El joc de cadires dels estils i el migcampisme del Madrid

BarcelonaEl clàssic s’ha convertit en un partit difícil de desxifrar. Barça i Madrid s’han anat intercanviant la bandera dels estils sistemàticament, de la contra de la BBC, la verticalitat del trident de Luis Enrique (la primera revolució post Guardiola) i la vocació per construir des de la pilota, per moments compartida. L’empat d’ahir al Camp Nou (0-0) va evidenciar que el projecte d’Ernesto Valverde camina ara en zona de ningú. Va decidir espolsar-se la iniciativa en el dia D d’aquesta primera volta de la temporada. L’afició va veure un plantejament garrepa que ho fiava tot a les espurnes i als focs d’artifici.

Va ser el suspens del migcampisme, sense responsabilitat directa per als escollits ahir (Rakitic - Roberto - De Jong). El debat del joc combinatiu queda cada vegada més lluny. El Barça viu de moments i del resultadisme, amb conformisme romàntic. La condició de líder justifica cada vegada menys la nova vessant esportiva. No n’hi ha més. Canviar-la sobre la marxa seria improvisar. És el guió fins al mes de maig. Que sigui efectiu o no dependrà de Leo Messi, Marc-André ter Stegen i les circumstàncies de cada partit, però poca cosa més. El Madrid va endur-se ahir el punt i la certesa que el pes de la zona de creació del campió de la Lliga és anecdòtica i afecta directament les opcions de victòria.

Els blaugranes només van estar a prop del gol quan el Madrid va perdre la posició, per una pèrdua de pilota o per l’ansietat de voler rematar el partit. Els visitants van formar millor les transicions. La pressió era organitzada i els inicis de les jugades tenien criteri per buscar les pessigolles a l’altre defensa. Es va fer durant més de 60 minuts el que va voler Zinedine Zidane, de la primera a l’última línia. Va fer bona l’aposta pel 4-4-2, utilitzant Isco Alarcón com a nexe entre Fede Valverde i la parella Benzema - Gareth Bale. El tècnic no va poblar el mig del camp per poblar. Hi havia instruccions clares i un tempo marcat. Tothom va ser pràctic. Fede Valverde va deixar la gespa amb un 100% d’efectivitat en les passades (un total de 18), dues recuperacions i dos xuts des del balcó de l’àrea, i Casemiro va ser el futbolista que més pilotes va recuperar fent de stopper per generar perill.

Les 12 rematades de la primera meitat van establir un nou rècord de l’entitat al Camp Nou des de la temporada 2003/04. “Hem merescut una mica més, però el futbol és així. Al futbol has de transformar les oportunitats que tens. Haig de felicitar els jugadors perquè no és un camp fàcil. Hem controlat bé el partit, hem jugat a camp rival. Hem d’estar satisfets amb el punt”, va comentar Zidane. El setge del seu equip va ser preocupant. Per la claredat de la dinàmica i la poca capacitat del Barça per trobar una solució. El seu futbol va ser gris. Les excursions a camp propi de Messi van passar de pla d’emergències a primera carta. L’entrada d’Arturo Vidal i desplaçar Sergi Roberto al lateral no va sacsejar el Barça. Valverde va escollir l’opció del múscul per frenar el domini rival. Va obrir el partit, però va seguir renunciant al control, com és habitual.