MÚSICA
Terres de Lleida 28/02/2018

El MUD arriba a la maduresa sense perdre la seva essència

La Seu Vella s’incorpora com a escenari del Festival de Músiques Disperses

Pol Ishanda
4 min
El MUD és un punt de trobada entre tradició i modernitat, la qual cosa es fa palesa  en el mateix cartell del festival.

LleidaEl MUD (o Festival de Músiques Disperses) retorna a les nostres vides sent considerada una de les cites musicals obligades de les terres de Ponent i tot un referent del folk inconformista per a orelles inquietes. Des dels orígens, la filosofia i la personalitat del festival han sigut els seus trets fonamentals i han fet que un esdeveniment petit en dimensions es convertís en grandiós, orgànic i acèrrim a la cultura d’arrel i que la conjunció d’artistes desconeguts pel públic general i altres consolidats amb llarga vida artística elaborin una harmonia digna de compartir edició rere edició.

El festival arriba a l’instant més dolç després d’haver penjat durant dos anys seguits el sold out en algunes actuacions i d’acollir una afluència de públic cada cop més heterogènia, alhora que aplega gran part d’assistents forans. Però la voluntat del MUD no és precisament créixer en popularitat, sinó únicament madurar i treballar de manera perseverant per oferir un espectacle digne de la seva pròpia essència.

En la trobada anual amb Antoni Gorgues, frontman del Músiques Disperses i cap de Guerssen Records, destaquem en primer lloc les diferents localitzacions on s’oferiran els concerts. Si més no, el centre neuràlgic se segueix concentrant al Cafè del Teatre, i enguany es repetirà la sessió de concerts íntims a la cerveseria i botiga de vinils Grans Records. Però la novetat més atractiva en aquest sentit és la incorporació de la Seu Vella com a escenari més emblemàtic, que donarà vida a l’últim espectacle del festival. Amb un cartell exquisit, l’edició d’enguany té tots els atributs per esdevenir la més espiritual de les últimes cites. Novament, el MUD ens sorprèn per la qualitat sublim, i incorporant artistes amb dates úniques a la Península, així com reaparicions sorprenents dignes de ser rememorades.

Directe emotiu

El tret inaugural el dispararan Maria Arnal i Marcel Bagés el dijous 8 de març al Cafè del Teatre. Considerada una de les formacions més admirables de l’escena popular ibèrica dels últims temps, l’emotivitat és potser el tret que millor defineix el seu directe. La personalitat de la parella és concebuda a través de la remescla de músiques de tradició oral i composicions pròpies, les quals conformen el seu primer treball, 45 cerebros y 1 corazón (Fina Estampa, 2017). La perfecta simbiosi entre la música tradicional i l’experimental impregnaran l’obertura del MUD, realçaran les emocions a flor de pell i donaran pas als concerts del divendres 9 de març a mans de Ferran Palau i Mark Fry & Friends. En primer lloc, torn per al cantautor collbatoní, que torna al festival anys després per presentar en primícia el seu últim àlbum, Blanc (Halley Records, 2018). Amb la banda al complet i mantenint-se com un dels favorits de la casa, Palau ens encomanarà la nit de divendres el seu pop metafísic vibrant i eclèctic. Seguidament, la vetllada s’acabarà amb un dels concerts estrella de l’esdeveniment: Mark Fry & Friends. L’artista britànic de culte provinent del folk psicodèlic dels setanta interpretarà en quintet, com si es tractés d’un ritual, gairebé la integritat de Dreaming with Alice, un dels discos que han passat més desapercebuts i són alhora més preuats de l’escena del Regne Unit. Ritmes orientals i aires pastorals perfumaran la seva música i impregnaran de mística la seva actuació.

El dissabte 10 ens brindarà doble sessió de concerts. Al migdia, acústic íntim i gratuït a Grans Records amb Alisha Sufit, fundadora dels mítics Magic Carpets. Folk-rock amb accent oriental amb aquesta artista interdisciplinària, capdavantera a l’ombra de l’onada del folk britànic, amb cloenda de Diego Armando DJ i la seva col·lecció de joies sonores. Durant la nit, la festa es trasllada novament al Cafè del Teatre, on Baiuca i Zé Vito oferiran la seva medicina. El gallec, el còctel sonor d’electrònica amb folk tradicional, combinant a ple esperit sintetitzadors amb pandeiros i flautes. Tot un imaginari de sonoritat per cedir el relleu a Zé Vito i viatjar en format quintet al cor del Brasil.

El trobador modern que toca als carrers de les grans ciutats

Algú havia d’assumir el rol de cap de cartell, i recau indiscutiblement en les cordes de l’ucraïnès Estas Tonne. L’artista clourà l’edició del MUD 2018 amb un recital de caràcter espiritual diumenge 11 a la Seu Vella. Dins d’un ambient únic, el mestre ens delectarà amb fusió de guitarra flamenca, d’arrels gitanes i llatines, circulant pel filtre electrònic que manifesta l’esperit d’aquest músic i el fa excepcional. Oferint constantment un equilibri perfecte entre virtuosisme i sentiment, Estas Tonne ressalta la connotació espiritual que es desprèn de la interpretació voraç i enèrgica dels seus directes. Autor de més de divuit discos i guitarrista de carrer itinerant, ha participat en nombroses bandes sonores així com en festivals d’arreu de la geografia. Una oportunitat única per gaudir i explorar el límit de les pròpies percepcions en el marc d’una catedral del segle XIII símbol irrenunciable de Lleida.

El MUD és com la boira: estimat, tèrbol, misteriós, profund i perseverant. Sempre amb la certesa que any rere any es rendirà als seus orígens perseguint la seva pròpia concepció del folk: un mirall fidel de les nostres terres i les d’enllà.

stats