obtingudes corresponents a una regió situada damunt de la gran galeria -un passadís llarg i inclinat que condueix a la cambra de rei- van observar que hi havia alguna cosa estranya: un excés de muons que no s’esperaven. Havien detectat un buit.

Les primeres mesures les van efectuar els investigadors de la universitat japonesa de Nagoya que formaven part del projecte. Més endavant, dos equips més associats amb ScanPyramids, un de francès i un altre de japonès, van confirmar al seu torn l’anomalia mitjançant tomografies muòniques, fins i tot des de l’exterior de la piràmide. El descobriment segueix els passos dels treballs precedents del grup, en què els científics van detectar un buit de petites dimensions rere la cara septentrional de la piràmide el 2016.

Christopher Morris, un físic que es dedica a la recerca mitjançant la tomografia muònica al Laboratori Nacional de Los Alamos i que no ha participat en l’estudi, qualifica els resultats “d’allò més increïbles” i afegeix que l’equip en va tenir prou instal·lant els detectors de muons per obtenir la recompensa. “Tota la resta de físics que ho podrien haver fet i no ho han fet ara estan gelosos”, comenta.

Arturo Menchaca-Rocha, un físic de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic que ha utilitzat la detecció de muons per investigar la piràmide del Sol de Mèxic, coincideix amb el Dr. Morris pel que fa als sentiments i afirma que els elements relacionats amb la física del projecte en corroboren les afirmacions.

L’escepticisme dels arqueòlegs

Els arqueòlegs, però, són més crítics amb l’estudi. Mark Lehner, egiptòleg d’Ancient Egypt Research Associates (una entitat dedicada a la recerca sobre l’antic Egipte), assegura que treballs anteriors han posat de manifest que el més probable és que els antics egipcis deixessin buits a les piràmides que construïen. En aquest sentit, afirma que els buits que ha descobert l’equip no són res d’especial ni de nou. “La gran piràmide de Khufu és més com un formatge suís que com un cheddar”, assegura. A més, afegeix que la inclinació pronunciada del buit també genera dubtes sobre si pot ser algun tipus de sala. “Amb aquest angle no té gaire sentit que sigui una cambra que contingui artefactes, sepultures, objectes i aquesta mena de coses”.

Zahai Hawass, egiptòleg, exministre del govern egipci i cap del comitè científic designat pel ministeri d’Antiguitats egipci per revisar l’estudi, es mostra força més crític amb la descoberta. “No han descobert res”, assegura, i assenyala que aquests buits constructius ja eren coneguts des de fa almenys dues dècades. “Aquest article no ofereix res a l’egiptologia. Zero”, conclou.

Tant el Dr. Lehner com el Dr. Hawass coincideixen a afirmar que els treballs d’exploració per tomografia muònica haurien de prosseguir amb l’esperança que els equips puguin obtenir dades de més resolució sobre els mecanismes interns de la piràmide, en particular pel que fa a la forma i les dimensions de l’anomalia.

Hany Helal, que també és codirector del projecte ScanPyramids, respon a les crítiques dient que des de la perspectiva de l’enginyeria no tindria sentit col·locar un buit tan gran com el que s’ha detectat damunt de la gran galeria si la seva finalitat fos rebaixar la pressió que suporta. Declara que els passos següents consistiran a obrir un debat internacional entre els arqueòlegs per esbrinar la finalitat de l’estructura i afegeix que és probable que en el futur els científics utilitzin drons per explorar el buit un cop disposin de més informació sobre el descobriment. “Estem segurs que hi ha un buit -diu-. Ara que ens deixin continuar amb la nostra recerca”.