Fabra i Bauzá, primeres víctimes del 24-M

ValènciaLa contundent derrota electoral de diumenge del Partit Popular davant les forces progressistes del País Valencià ha deixat la formació sumida en una forta depressió, i tot just ahir van començar a reaccionar. La pèrdua de la Generalitat, la Diputació de València -com a mínim-, les capitals i molts municipis importants del país va obligar ahir el president del partit, Alberto Fabra, a prendre una decisió dràstica: anunciar que deixarà el càrrec en el termini màxim d’un any.

Després de dos dies en què va valorar presentar la renúncia irrevocable, Fabra va triar finalment una altra alternativa que consisteix en una mena de dimissió en diferit: és a dir, el també president de la Generalitat en funcions va anunciar que no optarà a la reelecció com a president dels populars valencians, però fins que no se celebri el congrés ordinari -que previsiblement es convocarà el gener del 2016- seguirà ocupant el càrrec. D’aquesta manera Fabra intentarà pilotar el procés que haurà de triar el president del “nou PP”, i també evitar que a mig any de les eleccions generals s’obri una lluita fraticida pel control del partit que perjudiqui els interessos del candidat popular a la Moncloa, Mariano Rajoy.

Tal com va explicar Fabra, l’opció del congrés extraordinari la va descartar perquè considera que ara cal que “el partit estigui tranquil” per preparar-se per a les eleccions generals i “treure els millors resultats possibles”. Per aquest motiu va dir que treballaran per aconseguir uns bons resultats en la pròxima cita electoral, que previsiblement serà al novembre, i després ja pensaran en la seva successió.

El president valencià va reconèixer que cal que el seu partit reiniciï “amb noves cares, nou discurs i nou projecte” i que per aconseguir-ho ell i “altres persones”, el nom de les quals no va especificar, han de fer un pas enrere. “Sóc conscient que jo no puc ser al nou PP”, va dir Fabra, que va reconèixer que la corrupció “ha fet especialment mal” al seu partit. Fabra no va aclarir el seu futur, però sí que va dir que prendrà possessió de la seva acta de diputat.

Bauzá també plega

Un altre dels barons populars que van arribar al poder amb la victòria del 2011 seguirà els mateixos passos que Fabra. José Ramon Bauzá, president del PP balear, va engreixar la llista de dimissions. Davant de la junta directiva regional del seu partit, que es va celebrar a porta tancada davant d’uns 200 militants i càrrecs populars, Bauzá va anunciar que convocarà un congrés extraordinari després de l’estiu, abans de les eleccions generals, per escollir un nou líder, i va dir que ell no es presentarà a la reeleció.

La situació de Bauzá era força insostenible, no només perquè diumenge va passar de 35 a 20 diputats i va obtenir els pitjors resultats de la història del partit a les Illes -el PP va perdre quatre de cada deu vots-, sinó també perquè la seva gestió durant els últims quatre anys havia aixecat força polseguera, especialment amb la decisió de l’anomenat TIL, el pla per portar el trilingüisme a les escoles, que va motivar una de les mobilitzacions socials més importants de la història balear.

La desfeta del PP obre la porta a governs d’esquerres i ja des de dilluns les crítiques a Bauzá havien començat al més alt nivell a dins del partit. L’expresident de les Balears entre el 1983 i el 1995, el popular Gabriel Cañellas, que encara manté una important projecció, va parlar de “fracàs rotund” i va demanar reflexionar sobre si calia “deixar pas a altres persones”. Alcaldes del PP com el de Santanyí i Campos també havien assegurat que existeix rebuig entre els seus electors municipals cap a la figura de Bauzá.