Més gran, més internacional, més Sant Miquel

LleidaLa Fira Agrària de Sant Miquel burla qualsevol crisi passatgera i enguany celebrarà la 64a edició engalanant Lleida d’activitat comercial i, també, festiva. I és que aquesta mostra, juntament amb la 33a edició d’Eurofruit, comptarà amb la presència de 325 expositors directes, una desena més que l’any anterior. Totes dues fires, que tenen lloc paral·lelament, augmenten enguany un 30% la superfície d’exposició, que serà de 64.000 metres quadrats, en bona part per l’espai que ocupen els tractors, que només participen a Sant Miquel cada dos anys. Tanmateix, la fira lleidatana afronta amb bones perspectives aquesta edició i manté la seva aposta per la professionalització i la internacionalització. La inauguració, que tindrà lloc demà, anirà a càrrec de la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, mentre que el ministre del sector, Luis Planas, serà l’encarregat de clausurar-la diumenge al matí. També visitaran Sant Miquel i Eurofruit el president i el vicepresident de la Generalitat, Quim Torra i Pere Aragonès, la qual cosa referma el suport institucional a Fira de Lleida en particular i a la capital del Segrià en general, el segon municipi català que organitza més fires després de Barcelona. Que en el marc de la Fira de Sant Miquel s’hi faci una jornada tan crucial per a l’economia com la titulada La política agrària comuna (PAC) post 2020, que organitza el departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, és una prova més de la consolidació d’una mostra amb centenars d’anys història. De fet, que França, Portugal, Itàlia, Polònia i Guinea hi siguin presents mitjançants diversos expositors i que les peticions d’assistència de visitants professionals estrangers, com ara de Nigèria, Guinea Bissau, Algèria, Qatar, Pakistan i l’Índia, s’hagin incrementat considerablement també fan palès aquest lideratge de la Fira de Sant Miquel en el sector agroalimentari internacional.

Reg, drons i alimentació

Les principals novetats dels dos esdeveniments firals són els 10.000 m(2) de superfície dedicats als tractors (amb la presència de 12 expositors d’aquest sector) i el gruix presencial de la maquinària pesant i agrícola al servei de l’agricultura. A més, resulta notable el creixement d’empreses dedicades als sectors del reg, el viverisme (noguers, ametllers, tòfona, fruita de pinyol i de llavor), l’automoció, els fertilitzants i el compostatge, l’agricultura de precisió, els recanvis i els neumàtics per a la maquinària agrícola i el fred industrial per al control atmosfèric de la fruita.

També cal destacar un maridatge d’oli amb fruita organitzat per la DOP Les Garrigues i les 20 cooperatives que en formen part, la consolidació de la mostra Aliments del territori i tu i del Mercat de l’Hort a Taula i la promoció de la llet de cabra catalana. D’altres activitats paral·leles d’interès són la Jornada de Sanitat Vegetal, que organitza el departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació; les jornades relacionades amb el reg; l’àrea LleidaDrone, amb demostració d’agricultura de precisió, i la jornada La ramaderia porcina del segle XXI, que organitzen el departament de ciència animal de la Universitat de Lleida i el Centre d’Estudis Porcins de Torrelameu.

Pel que fa al programa d’activitats paral·leles, que conforma un dels principals valors afegits de la Fira Agrària de Sant Miquel, cal dir que oferirà unes 60 propostes, incloent-hi jornades tècniques, conferències, presentacions, demostracions, reunions professionals i, paral·lelament, tres guardons: el 47è Premi del Llibre Agrari (amb 25 obres presentades) i el 3r Premi de l’Article Tècnic Agrari (amb 11 articles), d’una banda, i el 22è Premi a la Innovació Tecnològica i Seguretat en el Disseny de les Màquines Agrícoles i dels Equips de la Indústria Agroalimentària (amb la presentació de 10 equips), de l’altra.

Els patrons de Fira de Lleida

Fèlix Larrosa, el nou alcalde de Lleida i, alhora, nou president del Patronat de la Fundació Fira de Lleida incideix en el fet que la Fira de Sant Miquel té molt interès pel seu caràcter professional i per la seva internacionalització, evidenciada en la presència d’expositors estrangers i visitants d’altres països. I és que, fruit de la seva feina com a regidor de l’Horta de Lleida, Larrosa ha pogut conèixer de primera mà la realitat i l’estat d’ànim dels agricultors i els ramaders. Per això augura que “tindrem una bona fira, atès que la gent té ganes de conèixer les últimes novetats”. El divendres 28 de setembre hi haurà una reunió de treball a la fira amb la presència de 52 alcaldes i representants municipals de la Franja per parlar de cooperació entre els ens locals del territori impulsada per la Paeria.

D’altra banda, Joan Simó, president de la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida, i Eloi Bergós, vicepresident quart de la Diputació de Lleida, destaquen la consolidació de la fira amb l’augment en el nombre d’expositors i de superfície neta, gràcies, en bona part, a la presència en aquesta edició d’empreses dedicades a la venda de tractors i l’aposta pel món agrícola i ramader i pel foment del consum d’aliments de proximitat.

Finalment, Ramon Farré, delegat del govern de la Generalitat a Lleida, ha posat en valor la presència de la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, que inaugurarà els dos salons, cosa que servirà per tractar temes tan cabdals com l’agricultura de precisió, les dejeccions ramaderes i, com apuntàvem anteriorment, l’horitzó de la PAC més enllà del 2020.

Art firal

La litografia oficial de la fira d’enguany és una obra original de l’artista plàstic lleidatà Joanpere Massana. La institució firal ha editat 150 exemplars numerats i signats per l’artista amb els quals s’obsequiarà els visitants destacats. L’obra se centra en el camp i la ciutat de Lleida i representa aquests valors per mitjà dels colors i de les paraules, com ara la llavor, l’aliment, la terra, la deu (o font), el territori o el fruit.

Comerç, mercats i fires que sobreviuen al blanc i negre

Els orígens de la fira es remunten a l’època medieval, concretament a l’agost de l’any 1232, data en què Jaume I el Conqueridor va atorgar a la ciutat el privilegi de celebrar una fira anual de deu dies a partir de Sant Miquel, coincidint amb el final de la collita. I com van ser les primeres fires? Durant l’Edat Mitjana ja tenien força projecció internacional, i no només s’hi comprava i venia bestiar, sinó que s’hi podien trobar tota mena d’atuells. A més, hi anaven comerciants d’arreu del territori i d’indrets com Tolosa i Montpeller. Al començament el campus firal es va ubicar en un terreny espaiós a l’areny del pont, una localització que es va mantenir fins al 1372, quan es va traslladar al sorral del riu. Però per conèixer els referents més pròxims cal situar- se a l’any 1946, en què es va organitzar l’Exposición Agrícola, Ganadera e Industrial. Aquesta mostra, que es pot considerar com l’embrió de l’actual Fira de Sant Miquel, va tenir lloc als actuals Camps Elisis del 29 de setembre al 6 d’octubre.