“Estudiar et fa obrir la ment, et fa sentir útil” “Girona és una ciutat excepcional”

L’Isaac Padrós estudia Ciències Polítiques i es va decidir per la UdG per la proximitat a casa i per les recomanacions d’amics. A mesura que ha descobert i conegut els serveis de la UdG, i especialment la Unitat de Compromís Social i les persones i projectes que hi ha al seu entorn, ha confirmat que la decisió ha estat més que encertada.

Va escollir estudiar Ciències Polítiques i de l’Administració per conèixer millor l’administració, i assolir una bona base per poder entendre i defensar millor la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides. La seva vida va fer un gir important fa uns sis anys -va perdre la visió en un accident- i això li va fer replantejar objectius i prioritats a la vida. Ara està fent assignatures de segon curs. El seu ritme acadèmic és més lent perquè fa altres coses en paral·lel, però sobretot perquè no vol aprovar, el que vol és aprendre. Creu que pot ser cosa de l’edat, ja que és més gran que la majoria d’estudiants.

Dels estudis en valora sobretot el contingut, com d’interessants li resulten gran part de les classes, la sort de poder escoltar en directe els diferents professors i, sobretot, sentir que els seus coneixements de mica en mica van creixent: “Sovint tinc la necessitat d’anar a classe i després, estimulat pel que m’han explicat, posar-me a llegir. Les classes em generen ganes de lectura”.

Sense prejudicis

Dels companys, valora que se li acostin sense vergonya ni prejudicis. Valora la companyonia i sobretot el canvi que es produeix a mesura que la situació es normalitza: “Noto com cada cop se’ls fa menys estrany tenir companys amb discapacitat a classe”.

Considera que els estudiants amb alguna discapacitat tenen la sort i l’oportunitat de poder aprendre i estudiar per voluntat, no per necessitat. En molts casos, la seva vida poc canviarà pel fet que tinguin o no un grau. Ara bé, en poden gaudir i el canvi es produeix durant el procés acadèmic: “Estudiar i aprendre t’obre la ment, et fa sentir útil, et fa pensar en coses que no et plantejaves abans, sobretot et genera la sensació d’enriquiment personal”.

L’Isaac presideix l’associació Multicapacitats, una entitat sense ànim de lucre formada per estudiants i exestudiants de la UdG amb discapacitat i sense, persones conscienciades que volen sensibilitzar la societat envers la seva realitat. Està aportant la seva experiència vivencial i acadèmica a la UdG, amb l’objectiu de generar més oportunitats per als futurs estudiants universitaris amb una situació semblant a la seva.

Accessibilitat i empatia

“Jo simplement soc un dels molts companys que han passat per aquí abans que jo, i ells van sembrar el que jo ara estic recollint. I de ben segur que darrere meu en vindran més i millors que recolliran el que tots els que hi hem anat passant hi estem sembrant. Ja siguin consells per millorar l’accessibilitat, ja sigui aportar granets de sorra per generar empatia amb els companys, professors i personal d’administració i serveis, ja sigui per posar sobre la taula les lluites diàries que tenim afegides, ja sigui posar les capacitats de les persones per davant de les limitacions”.

Fa poc vam poder seguir-lo en una experiència singular, un repte excepcional per a una persona cega: va aconseguir completar la volta a l’illa de Menorca en un kaiac individual, acompanyat de Rai Puig. Aviat es podrà veure el documental que recull aquesta experiència.

Alba Artés estudia a la Facultat d’Educació i Psicologia. És de Terrassa, i va anar a estudiar a Barcelona, però no la va acabar de motivar. No li agradava la ciutat, el tren, el trànsit... Treballava a Camprodon i tenia moltes ganes de conèixer Girona, hi tenia amics i coneguts. Es va interessar primer per la ciutat, prou gran i prou petita alhora, abans que per la universitat. Fa quart curs de Psicologia, que és el que havia volgut estudiar des de tota la vida, tot i que inicialment havia fet batxillerat tecnològic, perquè li agradaven les matemàtiques i el dibuix tècnic. Va repetir curs i després es va passar al batxillerat social, encara que aquest itinerari no li oferia la possibilitat d’estudiar aquest grau. Va començar uns altres estudis de comerç i va fer les proves d’accés en la fase extraordinària que li van permetre entrar.

Creu que la psicologia et permet saber el perquè de les coses, explica el comportament humà, les accions de les persones: “Sovint la gent és criticada pel que fa a la seva vida de manera individual i no es valora la seva història ni es pregunta què l’ha conduït a fer allò. La psicologia és una bona manera de trobar respostes. El que més valora dels seus estudis és el professorat: “Hi ha molts professors i professores que són doctors, això em va sobtar bastant quan vaig entrar. És interessant que estiguin fent recerca i que expliquin els seus coneixements, que facin el traspàs cap als estudiants, perquè si no la nostra ciència moriria. N’he tingut de molt interessants”. Dels companys, valora especialment el seu nivell de professionalitat: “Des del primer moment, ens van fer creure que érem psicòlegs, que ens ho havíem de creure, i ens hi vam adequar”.

Compromís amb la igualtat L’Alba és membre del Consell d’Estudiants, i pertany a la Comissió de Compromís Social de la UdG com a delegada estudiantil d’igualtat de gènere. “S’hi fa molta feina, hi ha un compromís real per abordar els problemes entorn d’aquest àmbit, s’estan començant a fer avenços molt interessants per la universitat. Les persones que hi treballen ho fan amb moltes ganes. El que fa falta és la implicació de tothom: PAS, PDI i estudiants”. Aquest any s’ha dedicat a la igualtat, i a l’acte d’inauguració de curs l’Alba va ser l’encarregada de llegir el discurs col·laboratiu de la comunitat universitària sobre aquest àmbit.

Troba que Girona “és una ciutat excepcional, amb un moviment jove molt interessant”. El caire de la UdG és familiar, aquesta és una de les potencialitats de la Universitat. La UdG acaba conformant la ciutat, amb els seus tres campus, és un dels avantatges que hi veu. També valora que es pugui accedir a tot arreu amb molta facilitat.

Creu que pot aportar molt a la universitat, ella voldria treballar sobretot en termes de gènere. En concret, en la bona aplicació del protocol existent contra agressions masclistes. Vol ajudar a fer que la UdG es converteixi en un espai segur, i de divulgació, més enllà de l’aprenentatge que s’ofereix als graus. Anima a assistir a xerrades, a formacions, que hi hagi més participació activa.