De quin color són els objectes? Aquesta pregunta, estrictament parlant, no té sentit físic perquè inclou el verb ésser, i nosaltres només podem respondre de quin color veiem els objectes, segons la nostra sensació subjectiva. Quan la llum solar o la llum d’una bombeta il·luminen un objecte, una part de la llum és absorbida, una part el travessa si és transparent o translúcid i la resta és reflectida cap a l’exterior. El que nosaltres veiem és aquesta darrera part, la que rebota. Hi ha objectes molt llisos en què tota la llum incident es reflecteix i surt seguint una trajectòria simètrica a la d’entrada: els miralls.
Depenent de quina sigui la composició química i l’estructura molecular d’un objecte, absorbeix unes freqüències lluminoses -uns colors- o unes altres. Si un objecte -un llaç, per posar exemple- rep una llum blanca com la del Sol, potser n’absorbeix les tonalitats vermelles, blaves i verdes. Això és perquè els pigments o colorants que conté l’objecte estan compostos de certes molècules que, en rebre llum d’una determinada freqüència, n’absorbeixen l’energia. Dit d’una altra manera, determinats enllaços químics de les molècules són sensibles a aquestes freqüències i, després d’absorbir la llum, es posen a vibrar, tot escalfant l’objecte de manera imperceptible. La resta de freqüències de la llum, com que no són absorbides per cap enllaç, reboten i es dirigeixen cap a l’exterior. Aquesta és la llum que, en arribar a la nostra retina, identificarem com a color groc.
Si, per una d’aquelles circumstàncies, el lector s’ha trobat que li han dit “No pot entrar aquí amb un llaç de color groc”, hauria pogut respondre: “El llaç no és groc, que així és com el veu vostè, però precisament el llaç el que fa és rebutjar el color groc”. No sé si serviria davant d’un jutge com a argument exculpatori.
