El referèndum que va gestar-se a Elna

Un grup de voluntaris amaga les urnes els dies previs a l’1-O en trasters i maleters

Les urnes arribant en cotxe a un punt de votació. / XAVIER BERTRAL

L’organització del referèndum de l’1-O va començar a gestar-se al mateix lloc on fa 80 anys van néixer fins a 600 nadons, fills de refugiades de la Guerra Civil que estaven confinades al camp d’Argelers. A Elna, un petit poble de la Catalunya Nord, va ser on es va guardar durant uns dies el tresor més buscat pels cossos de seguretat espanyols desplaçats a Catalunya aquestes dues últimes setmanes: les urnes per al referèndum. Van arribar procedents de la Xina fa almenys tres setmanes. L’empresa xinesa Smart Dragon Ballot Expert, que fabrica urnes iguals que les utilitzades ahir pel Govern, va confirmar que havia enviat una comanda de 10.000 urnes a França, però no a Espanya. Vuit dècades després, Elna torna a ser bressol d’un esdeveniment clau en la història de Catalunya: les urnes per a l’1-O van arribar a la mateixa localitat on centenars de dones republicanes van donar a llum en una maternitat creada per Elisabeth Eidenbenz, una infermera que va jugar-s’ho tot per ajudar els altres. Com ella, centenars de persones anònimes s’han arriscat els últims mesos a Catalunya, en aquest cas perquè les urnes i les paperetes fossin ahir a les meses de tots els col·legis electorals.

Un exèrcit de persones anònimes ha treballat durant dies a l’ombra, amb discreció i en clandestinitat, per distribuir tot el material electoral. Són estudiants, treballadors, jubilats, avis, pares o aturats que, sense dir-ho pràcticament a ningú, han col·laborat amb el Govern per fer possible la votació. Alguns guardant les urnes, d’altres repartint-les. Tots guardant silenci, conjurats per esquivar l’ofensiva de l’Estat.

Les paperetes transportades des de la Catalunya Nord, en un vídeo de OUI au Pays Catalan

La discreció ha permès que no hi hagués fuites d’informació, però el cert és que centenars de persones s’han dedicat els últims dies a fer possible el referèndum amb absolut silenci. L’estructura no era petita, però la clau, segurament, era que ningú tenia tots els detalls de l’estratègia. Com en un engranatge perfecte, cadascuna de les peces rebia i executava les ordres justes i necessàries. Ni més ni menys.

Així, en cada localitat hi havia un coordinador del referèndum, que s’encarregava de centralitzar i dirigir tot el dispositiu al municipi, i que en el cas dels ajuntaments independentistes, era triat per l’alcalde. Aquests coordinadors, majoritàriament persones vinculades a l’ANC o als partits del Govern -ERC i el PDECat, que han comptat amb el suport de les seves joventuts-, contactaven amb particulars de la seva confiança perquè guardessin les urnes i altres materials electorals, com sobres, paperetes i actes de votació. En alguns municipis, el material era distribuït entre un nucli reduït de persones per evitar que una mateixa persona fos enxampada amb les urnes, les paperetes i el cens, els tres elements indispensables per a la votació.

Des d’Elna, el material va baixar amagat en diverses furgonetes ja fa dues setmanes. Esquivant controls policials en alguns casos, les urnes van poder arribar a les comarques catalanes ja fa dies. Calia, aleshores, repartir-les per tots els pobles. És aquí on començava una segona fase, molt més complexa i arriscada.

Sense trucades ni WhatsApp

El contacte amb el grup de voluntaris disposats a amagar urnes i paperetes s’ha fet amb extrema cautela i prudència. Les informacions no es comunicaven mai per telèfon, ni tan sols per WhatsApp. Són moltes les persones que s’han baixat al seu mòbil les aplicacions de missatgeria Telegram i Signal, que són més segures, encara que la majoria d’ordres es donaven en persona. Fins i tot quan les informacions es traslladaven cara a cara, els implicats apagaven els telèfons mòbils, per evitar ser escoltats si tenien el mòbil punxat. Qualsevol precaució era poca, per exagerada que pugui semblar, perquè els serveis d’intel·ligència i els milers d’agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil que són a Catalunya treballaven sense descans per desactivar el referèndum.

Les ordres eren, en la majoria de casos, guardar les urnes amb pany i forrellat. I com si s’estiguessin amagant els regals del dia de Reis, els col·laboradors han buscat els llocs més recòndits per custodiar-les: en alguns casos en trasters, d’altres en magatzems privats i en molts altres casos als maleters dels cotxes. Els portaequipatges s’han convertit en un amagatall perfecte per als organitzadors de l’1-O perquè no eren els dels cotxes que feien servir habitualment per anar a la feina. També els maleters van servir ahir per amagar les urnes quan venia la policia per requisar-les als col·legis electorals.

Segons expliquen alguns implicats en aquest macrodispositiu, no comentaven amb ningú del seu entorn que hi participaven i encara menys que tenien les urnes. Els responsables de custodiar les urnes han deixat la família al marge i només en alguns casos ho van comunicar a algú de l’entitat o partit on militen: “Tot està sota control” era la frase que han repetit més aquests dies per tranquil·litzar la gent del municipi. La seva última missió va ser entrar les urnes als col·legis. Ho van fer en alguns casos de matinada i en d’altres just abans d’obrir. No van fallar.

Etiquetes

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT