ANÀLISI

Albert Rivera o l’operació Roca a la inversa

Rivera capgira l’operació Reformista en la mesura que abandera un partit sorgit contra el nacionalisme català que aspira a modernitzar l’Estat

“Hi ha una estratègia per fer creure que un català no pot fer política a Espanya”, sosté un Albert Rivera abocat a la política estatal. Ciutadans - Movimiento Ciudadano ha anunciat candidatures a 120 municipis catalans -que representen “entre el 80%-90% del cens electoral”- i prop de 600 a la resta de l’Estat, i un sondeig del diari El País li atribueix el 12,2% de vots, davant del 4,5% d’UPyD. La cúpula del PP, alarmada, ha decidit identificar-lo com un partit “català” sense “projecte per a Espanya” per barrar-li el pas. També ha demanat als dirigents al·ludir-hi amb el seu nom català. Curiosament, en la nova web de C’s ha desaparegut la versió catalana, que no tornarà fins a l’abril.

Aquest anticatalanisme que coneix ara l’operació Rivera no és nou, en la mesura que constitueix una operació Roca a la inversa. Fem memòria. Als comicis del 1982 el PSOE va aconseguir la majoria absoluta i l’Aliança Popular de Manuel Fraga semblava incapaç d’erigir-se en alternativa a curt termini. Per desbloquejar la situació, CiU va impulsar l’any 1983 el Partit Reformista Democràtic (PRD) com a frontissa entre el PSOE i el PP. Miquel Roca en va ser el rostre públic i la va definir com “una proposta catalana per a la modernització de l’Estat”.

Per fer-la viable, Roca va sumar-hi el liberal Antonio Garrigues Walker, quadres d’UCD com Florentino Pérez, i suports regionalistes. Tanmateix, no va aconseguir incorporar-hi Adolfo Suárez -aleshores líder del Centre Democràtic i Social-, amb qui coincidia en termes estratègics, malgrat que segons Andreu Farràs i Toni Soler (Roca, 1996) li hauria cedit “el tron, la corona i el ceptre”.

Els vincles del PRD amb CiU van generar una oferta confusa als comicis del 1986, com han explicat Farràs i Soler, en expressar “un projecte amb dues cares i massa ambigüitats”. Per fer campanya, Roca va suprimir el segon cognom, Junyent, i va signar algunes cartes com a Miguel. Va topar amb traves socialistes -TVE el va mostrar parlant en català amb subtítols- i els rivals van instrumentalitzar el seu origen català, “des de Fraga fins a Carrillo, que en broma l’anomenava el suizo, és a dir, l’estranger ric”. Finalment, el PRD es va estavellar. Només va captar el 0,9% dels vots.

Diferències respecte als 80

Ara Rivera capgira l’operació Reformista en la mesura que abandera un partit sorgit contra el nacionalisme català que aspira a modernitzar l’Estat. Malgrat tenir una sintonia ben diferent de la de Roca, la melodia és similar: C’s es presenta com “l’alternativa viable i sensata per canviar Espanya”. Al mateix temps, Rivera no vol incidir tant en l’articulació territorial de l’Estat com en el seu bon funcionament. Així ho plasmen les seves propostes estel·lars: assolir un pacte estatal en l’educació, garantir la independència judicial, fer eficaç l’administració, reformar el sistema electoral i els partits, i dotar de contingut al Senat. No obstant això, la cerca d’eficiència de C’s ja ha topat amb una important barrera invisible: els subsidis del sud. Rivera ha constatat la dificultat de canviar-los quan va anunciar que ensenyaria “a pescar a Andalusia, no a repartir peix”, per la qual cosa va rebre una allau de crítiques a les xarxes socials.

Arribats aquí, amb el seu salt estatal Rivera -salvant les distàncies que es vulguin- esdevé una mena de Francesc Cambó a l’espanyola, perquè vol encarnar alhora un Bolívar alliberador del “nacionalisme obligatori” a Catalunya i ser un Bismarck d’Espanya. En conseqüència, hi ha àmbits polítics estatals que comparteixen el seu discurs i estan disposats a aclamar-lo com a resistent, però no a compartir l’electorat. Per evitar-ho, un bon recurs és remarcar la catalanitat de C’s. Aquesta mena de retrets no són nous. Carlos Martínez Gorriarán, promotor i dirigent d’UPyD, ja va atribuir a Movimientos cívicos (2008) la manca d’acord d’aquesta formació amb Ciutadans al fet que “va néixer massa relacionada a les condicions imperants a Catalunya i a l’habitual impaciència per obrir noves vies” quan, a parer seu, per bastir un partit estatal cal un “compromís programàtic molt menys local i bastant més ambiciós”.

C’s, en suma, reflecteix que l’afany d’intervenir a l’Estat va més enllà del catalanisme polític, però també que una cosa és alçar la veu des de Catalunya sobre els afers d’estat i una altra és voler remenar les cireres a Madrid. Rivera ho nota ara en la seva pell, igual com ho va notar Miquel Roca quan va encapçalar el PRD.

Més continguts de

El + vist

El + comentat