La interacció cervell-ordinador està transformant el cinema

Un estudi mostra que els espectadors poden modificar les pel·lícules per mitjà de la seva activitat cerebral

Els últims anys hem assistit al desenvolupament extraordinari de tecnologies capaces de substituir o potenciar funcions del nostre sistema nerviós central. Dispositius com les interfícies cervell-ordinador fan possible que el cervell es comuniqui amb un ordinador directament. La tècnica que utilitzen la majoria d’aquests dispositius és l’electroencefalografia, és a dir, l’enregistrament de l’activitat elèctrica del cervell a través del cuir cabellut.

Per bé que la principal aplicació d’aquestes tecnologies és mèdica, també poden tenir aplicacions en àmbits com el cinema. I aquest fet no és gens casual: els artistes han sigut pioners en l’ús d’aquestes tecnologies, i n’han concebut aplicacions creatives des que van sorgir, als anys 60. Un dels primers exemples d’això és Music for solo performer (1965), una obra del compositor nord-americà Alvin Lucier que es considera la primera actuació en què es va fer servir tecnologia electroencefalogràfica.

Entre les innovacions més recents hi ha les noves interfícies cervell-ordinador sense fils, que ja estan en venda en forma de dispositius de baix cost que es col·loquen al cap. Tot i que ja s’utilitzaven en el món dels videojocs i de l’art, els últims temps també s’han incorporat a la cinematografia interactiva. Hi ha productores de Hollywood, com Universal i 20th Century Fox, que han comercialitzat versions interactives de les seves pel·lícules en què l’espectador pot controlar moments clau de la trama a través d’un d’aquests aparells.

La interacció multicerebral

Tenint en compte aquests precedents, s’ha fet un estudi que aboca llum sobre la manera com el nostre cervell pot controlar una pel·lícula o una projecció cinematogràfica en directe, no només en un context de lleure domèstic, sinó també en una sala de cinema. A més, mostra com es podria aprofitar aquesta capacitat per aportar una experiència nova, participativa i col·lectiva a l’espectador.

Per aconseguir-ho, s’ha desenvolupat un nou sistema que fa possible la interacció de múltiples cervells. Aquest sistema es va fer servir en un nou tipus de projecció cinematogràfica en directe creat expressament i presentat al Centre d’Arts Contemporànies de Glasgow. Per primera vegada, la tecnologia va fer possible que un artista i dos espectadors interactuessin simultàniament. Mitjançant la seva activitat cerebral passiva van poder controlar tant per separat com conjuntament aspectes de la pel·lícula projectada en directe. La seva transició d’estats cognitius més relaxats a estats de més alerta es visualitzava com un canvi de tons freds a colors més càlids. D’aquesta manera, es generava el color de les projeccions en directe, que canviava constantment i determinava l’ambient global del relat.

L’acte també va ser un experiment de neurociència en un entorn real i amb públic, la qual cosa va permetre obtenir informació dels participants. Aquestes dades posen de manifest que els participants es van adonar de quines parts de la projecció controlava la seva activitat cerebral i, també, de quina manera ho feia. I resulta que aquestes escenes particulars els van impressionar especialment. Així mateix, la seva atenció i implicació emocional van augmentar i manifesten que van tenir la sensació d’estar “connectats”.

El nou horitzó del cinema

Aquest experiment ofereix noves eines i mètodes per crear pel·lícules interactives a partir de l’activitat cerebral dels espectadors. A més, demostra que l’ús de la interacció cervell-ordinador al cinema pot incrementar la percepció i la implicació del públic i, més enllà d’això, obre un nou horitzó de possibilitats. En un futur no gaire llunyà es podrà donar als espectadors la capacitat de submergir-se en la pel·lícula i controlar-la col·lectivament per mitjà de la seva activitat cerebral combinada.

Conjuntament amb els estudis que examinen els efectes de les pel·lícules en l’activitat cerebral de l’espectador (un camp anomenat neurocinemàtica ), aquestes noves possibilitats elevaran les arts i les ciències cinematogràfiques a noves cotes. Així mateix, permetran comprendre millor com ens involucrem en activitats col·lectives i com col·laborem i competim en entorns i situacions emotives.

Més continguts de

Blogs de ciència