DRET A DECIDIR MAGISTRATS SOTA ESCRUTINI

La justícia avala el seguiment policial als jutges pro consulta

La investigació judicial, a la qual ha tingut accés l’ARA, revela que quatre agents van extreure la informació de la base de dades del DNI

La justícia espanyola considera que investigar funcionaris públics per haver signat un manifest pro consulta no és delicte. Així es desprèn del cas dels trenta-tres magistrats que van signar un manifest a favor de la constitucionalitat del dret a decidir i, per aquest motiu, van ser objecte d’una investigació de la Brigada d’Informació de la Policia Nacional, la unitat dedicada a indagar en afers relacionats amb matèria de terrorisme i extremisme. El cas és ara als tribunals, en fase d’instrucció, però no pas pels seguiments als jutges sinó perquè se’n va filtrar part del contingut a la premsa: diverses dades de l’informe elaborat per la Policia van aparèixer publicades a La Razón, incloses les fotografies del DNI d’una vintena de magistrats.

Recapitulem. Després que el diari madrileny identifiqués un per un els magistrats signants del manifest, amb foto inclosa, els jutges van interposar una demanda per “descobriment” i “revelació de secrets” perquè consideraven que s’havia produït una presumpta “entrada irregular en fitxers” de la Policia Nacional. En realitat, no va ser així. Havia sigut el mateix cos qui havia realitzat d’ofici una investigació sobre els antecedents polítics i la situació laboral dels magistrats adherits al manifest. Ho ha admès l’agent autor de l’informe en una declaració davant els tribunals, a la qual ha tingut accés l’ARA. Entre els signants del manifest hi havia figures mediàtiques com Santiago Vidal -apartat de la carrera judicial per haver treballat en un esborrany de Constitució catalana- i altres magistrats de renom com Xavier González de Rivera, Josep Maria Pijuan, Joan Francesc Uría Martínez, Juli Solaz i Montserrat Comas d’Argemir.

Investigació política

En l’informe policial, l’elaboració del qual el jutge considera part de les competències de la Policia, es recullen dades dels magistrats extretes del DNI -noms, cognoms i domicili-, la seva posició professional o les seves suposades fílies polítiques. Es tracta d’una nota interna de la Brigada d’Informació, a la qual ha tingut accés l’ARA, en què es relaten suposats antecedents polítics dels jutges. Explica, per exemple, que un d’ells, a finals dels anys 90, es va dirigir a la secretaria d’organització i finances d’ERC per “sol·licitar l’afiliació al partit”. A un altre se’l vincula amb l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua o amb Òmnium Cultural. També s’especifica si pertanyen a Jutges per la Democràcia o si senten simpatia per forces d’esquerres com Procés Constituent o pel moviment feminista. D’una jutge se n’identifica fins i tot l’ofici de la seva mare, que treballa a l’Institut Català de la Salut, i d’una altra es diu que dedica el seu temps lliure a la música jazz o que està vinculada a col·lectius antifeixistes. També s’assegura que un dels magistrats es va abstenir del cas de l’Hotel del Palau -en què estaven acusats Fèlix Millet i Jordi Montull- per tenir-hi “vincles econòmics indirectes”.

Segons el jutge instructor del cas, haver elaborat aquest informe no és un delicte. A parer seu, i també del fiscal, investigar forma part de les competències de la Brigada d’Informació. L’acusació, però, es resisteix a assumir com un fet normal l’elaboració d’aquest document de 25 pàgines farcit de detalls personals. “Els posa sota sospita”, assenyala l’acusació en les al·legacions, només pel fet d’haver defensat una posició jurídica al voltant de la consulta. Ho considera “inadmissible” en una democràcia: “És un autèntic acte de criminalització de la llibertat d’expressió”. I continua: “S’ignora per quins motius la Policia Nacional, amb funcions d’indagació i prevenció de delicte, hauria d’accedir a la base de dades dels magistrats”.

La versió de la Policia

L’obertura de la causa va forçar l’elaboració d’un informe pericial, per part del ministeri de l’Interior, per descobrir els agents que havien accedit a la base de dades del DNI per extreure informació sobre els jutges signants. Van ser quatre: dos agents de la Brigada d’Informació de Barcelona -un dels quals va declarar ser l’autor de l’informe-, una agent de la brigada local de la comissaria d’Alcalá de Henares (Madrid) -que hi va accedir per comprovar les identitats i per “motius de seguretat”- i un inspector d’afers interns de Madrid. L’autor del document va afirmar en seu judicial que havia fet un “informe d’intel·ligència” sobre els jutges pro consulta per ordre del seu superior, el comissari en cap de la Brigada d’Informació de Barcelona. En la declaració assegura que va accedir a “tots els DNI dels jutges” i va “redactar un Word” amb la informació del document d’identitat dels magistrats i altres referències provinents de “fonts obertes” d’internet i xarxes socials. Va lliurar l’informe al seu cap i desconeix què en va fer. L’agent afirma que l’ordre del seu superior va ser “verbal”: “Ens va comentar que havia sortit publicat a la premsa un manifest a favor del dret a decidir i ens va dir que confirméssim l’autenticitat dels signants”.

Alhora, el comissari en cap de la Brigada d’Informació, en la seva declaració judicial del 30 d’abril del 2014, confirma que va donar l’ordre als seus subordinats -va ser iniciativa seva, “sorprès” pel manifest- i va informar-ne el cap superior de la Policia a Barcelona. Ara l’acusació popular demana la imputació de qui se suposa que va ser l’últim a tenir l’informe, que va acabar sent publicat a La Razón. El jutge, però, encara no ha respost a la petició.

Quin era l’objectiu real del document? ¿Pretenia només, com al·leguen els agents, comprovar si els signants del manifest eren efectivament jutges en actiu? L’acusació va al·legar que era “més fàcil” comprovar-ne la identitat fent una consulta al Consell General del Poder Judicial. Però llavors els agents haurien d’haver “justificat” les seves raons. L’acusació hi veu “motius ocults”.

El fiscal subscriu la versió policial

La fiscalia dóna per bona la versió dels agents de la Brigada d’Informació. En un dels escrits avala que els policies comprovessin que els signants del manifest fossin “persones reals” i exercissin com a jutges. A més, creu que fer un informe així és “aliè al tipus penal” i ha de quedar fora de la investigació. Defensa que els agents poden entrar a la base de dades del DNI en compliment d’ordres del seu superior i que estan habilitats per fer-ho en exercici de les seves funcions. És més, argumenta que està justificat que es realitzés la investigació, perquè els magistrats “haurien d’abstenir-se de l’expressió d’opinions polítiques que necessàriament exclouen una part de la societat”. “Això justifica que els agents investiguessin la realitat del manifest”, conclou. Aquells jutges que expressin simpaties cap al dret a decidir, per tant, seguiran sota l’escrutini de l’Estat.

L’origen del cas: 22 fotografies del DNI dels magistrats, al diari ‘La Razón’

Una peça a doble pàgina i sense firma amb el títol La conspiració dels 33 jutges sobiranistes. El dia 3 de març del 2014, el diari La Razón es feia ressò de l’adhesió d’una trentena de magistrats a un manifest a favor de l’encaix de la consulta a la Constitució i els identificava un a un, amb una fotografia. Vint-i-dues de les imatges que il·lustraven l’article procedien del DNI dels magistrats, un fet que va portar els jutges a interposar, el mateix dia, una demanda per descobriment i revelació de secrets, delictes tipificats al Codi Penal. La informació parlava de la trajectòria dels jutges i de les seves suposades afinitats polítiques. Bona part del text coincidia amb el de l’informe policial que més tard els agents de la Brigada d’Informació de Barcelona van admetre, en seu judicial, haver elaborat. Arran de l’obertura de la investigació, la justícia va imputar Francisco Marhuenda, director del rotatiu. En la seva declaració davant els tribunals, a la qual ha tingut accés l’ARA, el director de La Razón exposa que va rebre un dossier que contenia “informació pública” i fotografies dels magistrats en un sobre. Diu que no es va adonar que eren fotografies del DNI, ja que quan “veu fotos” només “veu fotos”. També afirma que és “habitual” rebre informacions a través de sobres a la seva redacció. Ell mateix, declara, va encarregar l’elaboració de l’article i en va autoritzar la publicació. El director del diari madrileny s’acull al secret de fonts que empara els professionals de la comunicació per no revelar qui li va facilitar les dades dels jutges, que, un cop usades, assegura haver destruït.