IMMIGRACIÓ EXPLOTACIÓ SEXUAL I LABORAL
Efímers 20/07/2015

La màfia xinesa es fa forta a Catalunya

Les xarxes de prostitució utilitzen el nostre país com a centre d’operacions del tràfic de dones

Laura Morral
3 min
TALLERS CLANDESTINS  Els treballadors explotats acostumen a viure al mateix local on treballen.

BarcelonaSón esclaves sexuals i la seva vida val el preu que costa una simple mercaderia. Vénen a Catalunya per saldar un deute, coaccionades i en una situació d’extrema fragilitat. A Catalunya el tràfic de persones de les màfies xineses basat en l’explotació sexual i laboral és una realitat en què hi ha implicats grups de delinqüència organitzada relacionats amb delictes de prostitució, immigració il·legal, falsificació de documents i pertinença a organitzacions criminals.

La Unitat Central de Xarxes d’Immigració Il·legal i Falsedat Documental (UCRIF), de la Policia Nacional, assegura que la prostitució xinesa és l’activitat que genera més víctimes d’explotació sexual i laboral per les jornades maratonianes que suporten les dones, per les condicions antihigièniques dels locals i pisos i pel sotmetiment total en què les fan viure els seus controladors. També provoca els casos més greus de violència psicològica i, de vegades, física, pel grau de coaccions dels grups criminals. Les dades obtingudes fins ara acrediten aquest funcionament de la màfia xinesa a Catalunya.

Entre el gener i l’abril d’aquest any la policia espanyola ha actuat en 24 locals i pisos de prostitució clandestins a Barcelona. Segons dades de la UCRIF, en un any -des del primer semestre del 2014- han detectat 179 locals a Catalunya, de 490 establiments inspeccionats, on s’exerceix el tràfic d’explotació sexual. Els inspeccionats són només una setena part dels 3.250 establiments que té actualment la comunitat xinesa a Catalunya. Toni Rodríguez, cap de l’àrea de crim organitzat dels Mossos d’Esquadra, afirma que aquests locals il·lícits solen ser bars musicals, karaokes i centres d’estètica. Les màfies també s’oculten en pisos clandestins. Un cop arriben a Catalunya, distribueixen les dones en diferents domicilis, compartint allotjament amb altres dones asiàtiques.

Bàrbara Melenchón, directora del programa de la dona de l’Agència Abits, corrobora que les situacions d’explotació severa afecten majoritàriament les dones que desconeixen l’idioma d’aquí. Aquesta dificultat els impossibilita conèixer els seus drets i rebre atenció sanitària gratuïta i incrementa la seva dependència amb l’intermediari. Viuen al marge de la mateixa comunitat xinesa, que amb 24.993 afiliats a la Seguretat Social a Catalunya és la segona més nombrosa, rere la marroquina.

Controlades les 24 hores del dia

“Desconeixen el sistema de serveis socials i a vegades ens pregunten per què ens en preocupem”, explica Verònica Giménez, tècnica municipal de l’Agència Abits. Superen els 30 anys i tenen càrregues familiars i fills al seu país d’origen. Giménez explica que és molt difícil accedir a aquest col·lectiu perquè no exerceixen al carrer. Es passen les 24 hores del dia tancades i controlades. A més, “són pisos que s’obren i es tanquen amb molta facilitat”, diu. Aquests pisos anuncien serveis que s’ofereixen les 24 hores i les prostitutes han d’estar disponibles tot el dia, tantes hores com calgui. Per una hora cobren 60 euros i per mitja hora 40 euros. Els mamasan o papasan es queden tots els diners fins que s’hagi saldat el deute. Segons els Mossos d’Esquadra, amb les víctimes d’explotació laboral passa el mateix. Els treballadors xinesos mai no saben quant cobraran ni quants diners tenen, i estan obligats a treballar fins i tot amb problemes de salut.

Aquestes xarxes xineses fan viure els treballadors al mateix local on treballen, en habitacions de pocs metres quadrats, i els obliguen a fer llargues jornades laborals sense descans. Segons els Mossos, les xarxes es dediquen a blanquejar capitals amb els beneficis que aconsegueixen de l’activitat criminal. Fan préstecs que concedeixen a altres compatriotes perquè puguin establir negocis com basars o restaurants. Amb aquest sistema aconsegueixen un efecte multiplicador del rendiment del capital. La UCRIF confirma que, en la majoria de casos, aquestes màfies utilitzen Catalunya i l’estat espanyol com a pas intermedi de les persones amb qui trafiquen abans de fer-les arribar al seu destí final, que normalment és el Regne Unit, Irlanda, els Estats Units o el Canadà. Actuen així perquè això els permet arribar a aquests països des d’un estat de la zona de Schengen, cosa que és molt més fàcil que accedir-hi directament des de la Xina.

Segons Rodríguez, aquestes xarxes són piramidals i tracten el delicte des d’una perspectiva empresarial. Per això existeix la figura del captador, el cap de serp -encarregat de traslladar la víctima-, i els controladors al país de destinació. La majoria de les víctimes provenen de Fujian, una de les zones més pobres de la Xina. Un cop a Catalunya, el grup controla i coacciona les seves víctimes, aprofita que no parlen l’idioma, els pren els passaports, les amenaça i, si cal, les força amb agressions físiques. També hi ha dones que, un cop han eixugat el deute, passen de ser víctimes de la prostitució a formar part de l’engranatge i acaben controlant les nouvingudes. El deute contret amb la màfia per pagar el transport fins al país, segons Rodríguez, pot arribar als 16.000 euros.

stats