La Paeria de Pueyo, un any després

LleidaDijous, 18 de maig del 2020. Dos quarts de dotze de la nit. ERC i el Comú, els dos partits que integren l’equip de govern de la Paeria juntament amb JxCat, arriben a un acord in extremis perquè el segon no s’oposi a la modificació del cartipàs municipal proposat pel primer. Trucades d’última hora per salvar una legislatura que un any després de les eleccions semblava tocar fons. De fet, la regidora del Comú, Elena Ferre, ja havia preparat el discurs amb què l’endemà s’havia d’oposar a una nova modificació del cartipàs. Finalment, en el marc del ple extraordinari celebrat el divendres 19 de maig al migdia, s’acabaria aprovant la modificació del cartipàs amb el suport dels 15 regidors de govern, però la polèmica ja estava servida. O ja venia servida de feia dies...

I és que un mes abans la republicana Regina Cairol havia anunciat la seva renúncia com a regidora de Polítiques per als Drets Socials “per raons personals”, desmentint així la versió oficial de la Paeria, que al·legava motius de salut. Tot i això, no es tractava d’una sorpresa, ja que la premsa s’havia avançat a l’anunci oficial donant a conèixer la seva mala relació amb el paer en cap, Miquel Pueyo, i la inclusió d’un càrrec de confiança en la regidoria que ostentava sense el seu beneplàcit.

Per acabar-ho d’adobar, els republicans decideixen que la seva substituta, Mariama Sall, no assumeixi les mateixes funcions, segons fonts internes d’ERC “per la seva jovenesa” i, consegüentment, “inexperiència”, fet que no agrada a tothom: “Només té un any menys que l’Elena [Ferre], i ella està assumint competències d’envergadura. Si no estava preparada, que haguessin posat algú altre”, diuen les mateixes fonts.

Així doncs, Sall assumeix una regidoria de nova creació, Persones, Comunitat i Agenda 2030, que queda sota el paraigua de l’àrea de la Lleida Compromesa, dirigida per Sandra Castro (ERC) com a nova tinent d’alcalde. A la pràctica, però, això representa una retallada de competències de govern als comuns en matèria de drets socials, atès que la regidoria que ostentava l’exregidora penjava de la tinença d’alcaldia de Sergi Talamonte, del Comú.

Aquesta retallada cauria com una galleda d’aigua freda en el si del Comú de Lleida. A més, fonts pròximes a la formació consideren que “ha arribat el moment que Pueyo triï entre governar amb els comuns o amb l’antiga Convergència”. I no només la relació entre exconvergents i comuns s’ha anat deteriorant al llarg dels últims mesos, sinó que el Comú s’ha mostrat obertament en desacord amb la marxa de Cairol i, per tant, amb la modificació del cartipàs propiciada per la seva dimissió.

Tot i que Pueyo assegura que Sall “donarà un impuls al compromís per garantir els drets cívics, polítics i socials de tota la ciutadania” i justifica la integració en un mateix àmbit de les dues regidories perquè “tracten moltes qüestions comunes que s’abordaran transversalment, per potenciar la complementarietat i el treball comú”, la veritat és que l’oposició tampoc ho veu clar.

Segons el cap de l’oposició, Fèlix Larrosa (PSC), “el govern pateix una crisi, ja que en un any ha dimitit la regidora de Serveis Socials i s’ha alterat novament el cartipàs, cosa que deixa entreveure que no hi ha res d’estable en aquest tripartit”. Per la seva banda, Ángeles Ribes (Ciutadans) apunta que “el govern dels 15 ha canviat el cartipàs fins a quatre vegades per ajustar-lo als interessos personals de cadascú i per buscar un bon acomodament per als seus afins”.

Temporers i covid-19

La problemàtica dels temporers que dormen al carrer i la pandèmia que assetja el món s’han erigit com els principals esculls amb què ha hagut de lidiar el consistori liderat per Pueyo. Malgrat tot, l’únic membre de l’equip de govern que assumeix errors en la gestió dels temporers és Talamonte, que reconeix: “Necessitem més ambició per dignificar l’atenció als temporers i, en general, a tots els col·lectius més vulnerables”.

L’oposició, en canvi, es mostra més dura al respecte: “Deien tenir una solució per als temporers i per dignificar-los i han fet el de sempre, signar amb els socialistes una carta reclamant implicació a la resta d’administracions i tirar pilotes fora”, manifesta el portaveu popular, Xavier Palau, per a qui la gestió del covid-19 “també s’ha convertit en un malson per a l’Ajuntament”. Una opinió que no comparteix el tinent d’alcalde de JxCat, Toni Postius: “Hem creat la plataforma digital Compra a Lleida arran del covid-19 i hem posat en marxa un programa de 150.000 euros en ajudes per a la reactivació econòmica, entre altres accions”.

“La Lleida que ens cal, després del covid, és una smart city, una ciutat intel·ligent en l’economia, l’estil de vida, les persones, el model de governança, la mobilitat i el medi ambient”, conclou el paer en cap, Miquel Pueyo, a qui encara li resten tres anys de legislatura per construir la Lleida que ens calgui. A ell i a tots els ciutadans.

Demarcació: quatre mocions de censura i un nou conseller

Encara no havia passat ni un mes de la proclamació de Gerard Sabarich (JxCat) com a president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, que Fem Municipi-ERC ja li havia presentat una moció de censura que acabaria retornant la presidència a Carles Isús (ERC). Es tractava d’un primer avís del que havia de venir: tres mocions de censura més i una renúncia propiciada per un nomenament.

I és que el passat 22 de maig Sílvia Fernàndez es convertia en la primera alcaldessa d’Agramunt i agafava el relleu de Bernat Solé, que el 20 de març havia renunciat a l’alcaldia per ser nomenat conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència.

Per la seva banda, el republicà Joan Santacana ha protagonitzat l’útima de les quatre mocions de censura després que ERC aconseguís tombar el govern en minoria de JxCat i el PSC a la Paeria de Cervera gràcies al suport de la CUP i SiF. Anteriorment, Solés Carabasa i Anna Salla, les dues d’ERC, esdevenien les noves alcaldesses de Ponts i Maldà, respectivament, amb sengles mocions de censura als governs en minoria de JxCat.

Quatre mocions que haurien pogut ser cinc si el PSC no hagués refusat l’oferta del PP per tirar endavant una moció de censura a l’Ajuntament de Gimenells i el Pla de la Font en comptes d’apostar per donar “un vot de confiança” a l’equip de govern format per Som Poble.