La recerca catalana en canvi climàtic sedueix Europa

“La xerrameca diplomàtica des de Rio 1992 a Katowize 2018 no ha servit de res, l’augment de la concentració de CO 2 a l’atmosfera continua impertorbable i ha arribat a 409 parts per milió (ppm), quan era de 360 ppm el 1992 quan es va fer la conferència de l’ONU a Rio de Janeiro”, diu el professor Joan Marínez Alier, director del projecte EnvJustice a l’Institut de Ciències i Tecnologia Ambiental (ICTA) de la UAB. Quan el 2015 es va arribar als 400 ppm de CO 2 a l’atmosfera es va creuar la línia vermella que generaria una pujada de 2 ºC a la temperatura global de la Terra, l’augment que l’Acord de París contra el canvi climàtic encara es proposa evitar. Les polítiques públiques, i les tendències socials, encara estan molt lluny d’aquesta fita, indispensable per evitar els pitjors escenaris del canvi climàtic. Però mentre que els polítics no fan els deures, els científics sí que estan cada cop més compromesos amb la investigació contra el canvi climàtic, també a Catalunya. La recerca catalana en aquest àmbit, de fet, s’ha fet un forat (i destacat) dins del marc europeu, a través del reconeixement i el suport que representen les beques de l’European Research Council (ERC). En els últims tres anys, l’ICTA ha obtingut sis beques ERC, totes per a projectes de recerca sobre medi ambient i canvi climàtic.

L’ERC finança projectes trencadors i d’alt risc de diverses àrees científiques, per un màxim de 5 anys i amb una dotació d’entre 1,5 i 3,5 milions d’euros. Des que es va crear aquest programa d’alt prestigi l’any 2007, Catalunya ha obtingut 307 beques ERC, un 3,17% del total, situant-la al quart lloc del rànquing en tot l’espai europeu elegible i al segon lloc de la UE.

L’última ajuda de l’ERC que s’ha concedit a l’ICTA va ser al desembre per al projecte Urbag, d’anàlisi dels sistemes integrats de vegetació i agricultura urbana, de l’experta en ecologia industrial Gara Villalba. El projecte espera assentar les bases per al futur pla de zones verdes de l’àrea metropolitana de Barcelona. Un altre dels projectes de l’ICTA amb una beca ERC, liderat des del 2016 per Isabelle Anguelovski amb el nom de Greenlulus, també investiga els espais verds urbans de Barcelona i 39 ciutats més d’arreu del món, i ho fa des d’un punt de vista inèdit, el de la gentrificació i els efectes socials que genera.

“L’única solució possible”

L’equip d’investigació liderat per Martínez Alier -les beques ERC permeten contractar equips d’unes sis o set persones per a cada projecte- estudia els moviments socials que reclamen justícia social des dels 80 fins avui i ha creat fins i tot un mapa interactiu, l’EJAtlas, que recull totes les mobilitzacions i campanyes locals de defensa de la terra i el clima en contra de projectes d’extracció de combustibles fòssils.

“L’única solució possible és posar un preu a les emissions de CO 2 que repercuteixi en el preu final de tots els productes”, perquè “els éssers humans no prenen decisions racionals” ni podem esperar que siguin altruistes i renunciïn als combustibles fòssils pel bé del planeta, assegura el professor Jeroen van den Bergh, que lidera Evoclim, un altre dels projectes de l’ICTA finançat per l’ERC. Un preu al carboni unificat a escala mundial (s’apunta inicialment a 125 euros per tona emesa de CO 2 ) faria que els productes més contaminants (que requereixen més emissions per a la seva fabricació) fossin més cars i els nets més barats, just al contrari del que passa ara, diu Van den Bergh, convençut que els hàbits de la gent no canviaran fins que no els afecti la butxaca. El seu projecte fa una anàlisi científica dels compromisos polítics presentats per tots els estats del món per complir amb l’Acord de París, i unifica per primer cop les metodologies tan dispars amb què s’han presentat. El projecte Evoclim va arrencar just l’any passat, juntament amb un altre projecte finançat també per l’ERC, el de la investigadora Victoria Reyes García sobre els indicadors locals dels impactes del canvi climàtic.

Un altre que ja fa dos anys que està en marxa és el Bigsea, de l’investigador canadenc Eric Galbraith, que està desenvolupant un sistema integrat d’estudi dels canvis als oceans, climàtics, bioquímics i d’ecosistema, que per primer cop integra també les activitats humanes sobre ells. “Els efectes de la pesca són molt més grans que els del canvi climàtic i ja estem veient que millorant la regulació de la pesca es pot obtenir un benefici molt més gran que l’impacte negatiu del canvi climàtic”, diu l’investigador.