Rajoy s’encomana a la radicalitat d’Albiol per sobreviure al 27-S

BarcelonaVolia “netejar” Badalona, però per un pacte de les esquerres es va quedar sense escombra. Des d’aleshores, semblava que Xavier García Albiol havia desaparegut del mapa polític. Però en realitat aquella aliança que el va deixar sense l’alcaldia ha acabat sent la catapulta perquè Mariano Rajoy veiés en ell el cop d’efecte que el PP de Catalunya necessitava per concórrer a les eleccions del 27-S. L’escenari no podia ser més desolador: un daltabaix electoral vaticinat per les enquestes; una líder, Alícia Sánchez-Camacho, que no ha aconseguit remuntar des de l’esclat de l’escàndol de La Camarga, i noves forces emergents que pesquen entre el seu electorat. Els populars necessitaven, doncs, una solució d’emergència i el president espanyol no ha dubtat a encomanar-se al discurs xenòfob i desacomplexat -però, fins ara, d’èxit- d’un Albiol que va aixecar el dit de seguida que es va veure condemnat a exercir un paper municipal secundari.

“Porto molts anys en la política i mai he perdut res. En els últims anys he guanyat totes les eleccions”, es reivindicava ahir Albiol un cop Camacho el va presentar ja com a cap de llista per al 27-S. La presidenta del partit es va negar a admetre que feia un pas enrere i va vendre el seu relleu com un gest de “generositat” per garantir que el seu partit segueix en el “cicle d’èxit” que els va portar a obtenir el millor resultat electoral de la seva història l’any 2012, quan van aconseguir 19 diputats al Parlament. Va assegurar que la renovació del cap de llista era “necessària”, sobretot tenint en compte que seran uns comicis en què tothom presentarà cares noves, però va insistir que ella està “en forma” i que en cap cas està “cansada”.

Sortir per la porta gran

Fonts de la direcció del partit expliquen que el relleu no ha sigut traumàtic. Primer perquè tots són conscients que només amb un canvi de cara es pot intentar esmorteir la caiguda en un 27-S que defineixen com les eleccions més complicades de la història de Catalunya. Tot i que un sector del partit pressionava des de feia temps perquè Camacho fos rellevada, els afins a ella expliquen que ha sigut tan fidel a Rajoy i ha portat tan bons resultats al partit que si s’hagués enrocat a tornar a ser candidata el president del govern espanyol hauria tingut dificultats per impedir-ho. Però si el relleu no ha sigut més complicat és també perquè Camacho té emparaulat amb Rajoy que se li assignarà un nou paper a Madrid un cop passades les eleccions catalanes i les espanyoles. Quin? Tot dependrà dels resultats que s’obtinguin a les urnes, però Rajoy ja va dir ahir via Twitter que la dirigent catalana “és i seguirà sent un gran actiu” del PP.

Això explica per què des del carrer Génova de Madrid no han deixat del tot el partit en mans d’Albiol i per què per primera vegada el PP a Catalunya té un candidat que no és president de la formació. Camacho ha acordat amb l’exalcalde de Badalona que ella seguirà sent la presidenta -a més de mantenir-se com a senadora- fins a garantir-se una sortida per la porta gran. Ahir va argumentar el perquè: no tan sols ha portat els millors resultats al partit i ha facilitat la majoria absoluta de Rajoy, sinó que durant dos anys els populars van ser claus en la governabilitat de Catalunya gràcies al pacte d’estabilitat que van subscriure amb Artur Mas. Per ara, té l’argument perfecte per mantenir-se en el càrrec recordant que fins l’any que ve no toca congrés per canviar de direcció. “Es tracta d’una solució d’urgència. Primer tenim unes eleccions difícils i després ja parlarem del partit”, insisteixen fonts de la direcció.

En tot cas, encara que el fet de no ser candidata sigui el primer pas de Camacho per acomiadar-se de la batuta del PP de Catalunya, la líder dels populars s’ha assegurat que els seus tentacles seguiran tenint representació al grup parlamentari. La prova és que Andrea Levy, una de les apostes personals de Camacho, que ha aconseguit fins i tot fer-se un lloc a la direcció de Génova -al juny va ser nomenada vicesecretària d’estudis i programes-, serà la número dos d’Albiol. El tercer lloc queda reservat per a Enric Millo, la mà dreta de Camacho al Parlament i a qui ha premiat amb més pes dins la direcció del partit. A partir d’aquí, la llista s’haurà de configurar contra rellotge -ha d’estar enllestida a mitjans d’agost-, i amb la bicefàlia que hi haurà al partit caldrà veure quin marge té Albiol per incorporar el seu equip.

Esgarrapar vots al PSC i Ciutadans

Des d’un primer moment Albiol va deixar clara quina serà la seva estratègia. Des de Madrid veuen en la popularitat que s’ha anat forjant a cop de declaracions sense embuts contra la immigració i el seu discurs populista la clau de l’èxit per contrarestar l’auge de formacions com Ciutadans i Podem. “No vull immigrants que han vingut a robar, a delinquir i a fer la vida impossible a Badalona”. Aquesta frase, pronunciada per Albiol el març passat, és una de les perles del repertori amb el qual s’ha guanyat les simpaties de l’executiva de Rajoy. La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va lloar ahir el seu “discurs clar” i la seva “energia”. També el mateix president espanyol va celebrar via Twitter la seva elecció.

Però el nou cap de cartell dels populars catalans és conscient que només si aconsegueix anar més enllà del votant tradicional del PP, la fórmula que ha seguit a Badalona, podrà salvar els mobles. Els flancs a cobrir els té ben marcats: seduir el votant més espanyolista del PSC i reivindicar la veterania i la recuperació econòmica per intentar frenar els que es puguin sentir atrets per Ciutadans. Per això Albiol es va erigir ahir en el candidat d’aquells que se senten “tan catalans com espanyols” independentment de si són “autonomistes o federalistes”.

Albiol es va estrenar també entrant en el cos a cos amb Albert Rivera en el que ja es va veure com el preludi de l’enfocament de la campanya que dirigirà Jordi Cornet. “Jo no marxo a Madrid perquè em diguin guapo i m’aplaudeixin com fa Rivera, sinó que em quedo en el moment més complicat per a Catalunya”, va assegurar, i va subratllar que, per molt mals auguris que els anunciïn els so ndejos, ell surt a “guanyar el partit”.

Malgrat el seu afany d’anar a totes, Albiol és conscient que del repte que assumeix difícilment se’n sortirà millorant resultats com a les conteses electorals en les quals ha concorregut fins ara. De fet, aquest era un dels recels que va manifestar al seu entorn a l’hora d’acceptar ser cap de llista en aquests moments, però tampoc tenia alternativa, tenint en compte que el seu escenari era una travessia pel desert a l’oposició de Badalona i que ja fa temps que li passava pel cap postular-se com a successor d’una Camacho que perdia pistonada. Per salvar els mobles, l’atac a l’independentisme serà ara la seva principal arma electoral.

Discurs frontista

L’encara presidenta del partit ja va ensenyar ahir al seu successor el camí argumental a seguir. Va assegurar que les eleccions del 27-S seran “d’enfrontament i ruptura” i que implicaran “inestabilitat i inseguretat” per a Catalunya. En aquest escenari, va reivindicar el “vot útil” al PP com a partit “fonamental” per garantir la recuperació econòmica, la convivència, la vertebració territorial, l’estabilitat i la seguretat dels catalans. Així doncs, la nova missió d’Albiol serà la de “netejar” d’independentisme la Generalitat.

Crítiques transversals per l’elecció d’un “dur”

L’elecció de Xavier García Albiol com a cap de llista del PP a Catalunya va caure com una galleda d’aigua freda en la resta de partits catalans. El diputat d’ERC Oriol Amorós va lamentar a través de Twitter que els populars apostin per un “candidat racista” i va assegurar que amb la seva elecció hi ha encara “més motius” per votar la candidatura Junts pel Sí. “El PP opta per un candidat de perfil lepenista, promovent enfrontaments de pobres contra pobres. No passaran!”, va etzibar també a través d’aquesta xarxa social el cap de llista de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell. “La dreta extrema”, va dir ras i curt David Fernàndez en nom de la CUP. La tria d’Albiol també va despertar crítiques en l’eix de la dreta. Des d’UPyD, el membre de la direcció Gorka Maneiro va assegurar que la seva elecció “serveix més per dividir que no pas per sumar”, tenint en compte que la formació havia plantejat un bloc del no per frenar l’independentisme. Segons ell, Albiol “no és el tipus de polític que necessita la societat catalana”. Més moderat va ser el candidat d’Unió el 27-S, Ramon Espadaler, que va manifestar el seu “absolut respecte” cap als candidats dels altres partits i es va limitar a assegurar que l’exalcalde de Badalona representa “l’ala més dura” dels populars. El Govern, al seu torn, va evitar opinar sobre el nou candidat.