Antiviolència porta a la fiscalia la investigació per la xiulada
Posa el focus en les entitats que van promoure el boicot a l’himne espanyol, però també demana més informació sobre les mesures preventives del Govern, el Barça, l’Athletic i la Federació
MadridDe moment, cap sanció, però sí moltes ganes que n’hi hagi. La Comissió Antiviolència, convocada d’urgència dissabte pel govern espanyol menys d’una hora després de la xiulada durant la final de la Copa del Rei, va acordar ahir traslladar a la fiscalia tota la informació possible sobre les dotze entitats que van promoure en un manifest el boicot a l’himne espanyol al Camp Nou. Considera que pot haver-hi “transcendència penal” en els fets. Per això ha demanat a la policia que reculli més detalls per obrir un expedient informatiu a les “persones físiques i/o jurídiques”, així com també a les entitats, que hagin “promogut, induït, auxiliat o facilitat mitjans materials” perquè la xiulada eixordadora de dissabte fos possible.
A més, la Comissió Estatal Contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en l’Esport també demana més informació tant a la Generalitat com al Barça, a l’Athletic Club i a la Federació Espanyola de Futbol per avaluar si es van dur a terme mesures preventives suficients per evitar els xiulets. Els clubs tenen un màxim de cinc dies per enviar tota la documentació, mentre que a la Federació se li reclama per què no es van anotar les incidències en acta. Antiviolència es tornarà a reunir previsiblement la setmana que ve per decidir si formula sancions en l’àmbit esportiu. Unes sancions que podrien portar fins i tot a “tancar estadis”, com va apuntar ahir el president del Consell Superior d’Esports, Miguel Cardenal, que va prendre la regulació de la UEFA com a model.
El que sí que queda clar de la decisió presa ahir és una condemna enèrgica i unànime a “la utilització d’un esdeveniment esportiu de manera premeditada, organitzada i col·lectiva com a escenari per a l’ofensa intolerant contra els sentiments de milions d’espanyols”. Tot i que ja s’havien produït fets similars en altres finals, ahir es va considerar “extraordinàriament greu” l’actuació des del punt de vista de la prevenció de la violència en el futbol. Antiviolència no va tenir en compte en la seva valoració que no va haver-hi cap incidència greu entre les aficions basques i catalanes.
Toc d’atenció a Artur Mas
L’Estat també va enviar un clar missatge al president de la Generalitat, Artur Mas, que, segons alguns mitjans, va somriure en sentir els xiulets a l’himne espanyol al Camp Nou. “És imprescindible que de les conductes i declaracions dels responsables públics se’n desprengui sense pal·liatius un fet tan bàsic com que l’insult, el menyspreu o la vexació són tan injustificables com inadmissibles”, apuntava el comunicat final de la reunió.
Les sancions més probables, d’acord amb les declaracions fetes per Cardenal, són contra les dotze entitats promotores. Es tracta dels signants del Manifest per la xiulada a l’himne espanyol i al rei Felipe de Borbón : Catalunya Acció, Sobirania i Progrés, Plataforma pel Dret a Decidir, el sindicat CADCI, International Comission of European Citizens (ICEC), Fundació President Macià, Ara o Mai!, Catalunya diu Prou, Casal per la Llibertat i la Independència de Catalunya, Societat Catalana de Lliure Opinió, Moviment de Cultura Popular El Sotrac i Units per Declarar la Independència de Catalunya (Updic). En el manifest que Cardenal va citar ahir, les dotze entitats instaven a superar el “complex d’esclau” i demanaven “no deixar passar cap oportunitat per manifestar la voluntat de llibertat nacional”. Cardenal va assegurar ahir que consideren aquestes conductes “completament antijurídiques” i que, per tant, “molt probablement són objecte de sanció”. El 2009 el jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz no va considerar el mateix arran dels xiulets a l’himne espanyol a la final de la Copa del Rei que van jugar el Barça i l’Athletic a Mestalla. Pedraz va rebutjar tramitar una querella, a instàncies de la fiscalia, contra les organitzacions Catalunya Acció i Esait perquè els fets no es podien considerar constitutius d’un delicte d’injúries al rei. Per fer més pressió, ahir la formació Vox va decidir querellar-se contra les 12 entitats signants del manifest, mentre que Manos Limpias ja ho havia fet contra tots els aficionats.
La prudència del Barça i l’Athletic
El Barça i l’Athletic Club segueixen el cas amb prudència, malgrat que ahir hi havia més optimisme que en els dies anteriors als despatxos del Camp Nou i San Mamés en considerar que segurament s’evitarà una sanció definida com “un absurd” per dirigents del club basc abans de la final de Copa. El Barça no es va voler manifestar públicament ahir perquè va considerar que durant els últims dies ja ha deixat clar que no pot controlar les reaccions dels aficionats i que no ha promogut la xiulada a l’himne.
A França es poden suspendre els partits si es xiula l’himne
L’estat francès va viure una situació similar ara fa uns anys, quan La marsellesa va ser xiulada abans d’uns quants partits de futbol. El 2008 el govern de Nicolas Sarkozy va impulsar una llei en què es dóna permís a les autoritats per suspendre un espectacle esportiu si s’ha produït una ofensa cap a un himne, sigui quin sigui. La decisió va ser pactada amb la Federació Francesa de Futbol. El 2002, just abans de la final de Copa entre el Bastia -club cors- i el Lorient -club bretó-, aficionats corsos van xiular La marsellesa, cosa que va provocar la reacció del llavors president de la República, Jacques Chirac, que va demanar que l’himne tornés a sonés després d’abandonar la llotja, baixant a peu de gespa. La marsellesa també va ser xiulada abans de partits amistosos de la selecció francesa contra Algèria (2001), el Marroc (2007) i Tunísia (2008) per francesos de segona generació que animaven les seleccions africanes. Sarkozy va demanar a la ministra d’Esports, Roselyne Bachelot, redactar una llei en aquest sentit després del França-Tunísia del 2008. De moment, cap partit ha sigut suspès per aquest motiu.
