Ara Catalunya, la marca que planteja ICV per a l’aliança del 27-S

BComú recela de cedir la patent a Podem, ecosocialistes i Procés Constituent, que ja negocien sense la CUP

La mateixa setmana que s’ha trencat la federació de Convergència i Unió després de 37 anys de matrimoni polític, en una fractura que ha capitalitzat l’atenció mediàtica, avançava amb discreció i sense flaixos el diàleg per construir un nou projecte. La iniciativa de bastir una candidatura de confluència de l’esquerra alternativa de cara al 27-S ha unit tres interlocutors: la coalició ICV-EUiA, Podem i Procés Constituent. El quart actor se n’ha despenjat des del primer moment: la CUP ja va detallar dimarts que descartava “participar en fronts d’esquerres per guanyar poders autonòmics”, tal com va exposar el diputat Quim Arrufat al Parlament. Conscients d’una negativa que era previsible, dilluns ja s’havien assegut junts representants de les formacions que sí que aspiren a fer possible l’entesa sense esperar la CUP. Era tot just l’endemà que l’assemblea general de Procés Constituent validés la proposta d’integrar els cupaires al pacte, un acord pres a iniciativa de Teresa Forcades, que intuïa que l’empresa podia néixer coixa.

Fonts ecosocialistes apunten que les negociacions encara són “incipients”, però en la trobada de dilluns hi van participar, entre altres dirigents, Josep Vendrell i Ernest Urtasun d’ICV; Gemma Ubasart, de Podem, i Josep Maria Antentas, de Procés Constituent. No hi va ser Forcades. La sessió va servir per constatar la predisposició dels actors a construir un bloc d’esquerra de cara als comicis de la tardor que aprofiti el rebuf del triomf electoral de Barcelona en Comú, però també es va evidenciar que hi ha esculls que no seran senzills de superar. Per exemple, el del lideratge, difícil com sembla ara mateix trobar un perfil que aglutini el mateix consens que Ada Colau. No se’n va parlar a la sessió, però entre els eventuals socis ja s’ha constatat -fins i tot en declaracions públiques- que Forcades no genera unanimitat. La monja benedictina, ara en situació d’exclaustració, s’ha postulat com a candidata, tot i que està disposada a sotmetre’s a un procés de primàries si és necessari. “És important que la persona que encapçali la candidatura sigui una persona que tingui impacte. En aquest moment, impacte mediàtic o popular. En el cas d’Ada Colau i en el meu és la realitat”, va manifestar divendres en una entrevista concedida a 8TV.

Almenys cinc qüestions van ser element de debat dilluns, com apunten fonts de la negociació consultades per l’ARA. Una de les més cabdals per als socis és la validació d’un codi ètic que serveixi de denominador comú del projecte i reculli els principis fundacionals de l’aliança. Fer possible l’acord en el codi ètic suposaria posar els fonaments de l’entesa, tal com va passar en la gènesi de Barcelona en Comú, de la qual també es va despenjar la CUP. Vinculada al codi ètic, es va abordar la qüestió del finançament. La relació amb la banca és una barrera infranquejable per als aliats de l’esquerra alternativa -en el text firmat per la coalició de Barcelona el 24-M ja s’estipulava que caldria “renunciar explícitament als crèdits bancaris”-, una qüestió que obliga ICV a prescindir de la que ha sigut la seva font de finançament els últims anys.

Primàries i dret a decidir

La necessitat de dotar-se d’un reglament de primàries també va ser element de debat. Formacions com Podem n’han fet element indispensable per escollir els seus representants, com va passar fa poc amb el seu candidat per als comicis del 27-S, Albano Dante Fachin, un lideratge que potser s’haurà de replantejar si la confluència es materialitza. També presenta dubtes la marca, un altre dels grans interrogants al costat de la qüestió de qui ha de fer la funció de cap de cartell. Fonts coneixedores de les negociacions apunten que Barcelona en Comú (BComú) ha mostrat certa “resistència” a cedir el nom d’una Catalunya en Comú, amb l’argument de mostrar certa autonomia entre els dos projectes. Després del litigi per Guanyem -que no es va poder utilitzar-, l’equip de Colau es va afanyar a registrar la marca i té potestat per cedir la denominació. “Es pensa a buscar una nova marca”, exposen les fonts consultades. De fet, en les converses Iniciativa va proposar un nom, Ara Catalunya, que s’emmiralla en el projecte de Manuela Carmena (Ahora Madrid). Podem voldria que el seu nom també aparegués a les paperetes.

El debat entre aliats es va submergir en els límits programàtics, com la qüestió nacional. Els interlocutors són conscients de la pluralitat de postulats: de Procés Constituent (amb dirigents independentistes) a Podem, distàncies que no van impedir la confluència de Barcelona. Però, tenint en compte el caràcter extraordinari dels comicis -que representen un plebiscit sobre la independència-, alguns negociadors hi adverteixen un “problema” per llimar diferències i acostar posicions. Demà continuarà el diàleg.

Més continguts de

El + vist

El + comentat