LA LECTORA CORRENT

La ciència que fan els ciutadans

Es coneix com a ciència ciutadana la participació de persones no especialistes en el procés de recollida de dades per a la recerca i de vegades també en el seu processament i interpretació. Tradicionalment, la ciència ciutadana ha estat una aliada dels estudis de biodiversitat i, avui dia, més dels 50 per cent de dades de l’Estructura Mundial d’Informació en Diversitat són recollides per la ciutadania, i són els ocells, els bolets i les papallones els éssers vius dels quals es tenen més dades.

La percepció social dels problemes ambientals i l’ús estès dels dispositius mòbils han contribuït a popularitzar programes de ciència ciutadana en què les persones que hi participen se serveixen d’alguna aplicació mòbil (app). A Mallorca, el 2016 es va organitzar una marató informàtica per dissenyar una app per a la detecció de la vespa asiàtica, una espècie invasora depredadora de les abelles i altres insectes pol·linitzadors, que va arribar a l’illa el 2015. També hi ha una altra app que permet a la població general col·laborar en el projecte Mosquito Alert, amb l’objectiu de lluitar contra l’expansió del mosquit tigre i el mosquit de la febre groga, espècies invasores que poden transmetre malalties. L’app permet penjar fotos dels mosquits, les larves, els llocs de cria i comunicar-ne l’emplaçament.

Un altre exemple de ciència ciutadana és el projecte xAire que enguany es duu a terme a Barcelona per determinar la qualitat de l’aire de la ciutat a partir de la mesura del diòxid de nitrogen (NO 2 ). Es tracta d’un projecte intergeneracional en què participen vint escoles (dues per districte). Alumnes de primària i les seves famílies han instal·lat més de vuit-cents sensors per tenir una mesura de la contaminació més acurada que l’habitual, que es fa només en set estacions.

Més continguts de