AUTOGOVERN LA PUGNA JURÍDICA

Pérez de los Cobos gira el Constitucional contra Catalunya

El Govern guanyava bona part dels litigis al TC fins a l’arribada de la majoria conservadora

“Ningú pot ser desqualificat com a jutge per raó de les seves idees”. Aquest va ser l’argument del Tribunal Constitucional (TC) per rebutjar una de les nombroses recusacions que va intentar la Generalitat contra el seu president, Francisco Pérez de los Cobos. Fill d’un militant de Fuerza Nueva, va pagar la quota del PP entre el 2008 i el 2011, va col·laborar estretament amb la fundació dels populars, la FAES, i va deixar escrit al llibre Parva memoria que “l’única ideologia capaç de continuar produint malsons és el nacionalisme”. I, malgrat tot, l’alt tribunal considera que el seu currículum no l’inhabilita per ser-ne el president i arbitrar les discussions sobre els xocs competencials en un dels moments més conflictius en la relació entre Catalunya i Espanya. Sigui o no coincidència, però, el seu lideratge ha capgirat la tendència del TC a donar la raó a la Generalitat en els seus litigis.

La presidència de Pérez de los Cobos va arribar amb el gir conservador del Constitucional el 19 de maig del 2013, quan es va culminar la seva renovació amb la incorporació dels membres proposats pel Consell General del Poder Judicial. Era un moment en què el TC estava qüestionat pel seu nivell de politització, arran de la sentència de l’Estatut i després que el PP i el PSOE haguessin ajornat durant anys els canvis en la composició per falta d’acord. Pérez de los Cobos ha moderat les seves opinions en els discursos i entrevistes respecte de les del seu llibre, en què assegurava que “el diner és el bàlsam racionalitzador de Catalunya”, però les seves sentències parlen soles.

Rapidesa contra el 9-N

La Generalitat va qüestionar la celeritat inaudita amb què el TC va suspendre la llei de consultes i la convocatòria del primer 9-N, tot i que el tribunal va replicar que en cap cas no es pot entendre com “un indici de falta d’imparcialitat” i va assegurar que només responia a la voluntat de “ràpida resolució” de les qüestions que se li plantegen. Finalment la llei ha sigut declarada inconstitucional, un camí que han seguit també moltes altres normes que estaven als llimbs del Constitucional. I això que els serveis jurídics de la Generalitat tenien un bon currículum pel que fa a la resolució dels conflictes amb l’Estat.

En els 18 mesos previs a la presidència de Pérez de los Cobos, el TC havia sentenciat a favor del Govern en 34 litigis que mantenia oberts amb l’executiu espanyol, segons recullen els informes de la secretaria d’estat d’Administracions Públiques sobre conflictivitat Estat - comunitats autònomes. Si bé és cert que, en 28 d’aquestes, la resolució era només “parcialment favorable” a Catalunya, el bagatge era clarament positiu, enfront de les 17 sentències que donaven la raó al govern espanyol, 5 de les quals només parcialment. La Generalitat, en resum, s’imposava llavors en més de dos terços dels conflictes competencials.

Des del primer pas per començar l’ajornada renovació del TC, amb un acord entre el PP i el PSOE a mitjans del 2012, l’alt tribunal havia accelerat el ritme de resolució dels litigis pendents. En contrast amb el 2008, quan només va elaborar una sentència, o dels dos anys següents, en què va aprovar-ne quatre en cadascun, el 2012 en va publicar 80. Va ser un rècord en tota la història del Constitucional, només superat per l’any següent: el 2013 va resoldre fins a 101 conflictes, molts dels quals amb Catalunya com un dels actors del litigi. De fet, un terç del total de recursos d’inconstitucionalitat presentats des del 1981 són de la Generalitat contra l’Estat o viceversa. Així, per exemple, el TC va donar la raó al Govern el maig del 2012 amb la llei de suport a les seleccions catalanes, al calaix des del 1999.

Canvi de tendència al TC

Aquesta bona ratxa es va truncar, però, abruptament, el juny del 2013, amb la majoria conservadora i la presidència de Pérez de los Cobos. Des de llavors el TC no ha donat plenament la raó a la Generalitat en cap de les 28 sentències que ha elaborat i que l’implicaven. D’aquestes, en 12 s’ha posicionat “parcialment” a favor dels arguments de les institucions catalanes, en 12 més ha subscrit plenament els recursos del govern espanyol contra normes catalanes i en les 4 restants s’ha situat parcialment a favor de l’Estat.

Un marcador del tot oposat al que havia deixat el TC amb majoria progressista i que està actualitzat fins al desembre, amb les últimes dades recopilades. No recull, per tant, sentències mediàtiques recents contràries a les competències del Govern en normes com la llei de consultes, el decret del 9-N i la llei del Síndic de Greuges, que va sortir del forn divendres. El mateix dia, de fet, que l’executiu central va recórrer la llei d’acció exterior. Vistos els precedents, la Generalitat pot confiar poc en les seves al·legacions.

¿I com ha afectat el canvi al TC la resta de territoris? Amb Pérez de los Cobos ha sentenciat també més a favor dels interessos de l’Estat que anteriorment, tot i que la diferència no s’ha notat tant, atès que les resolucions ja eren molt superiors en la línia del que reclamava el govern espanyol. Si en els 18 últims mesos de TC progressista el 69,7% de sentències donaven la raó a l’Estat, aquest percentatge ha crescut lleument fins al 75,6% en els 18 primers mesos de majoria conservadora.

El + vist

El + comentat