ENTREVISTA
Suplements 19/02/2012

“Els televisors actuals han quedat antiquats”

Segons David González, president del grup Anuntis, després de mòbils i tauletes, és el torn de la TV

àlex Font Manté
3 min
González Castro

Barcelona p { margin-bottom: 0.21cm; } David González Castro (Barcelona, 1966) és el president del grup Anuntis, una empresa de 800 treballadors propietària de catorze portals d’anuncis classificats, com Fotocasa o Segundamano. Tot i que el grup noruec Schibsted (propietari de 20 minutos) té el 76% de les accions, la resta de la companyia està en mans de David González Castro i la seva família, que també s’encarreguen de la gestió. L’any vinent l’empresa complirà el 30è aniversari.

Com sobreviu una empresa d’anuncis en un moment de crisi general i del sector publicitari?

Ens hem de reformular pràcticament cada any. Ara, per exemple, amb internet mòbil ens estem tornant a reformular. Ens cauen clients... però en fem de nous. Majoritàriament, els nostres clients fan compravenda de pisos i cotxes. Tenim una xarxa de comercials molt nombrosa, amb més de 300 venedors que busquen clients. Un punt molt important és mantenir el lideratge que ara tenim. Quan les coses van bé, les empreses poden treballar amb dos o tres portals, però quan vanmalament es queden amb el líder.

Vostè va apostar per la publicitat a internet perquè creu que els anuncis són més eficients que en paper. Per què?

Perla relació entre difusió i cost. Posar anuncis en paper té un cost de base molt més elevat que posar-los a la xarxa. Els nostres dos portals de cotxes i motos tenen quatre milions d’usuaris únics. ¿Una revista de cotxes quants exemplars ven? 50.000 revistes? A més, el preu de la campanya a internet és molt més baix. Aquesta eficiència és el que estan buscant ara les marques. També les grans marques! Per això, després d’avançar la ràdio fa dos anys, segurament el 2012 internet superarà els diaris com a segon mitjà de publicitat per volum de negoci. La televisió seguirà sent el primer. Però la televisió és una cosa molt gran dirigida a tothom. En canvi, a internet puc fer una campanya dirigida només als que volen comprar-se un pis.

Com s’explica que hi hagi molts més lectors a internet però que la publicitat sigui més barata?

El paper té un cost productiu elevat. Si dupliquem el nombre d’exemplars venuts, els ingressos no són nets. Hem d’imprimir i consumir paper. En canvi, a internet, una vegada tens la base feta, rebre un milió d’usuaris únics més no suposa més cost. Només consumeixen ample de banda, i les comunicacions són cada cop més barates.

Quines són les vostres vies de creixement?

N’hi ha dues: la primera és internet mòbil, que a Espanya està vivint una revolució. Hi ha alguns moments del dia, sobretot a última hora, en els quals ens baixa l’audiència de les webs perquè la gent deixa els ordinadors i se’n va als telèfons o les tauletes. Nosaltres ho hem comprovat perquè, quan fem una campanya per televisió, el nombre de descàrregues dels iPhones i dels iPads es dispara en el moment en què surt l’anunci. Alguns dels nostres portals ja tenen un 20% d’audiència a través d’internet mòbil, i el comportament d’aquests usuaris és diferent del de la web. Les tauletes, per exemple, s’utilitzen sobretot a les nits. Així ho indiquen les puntes de trànsit. En general crec que es menysprea aquest canvi de tendència.

I quina és la segona via de creixement?

El Brasil. Estem invertint-hi molt. Ja fa quatre anys que hi som amb la divisió brasilera d’Infojobs i per Google ja som el portal més buscat del Brasil, amb 150 milions de pàgines vistes, cinc milions d’usuaris únics al mes... i cada dia els usuaris hi pengen 20.000 currículums nous!

Com veu la companyia d’aquí cinc o deu anys?

D’aquí dos anys hi ha opcions creuades, és a dir que jo podria comprar la participació de Schibsted o viceversa. No sé què passarà. Dit això, hem d’estar preparats: l’iPhone s’ha quedat el mercat de mòbils en quatre dies. El gran canvi que albiro és a la televisió, que serà interactiva i veritablement digital, amb internet integrat. Al mòbil tinc programes a la carta, però a la televisió no. Això ja ha quedat antiquat.

stats