“Vostès tenen un problema, i aquest problema es diu 3%”
Barcelona“Vostè ha perdut completament els papers”. Aquesta va ser la contundent resposta d’Artur Mas a Pasqual Maragall després que acusés CiU de cobrar comissions il·legals el 24 de febrer del 2005 durant el ple monogràfic sobre el Carmel. Mas va demanar una rectificació immediata a Maragall, que va accedir a la demanda, però la bomba ja havia esclatat i va tenir repercussions profundes en l’ecosistema polític català.
Tot i que Catalunya havia viscut episodis puntuals de corrupció, l’acusació llançada per Maragall va estendre una ombra de dubte sobre el funcionament global de l’administració catalana i el partit que l’havia governada durant 23 anys: CiU. A Madrid, aquell incident, que coincidia amb el debat de l’Estatut, va servir per fer el caldo gros i dibuixar una Catalunya on l’autogovern era sinònim de corrupció. El PSC, que havia assistit impàvid a aquella nova maragallada, es va posar el casc de bomber per intentar apagar l’incendi i calmar els ànims dels seus adversaris històrics, que estaven disposats a trencar relacions amb ells i avortar l’operació de l’Estatut. Al final van aconseguir convèncer Maragall que demanés disculpes públiques i, a canvi, CiU va retirar una querella per injúries contra el president. El riu desbordat va tornar a la llera, però la ciutadania ja havia arrufat el nas. Alguna cosa feia olor de podrit a Dinamarca.
La Fiscalia del TSJC, empesa per la polèmica, va presentar una querella el desembre del 2005 contra una desena de militants de CiU en l’anomenat cas Adigsa (o cas 3% ), del qual encara fa tot just sis mesos, el 15 de juliol passat, es va presentar la petició de penes. Curiosament, quinze dies més tard, Jordi Pujol va confessar que la seva família havia tingut diners a l’estranger sense declarar durant més de 30 anys i va tornar a posar sobre la taula la sospita de la corrupció generalitzada.
¿Què hi ha de veritat en aquesta imatge siciliana de Catalunya tan del gust d’articulistes com Gregorio Morán? Una dècada després del polèmic ple sobre el Carmel, la lentitud de la justícia espanyola impedeix encara fer un diagnòstic clar. D’investigacions en marxa n’hi ha moltes. Una peça derivada del cas Palau investiga el finançament il·legal de CDC; en el cas Pretòria hi ha implicats ex alts càrrecs de Pujol, com Alavedra i Prenafeta, i l’exalcalde socialista de Santa Coloma Bartomeu Muñoz, i l’Audiència Nacional persegueix el rastre dels diners del primogènit de Jordi Pujol. A diferència del 2005, ara la lluita contra la corrupció és al centre de la vida política i és un dels motors de la indignació ciutadana. Deu anys després, l’onada expansiva del 3% és a punt d’arribar a la costa.
