Unitat civil i política amb accent social per pilotar la desconnexió

BarcelonaLa llavor de Junts pel Sí es va plantar el 7 d’agost de l’any passat i fins a l’últim moment semblava que el terreny no era prou fèrtil per fer-la germinar. Aquell dia Artur Mas va reunir-se en secret amb el president d’ERC, Oriol Junqueras, per confessar-li que no veia possible mantenir el referèndum per al 9-N amb totes les garanties legals necessàries per obtenir-ne un mandat democràtic. El pla B que li plantejava era convocar eleccions plebiscitàries amb una llista independentista unitària que sumaria CDC, ERC, crítics del PSC i societat civil. El líder dels republicans va rebutjar-ho en rodó i va exigir cenyir-se al guió de la consulta.

Mas, però, no es va donar per vençut i, després de tirar endavant un procés participatiu que no va acabar de satisfer els seus socis però que li va valer una querella de l’Estat, va tornar a plantejar la idea, aquest cop solemnement, amb una conferència al novembre. Junqueras va refusar-la altra vegada i la proposta va quedar enterrada amb l’acord de convocar el 27-S amb llistes diferents i un annex secret conforme al qual les entitats no s’implicarien a favor de cap opció electoral concreta. El pla de Mas semblava del tot avortat.

Tanmateix, ja superades les municipals, el president de la Generalitat va fer renéixer la idea, amb un matís: sol·licitava a les associacions sobiranistes que impulsessin una candidatura en la qual ell podria ser però no necessàriament al capdavant. Sorprenentment, ERC, la CUP, l’ANC i Òmnium van coincidir en una contraproposta, una llista civil unitària sense polítics, que va descol·locar CDC. Entre el 14 i el 15 de juliol es va assolir la fórmula de consens, que passa per una candidatura amb els primers llocs de cada circumscripció per a la societat civil i, darrere, membres de CDC, ERC, Demòcrates de Catalunya i MES. El presidenciable, però, és Mas. La CUP se’n va desmarcar.

Independents de prestigi

Les entitats van beneir ràpid l’entesa, que també va gaudir d’unanimitat a Convergència. Entre els republicans, per contra, va generar cert malestar -havien defensat durant un any que l’opció guanyadora eren les llistes separades-, però els crítics van desistir de plantar cara en el consell nacional. L’optimisme va començar a repuntar a ERC en escollir-se com a candidat l’exeurodiputat d’ICV Raül Romeva -un perfil netament d’esquerres-, seguit de Carme Forcadell, Muriel Casals i, a continuació, Mas i Junqueras. Lluís Llach, al capdavant de Girona, i Germà Bel, a Tarragona, així com la incorporació d’Eduardo Reyes (Súmate) i l’economista Oriol Amat, reforcen la llista. També amb el número u per Lleida, l’alt càrrec del Govern Josep Maria Forné, que va ser l’última incògnita a resoldre’s, després que altres opcions com Sebastià Serrano rebutgessin ser-ho.

Malgrat el temps que va costar l’acord, CDC, ERC i les entitats treballen, gairebé des de l’endemà de segellar-lo, en els detalls per aconseguir una victòria clara que, sumant els escons amb els de la CUP -però aspirant a dependre’n el mínim-, permeti declarar la independència i fer-la efectiva en un màxim de 18 mesos. Diverses comissions treballen en el programa, la campanya i un embrió de distribució del Govern -CDC i ERC es repartiran les conselleries, com els llocs a la llista, en una proporció de 60-40-, per evitar pugnes posteriors. Els perfils dels candidats, el fet de no situar Mas al capdavant i les cares noves dels partits -CDC prescindeix de consellers de relleu com Andreu Mas-Colell, Felip Puig o Boi Ruiz, i ERC ha inclòs independents vinguts del sindicalisme- pretenen enfortir l’accent social de Junts pel Sí -amb un programa destacat en aquest eix-, consolidar l’espai independentista i sumar suports entre indecisos favorables al dret a decidir, que es troben sobretot en l’esquerra.

D’aquesta manera, els missatges dels seus candidats aspiren a vincular les conquestes socials amb les eines d’un nou estat. Per això, ERC manté una mà estesa a Catalunya Sí que es Pot per col·laborar en el procés constituent i aspira a polaritzar la campanya amb PP i C’s.