El repte d’entendre el càncer infantil

Noves anàlisis genètiques proporcionen dades per millorar-ne el tractament

La lectura d’un genoma humà sencer, a principis d’aquest segle, va donar el tret de sortida d’una ambiciosa sèrie d’estudis per desxifrar la informació que conté l’ADN dels éssers vius. Des de llavors s’han catalogat els gens de centenars d’animals i plantes, així com també d’humans. Això produeix una gran quantitat d’informació, útil per saber com funciona i com ha evolucionat la vida. També permet conèixer millor malalties com el càncer, que se sap que està causat precisament per trastorns en els gens. En els últims mesos s’han publicat unes anàlisis genètiques exhaustives de diversos càncers, que han aportat dades que serviran per buscar nous tractaments. I ara fa poc que s’hi ha afegit un estudi que analitza a fons els gens dels càncers infantils, els més desconeguts de tots.

Una malaltia que dura dècades

El càncer és una malaltia molt lenta. Calen anys, dècades fins i tot, perquè les cèl·lules es transformin en malignes. Això passa perquè van adquirint una colla de característiques que les fan agressives, per culpa d’una cadena de canvis accidentals a l’ADN que s’anomenen mutacions. A causa del mateix funcionament de les cèl·lules, però també dels elements tòxics del nostre entorn, les mutacions són freqüents. Per sort, la majoria s’eliminen a temps, abans que puguin causar problemes, gràcies als sistemes de correcció interns. A més, com que segueixen els patrons de l’atzar, moltes no tenen conseqüències, i només de tant en tant alguna apareix en un dels gens essencials per desenvolupar un càncer. Això fa que en les primeres dècades sigui poc probable que es formi un tumor maligne, mentre que les possibilitats incrementen molt en l’últim terç de la vida, quan ja hi ha hagut prou temps per acumular el nombre precís de mutacions als llocs adequats de l’ADN per transformar una cèl·lula. Així, si el pic de càncers es dona entre els 60 i 80 anys, les primeres mutacions que inicien la malaltia apareixen probablement quan la persona en té 30 o 40.

Llavors, per què existeix el càncer infantil o pediàtric -que és el que afecta els menors de 14 anys- si les cèl·lules d’un nen no haurien d’haver tingut prou temps per completar el procés? La resposta és que encara no se sap.

Les especificitats del càncer infantil

És obvi que aquests càncers no segueixen les mateixes normes que els altres. Per exemple, així com en adults els més habituals són els de mama, pròstata, pulmó i còlon, dos terços dels infantils són leucèmies i limfomes o tumors al cervell. Això ja suggereix que el mecanisme de formació ha de ser diferent.

A més, els càncers infantils són poc freqüents, menys d’un 1% del total, i tenen un percentatge de supervivència inusualment elevat, de més del 80%. Per això tradicionalment s’han destinat pocs fons a investigar-los. Per exemple, el projecte de l’Atles Genòmic del Càncer (TCGA per les seves sigles en anglès) va començar el 2005 amb la idea de cartografiar el màxim nombre possible d’alteracions genètiques, i des de llavors ha seqüenciat l’ADN de milers de tumors de fins a una trentena de tipus diferents, la gran majoria d’adults. En comparació, el càncer infantil encara està força inexplorat.

1.699 casos estudiats

Per intentar compensar aquest fet, un equip d’investigadors, del St. Jude’s Children Hospital de Memphis, als Estats Units, dirigits per la investigadora Jinghui Zhang, acaba de llegir la informació genètica de 1.699 càncers pediàtrics i l’ha comparada amb la dels adults. Gràcies a això, l’equip de la doctora Zhang, que ha presentat els seus resultats a la revista Nature, ha trobat una inesperada relació entre l’exposició al sol i les leucèmies infantils, que caldrà investigar més a fons. A part, ha identificat 142 gens que, quan muten, provocarien aquests càncers. El més sorprenent és que tan sols un 45% d’aquestes mutacions es veuen normalment en els d’adults, i la resta són específiques dels infantils. Una explicació seria que aquests canvis activessin mecanismes més agressius, i per això tot el procés de malignització es concentrés en uns pocs anys en lloc de necessitar dècades. Això té també unes conseqüències molt importants en l’era de les teràpies dirigides, una nova generació de fàrmacs que són més efectius perquè bloquegen una mutació concreta: la majoria de nous tractaments que es desenvolupin pensant en adults no serviran per als nens.

Des del punt de vista de la salut global, té sentit destinar el gruix dels recursos als càncers que afecten més persones. Però també és important considerar que l’impacte social d’aquesta malaltia en gent jove és immens. Arreu del món moren 80.000 nens a l’any per culpa del càncer, i més de la meitat dels supervivents tindran efectes secundaris greus pels tractaments agressius que es donen actualment, sobretot per la quimioteràpia clàssica. L’esterilitat, els problemes de cor i fins i tot l’aparició d’altres càncers són els més comuns. Aquest estudi és important perquè demostra que, per millorar el tractament del càncer infantil, no n’hi ha prou d’aprofitar el que es fa per al dels adults, sinó que cal invertir més diners per dissenyar altres fàrmacs que ataquin les mutacions específiques dels nens.

Salvador Macip és metge i investigador de la Universitat de Leicester

Etiquetes

Més continguts de