Efímers 19/12/2014

Més pobresa, més severa i lluny encara de reduir-se

La pobresa no ha deixat de créixer i, previsiblement, trigarà molt a reduir-se

Mario Martín Matas
2 min

BarcelonaEl president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va proclamar fa una setmana que, en molts aspectes, la crisi era ja una “història del passat”. Les dades, però, són tossudes, i quatre dies després es va veure obligat a matisar que, en realitat, “la crisi és història del passat però no ho són les seves seqüeles”.

Només cal fer una ullada a les dades que recull l’informe d’enguany de Càritas Barcelona per fer-se a la idea que la pobresa no ha deixat de créixer i, previsiblement, trigarà molt a reduir-se. De fet, caldria preguntar-se en quina mesura la millora d’algunes dades macroeconòmiques afectarà el dia a dia de les famílies que s’han quedat a la cuneta durant aquests cinc anys d’estretors. L’informe de Càritas evidencia que el nombre d’usuaris atesos per l’entitat ha augmentat un 33%, en passar de 17.900 usuaris a 24.000, però el nombre de serveis prestats ha crescut encara més, prop d’un 55%, dels 26.900 als 42.000. Encara més: fins al 61% de les llars ateses ja havien rebut ajudes en anys anteriors.

Pobresa autòctona

Cinc anys de dades permeten fer una radiografia de l’evolució del fenomen, i una altra de les informacions que cal tenir en compte és que cada cop està afectant més col·lectius que semblaven vacunats. Abans que comencés la crisi, per exemple, només un de cada quatre usuaris de Càritas havia nascut a l’Estat. Actualment ja en són la meitat.

A més a més, la pobresa energètica es confirma com un dels efectes més visibles. El 2009 Càritas va entregar uns 6.500 euros en metàl·lic a famílies que no podien pagar els subministraments, però cinc anys després aquesta xifra s’ha hagut de multiplicar per 13 i ja supera els 85.000 euros. L’entrega de diners a famílies en risc per pagar necessitats bàsiques és una de les estratègies més eficients i permet reforçar la seva autoestima. Aquesta partida ha crescut un 77% només en l’últim any, en passar d’1,27 a 2,25 milions d’euros. No són tots els diners que ha mobilitzat l’entitat, que en total sumen 4,1 milions, i tampoc serveix per resumir tota la tasca que fa amb una pobresa “més profunda” i amb unes necessitats que “es multipliquen”. De fet, la major part dels diners lliurats directament a les famílies sí que s’ha fet servir per pagar un lloc per viure, però el servei de mediació en habitatge, creat el 2011, ha atès des de llavors 2.444 llars on vivien més de 8.000 persones.

Podria semblar que la pobresa només afecta gent sense feina, i és cert que la majoria dels usuaris de Càritas estan a l’atur, però sobta comprovar que un 12% treballen i un 4% són pensionistes. En aquesta situació, és complicat trobar signes positius en els informes de les entitats que treballen a peu de carrer. Potser ho són dos indicadors solidaris: un, que el 92% dels ingressos de Càritas provenen de fonts privades, i dos, que els voluntaris de l’entitat segueixen creixent i ja són més de 2.200.

stats