T'ha de fer por l'avenç de la intel·ligència artificial? Stephen Hawking i Bill Gates pensen que sí

Cada vegada més veus alerten sobre els possibles perills d'ensenyar a pensar a les màquines

"Jo sóc un dels que es preocupen per la superintel·ligència [artificial]. Primer les màquines fan moltes feines per a nosaltres sense ser superintel·ligents. Això seria positiu si es gestionés bé. Unes dècades més tard, la intel·ligència [artificial] és prou potent per ser preocupant". Aquesta declaració la va fer ahir el fundador de Microsoft, Bill Gates, en una entrevista oberta als internautes al portal Redditt.com. I no és l'únic que últimament ha fet saltar l'alarma sobre els perills d'ensenyar a les màquines a pensar.

Quan es parla de preocupació per la intel·ligència artificial és inevitable pensar en el Hal 9.000 de '2001: una odissea de l'espai' i en 'Terminator', amb el malèfic ordinador Skynet i el T-800 Model 101, el famós robot coprotagonista de la pel·lícula. Per això la por a la intel·ligència artificial sembla cosa de la ciència-ficció. Però un dels científics vius més importants del món, el físic britànic Stephen Hawking, no ho veu així. "El desenvolupament de la intel·ligència artificial completa pot significar la fi de l'espècie humana",  va declarar Hawking el mes passat a la BBC.

Hawking no feia broma i, de fet, parlava des de l'experiència personal. A causa d'una malaltia crònica (esclerosi lateral amiotròfica) pateix una paràlisi força generalitzada i no pot parlar, però es comunica amb un ordinador que parla amb una veu sintetitzada a partir de les paraules que tria amb la musculatura de la galta. Fa poc ha modernitzat el programa que l'ajuda a triar les paraules amb l'empresa Swiftkey, que també té una aplicació de teclat predictiu per a mòbils, i que preveu què vol dir Hawking a partir de la seva manera de parlar i del que ha dit abans.

Aquest programa per ajudar-lo a parlar va fer que Hawking s'adonés de fins on ha avançat la intel·ligència artificial. Les primeres aproximacions que s'han fet fins ara són molt útils, reconeix, però també té por de què pot passar si es crea un organisme capaç de pensar per si mateix i de superar els humans: podria anar-se dissenyant a si mateix a una velocitat cada vegada més alta. "Els humans, que estan limitats per una lenta evolució biològica, no hi podrien competir i serien substituïts", avisa Hawking.

Cada vegada més habitual

Els robots i els programes que fan servir avenços de la investigació en intel·ligència artificial són cada vegada més habituals, encara que no pensin per si sols ja no és estrany veure màquines que aspiren totes soles una sala esquivant els obstacles i tornant a endollar-se quan se'ls acaben les bateries. I cada vegada és més fàcil conversar d'una manera gairebé natural amb les màquines. Un dels últims exemples és la intervenció de Cortana, l'assistent de veu de Microsoft, en la presentació del Windows 10. Tot això fa que es comencin a alçar veus que avisen que la recerca científica s'ha de fer d'una manera ètica; no és que la vulguin frenar, sinó que reclamen que es tinguin en compte les conseqüències dels avenços tecnològics.

Al final de la seva declaració Bill Gates va afegir que, pel que fa als perills del desenvolupament de la intel·ligència artificial, estava d'acord amb Elon Musk i que no entenia "per què hi ha gent que no està preocupada". Es referia a l'exitós empresari tecnològic cofundador de PayPal, SpaceX i Tesla Motors. Però què hi té a veure amb els perills de la intel·ligència artificial un emprenedor que fa negoci amb els pagaments a internet, els viatges espacials i els cotxes elèctrics de luxe? Per entendre-ho cal parlar d'una entitat amb un nom i uns objectius que la fan semblar sortida d'un còmic de superherois: el Future of Life Institute.

Un institut contra les màquines assassines

El Future of Life Institute es dedica a combatre els "riscos potencials del desenvolupament de la intel·ligència artificial fins a un nivell com l'humà". Entre l'equip fundador i el consell assessor compta amb acadèmics com Stephen Hawking i professors i investigadors del Massachusetts Institute of Technology i de les universitats de Harvard, Cambridge, Oxford i Califòrnia. Però també amb empresaris d'èxit del món tecnològic com Jaan Tallin, cofundador de Skype, i, esclar, Elon Musk. Entre els noms del consell assessor fins i tot hi ha el de l'actor Morgan Freeman.

El suport d'algunes d'aquestes personalitats no és només nominal:  Elon Musk ha donat aquest mes deu milions de dòlars a un programa de recerca de l'institut dirigit a "fer que la intel·ligència artificial segueixi sent beneficiosa per a la humanitat". D'aquí que l'esmentés Bill Gates. En una  carta oberta signada per desenes d'investigadors –inclosos directius de Google– i impulsada pel Future of Life Institute es demana que la investigació en intel·ligència artificial es faci buscant sistemes "robustos i beneficiosos" per a la societat, no "neutrals" i prou com fins ara.

Tot això no vol dir que la comunitat científica i tecnològica sigui unànime en l'alerta sobre els perills de la intel·ligència artificial. El cap de recerca de Microsoft, Eric Horovitz, no és tan alarmista com Bill Gates. Just el dia abans que el fundador de la seva empresa digués que el preocupava la intel·ligència artificial, Horovitz  va admetre que un quart dels recursos i l'atenció de la recerca de Microsoft es dedica a qüestions que tenen a veure amb la intel·ligència artificial. "Hi ha preocupació sobre la possibilitat que a llarg termini perdem el control de certa mena d'intel·ligències", va admetre, "però, bàsicament, no penso que això hagi de passar", va afegir.

Horovitz manté que podrem aconseguir "beneficis increïbles de la intel·ligència de les màquines per a tots els aspectes de la vida, des de la ciència fins a l'educació passant per l'economia i la vida diària". De fet, creu que el proper camp de batalla entre les grans empreses de tecnologia serà aquest, el de la intel·ligència artificial. "Tenim Cortana, Siri i Google Now en una competició sobre quin és el millor assistent intel·ligent... i aquesta mena de competició dispararà la recerca i la inversió", va afirmar.

Tant els més optimistes com els que tenen més por del futur estan d'acord en una cosa: aviat veurem molts avenços en aquest camp. La intel·ligència artificial ja no és ciència-ficció i cada vegada és més present i menys futur.

Més continguts de