La cua per demanar signatura: un estat d’ànim i un consultori
La diada sorprèn els autors estrangers que la viuen per primer cop
BarcelonaSovint s’ha dit que l’economia i el futbol són un estat d’ànim. I que l’actual situació política la governa un estat d’ànim. Calia, per tant, anar a buscar un baròmetre de l’humor general a les cues de Sant Jordi. Primer de tot, un bany de realitat sempre va bé. I aquest bany és veure l’enorme cua per obtenir una firma de Laura Escanes (model i influencer ; és a dir, de professió, tenir molts seguidors a les xarxes socials). “És la meva ídola”, confessa una noia de 18 anys. Un altre noi, que lidera un grup de música i “també” fa “poesia” -com Escanes, vol dir- porta la lletra de la primera cançó del seu grup tatuada al braç. “I el llibre de la Laura es diu Piel de letra, no t’he de dir res més”.
La cua no és només un estat d’ànim sinó també un consultori on es pot trobar recer. La teoria es confirma amb algú tan diferent com Pilar Rahola, “la guerrera Rahola”, li diu una dona carinyosament, en veure-la. Signa el llibre SOS Cristians però molta gent li demana pel Procés. Per exemple, un matrimoni que li anuncia que avui fa 56 anys que es van casar. “Ho hem dit sempre, si resistim, vencerem”, els arenga Rahola.
A un altre que li demanen “I com acabarà tot això?” és a Jordi Amat, que arriba a Sant Jordi amb un triplet de novetats d’assaig. “Acabo de firmar un llibre a un senyor que es diu Jordi Amat”. Amat es plany irònicament que abans li ha tocat signar al costat d’Eduardo Mendoza, a qui les dones no paraven de sol·licitar-li una foto. Ara té al costat Remedios Zafra, professora de la Universitat de Sevilla i autora d’ El entusiasmo (últim premi Anagrama d’assaig), que s’ho pren amb filosofia: porta el seu portàtil per fer feina mentre no ha de signar. “Com que no soc una escriptora de bestsellers, vaig pensar que podia aprofitar el temps, i estic organitzant l’agenda de classes”.
El consultori no acaba amb el Procés. Dues cadires més enllà, Jordi Puntí, que presenta Això no és Amèrica i Tot Messi, obre consultori Barça: molta gent li demana el perquè de l’ensulsiada davant el Roma. I Puntí, que és un excel·lent contador d’històries, els diu que la cosa podia venir que dos dies abans d’aquell partit Iniesta va anunciar a l’equip que marxaria a final de temporada. I el lector i aficionat se’n va una mica més convençut.
A la mateixa parada que Puntí, Mary Beard signa diverses novetats. Una és Mujeres y poder, que un jove compra per a la seva professora de llatí. La reconeguda classicista i activista feminista està “flipant amb el Sant Jordi”: “És increïble, no m’esperava res d’això, amb tanta gent, no hi ha res igual a Anglaterra”.
Una impressió similar expressa l’autor angolès José Eduardo Agualusa (autor de Teoria general de l’oblit ): “M’he endut una bona sorpresa, això s’hauria d’exportar a altres països, sembla un Carnaval de llibres, en el sentit d’una gran festa”. La il·lustradora nord-americana Sarah Andersen ( Sarah’s Scribbles ) posa uns ulls com taronges -com els dels seus dibuixos-: “És meravellós, la gent sembla molt contenta”.
