Quixot al Parlament

Jordi Pujol, Marta Ferrusola i el seu fill gran no consideren que hagin fet res de què avergonyir-se, i això explica el to perdonavides i de superioritat moral que van gastar en les seves intervencions. No creuen que tenir uns diners a Andorra durant dècades dels quals no poden demostrar la procedència sigui una cosa per sentir-se penedits. Ningú n’ha de fer res dels seus negocis. I punt. Aquest és un judici ètic i moral que ni tan sols el patriarca s’atreveix a qüestionar i per això prefereix escenificar un enfrontament obert amb tota l’oposició, com un Quixot lluitant contra molins que creu gegants, encegat per un fals sentit de protecció del clan, convençut que la millor defensa és un bon atac i que no ha de donar explicacions davant de ningú, i menys davant d’aquells xitxarel·los del Parlament. L’espectacle d’ahir passarà a la història com l’epíleg del pujolisme, un moviment personalista que va ser capaç de canalitzar i mobilitzar multitud d’esperits nobles però que al final va sucumbir per la megalomania de seu fundador.