Marine Le Pen: derrotada, però no enfonsada

Enviada especial a ParísEn la seva compareixença d’ahir al vespre, Marine Le Pen va ser breu i directa. Va començar anunciant que havia trucat a Emmanuel Macron per felicitar-lo i tot seguit es va afirmar com a primera força de l’oposició. Le Pen va prometre ahir una “transformació important i profunda” del seu partit i no es va donar per vençuda contra els que anomena “mundialistes”: “Crido tots els patriotes a participar en el combat polític decisiu que comença aquest vespre”.

No serà presidenta, però l’escrutini parcial ja posava de manifest que la França que ha donat al Front Nacional l’oportunitat d’arribar a les portes de l’Elisi no és la mateixa França del 2002, quan Jean-Marie Le Pen va perdre davant l’aclaparador 82% del vots a favor de Jacques Chirac. Ahir Marine va doblar els resultats del seu pare. La d’aquest diumenge va ser la nit de la culminació d’una feina ben planificada: el Front Nacional ja és un partit normalitzat al país. La festa, però, no va ser grossa. Amb més periodistes que militants, en un espai petit al bosc de Vincennes, el Châlet du Lac, Le Pen semblava tenir assumida una derrota més que prevista. I va saber fer autocrítica. Tal com va dir a l’ARA un dels militants assistents a la festa, rosa blava en mà: “Hem de saber moderar-nos i entendre que la majoria de francesos no volen sortir de l’euro. La transformació del partit ha de passar per la modificació del programa econòmic, massa dur”.

Nascuda el 1968 a la perifèria xic de París, aquesta advocada filla de Jean-Marie Le Pen es va sentir des de molt jove atreta per la política. Tot i que va expulsar el seu pare del partit l’any 2015, Marine Le Pen s’ha erigit en la millor continuadora del seu projecte. Amb l’assessorament de Florian Philippot, el seu conseller i vicepresident al partit, ha aconseguit reconvertir el discurs del Front Nacional: la retòrica antiglobalització ha substituït el discurs de l’extrema dreta tradicional i ha permès atraure un perfil de votant rural desafavorit per la crisi.

La líder del Front Nacional, que va votar aquest diumenge a Hénin-Beaumont, el feu on s’ha fet fort el Front Nacional, ha coprotagonitzat aquests últims 15 dies una campanya dura, provocadora i molt basada en els fonaments del partit. Segons explica a l’ARA Grégoire Kauffmann, historiador i especialista en dretes radicals, hi havia en la recrudescència del to de les últimes dues setmanes una intenció de reconfortar les bases. A més, afegeix l’expert, “d’una pèrdua de sang freda i d’un cert amateurisme” que es va fer evident durant el debat de dimecres passat. Aquesta crispació final es va reflectir ahir al vespre en el boicot protagonitzat per diaris com Le Monde i Libération contral’acte electoral de Marine Le Pen en protesta pel tracte que el partit donava a altres mitjans francesos, negant-los l’acreditació. La relació amb els mitjans és una assignatura que Marine Le Pen, hostil i desconfiada amb la premsa, haurà d’intentar aprovar a partir d’ara. Paradoxalment, però, tal com els observadors més afins feien notar ahir a les xarxes, els mitjans han tingut molt a veure amb l’anomenat procés de “normalització” del partit. Le Pen, un monstre dels platós, és audiència assegurada.

Cinc anys per consolidar-se

Marine Le Pen té davant seu cinc anys de recorregut per consolidar una estratègia d’oposició, per suavitzar les arestes d’un discurs que pot quallar fàcilment si Macron no arriba a trobar l’equilibri entre les diferents forces socials que l’han fet president. Aquesta no és la fi del Front Nacional. Per a Kauffmann, Marine Le Pen “ha sigut derrotada a les urnes, però està en posició d’obrir el xampany aquesta nit”. I ho va fer. Aquesta és, doncs, una derrota que s’ha d’agafar amb pinces: Marine Le Pen ha aconseguit centrar el debat polític, captar tota l’atenció mediàtica que li era negada al seu pare i desestabilitzar el sistema tradicional. A part, esclar, d’enterrar el front republicà.