El canal d’Urgell s’injecta òpera per reivindicar present, passat i futur

LleidaÒpera en vena. Aquesta és la fórmula dissenyada per crear cultura. No sols cultura de l’aigua (tan necessària avui en dia), sinó també cultura sobre el canal d’Urgell, una construcció que ha vertebrat gran part de la demarcació de Lleida i que representa no sols un passat històric d’esforços sobrehumans per portar l’aigua al secà, sinó també un futur que passa necessàriament per la seva modernització.

Òpera a les venes és el títol d’un espectacle multidisciplinari que va estrenar-se diumenge passat en el seu format més ampli sobre l’escenari de La Llotja de Lleida per iniciar una gira que molt aviat passarà (en format més reduït) pels teatres de Juneda (4 de maig), Mollerussa (1 de juny), Bellpuig (7 de juny) i Ponts (8 de juny), i que culminarà, de nou en la seva versió més completa, l’any vinent al Palau de la Música Catalana (20 d’abril del 2026).

“Aquest espectacle vol donar a conèixer, no només a la gent del territori, sinó també a tot Catalunya, que el projecte del canal d’Urgell no és del passat, sinó que és un projecte viu i de futur”, va reivindicar a La Llotja la presidenta de la Fundació Canals d’Urgell, Maribel Pedrol. “Necessitem més menjar i cada vegada tenim menys aigua, necessitem ser molt més eficaços i eficients a l'hora d’utilitzar-la –afegia Pedrol–. Amb un espectacle cultural d'aquestes característiques creiem que el missatge pot calar més profundament”.

Més de 200 persones (entre cantants, músics i dos ballarins), 75 minuts d’espectacle poètic i musical i un pressupost d’uns 200.000 euros. Aquesta és la carta de presentació d’aquest projecte artístic conjunt de l’Orfeó Lleidatà i l’Orquestra Julià Carbonell, sota la direcció musical de Xavier Pagès-Corella i la producció de Pol Pastor.

L’espectacle escènic-musical té com a punt de partida una adaptació del llibre Aigua a les venes. Crònica d’un miracle català universal, escrita per Francesc Canosa, amb guió de Berta Lacruz, en una posada en escena multidisciplinària que integra elements de dansa, teatre i audiovisual i amb la participació de la mezzosoprano lleidatana Marta Infante.

Gira pels pobles

A partir del pròxim diumenge, amb la primera actuació al Teatre Foment de Juneda s’inicia una gira que pretén alhora homenatjar l’àmbit comarcal del canal d’Urgell. “Són llocs on també s'ha lluitat per aquest canal”, assegura Pedrol.

Els escenaris més petits de les comarques on es trasllada Òpera a les venes obliguen a reduir també les dimensions de l’espectacle, però permetran gaudir de més autenticitat. El cor serà més petit i, en lloc de l’orquestra, la part musical l’assumirà un piano. “L’espectacle guanyarà enartesania, els espectadors podran apreciar els detalls de molt més a prop”, explica el director escènic de l’espectacle, Dani Coma.

I, per acabar, novament en la seva versió més grandiloqüent, l’any vinent el projecte es traslladarà al Palau de la Música Catalana. Per què portar-la a Barcelona? Perquè allí va començar tot. Al segle XIX, el canal d'Urgell va esdevenir una realitat perquè hi va haver una burgesia barcelonina que va pagar la construcció de la infraestructura. “Hem de fer entendre que el canal és un projecte de país, produeix per al país”, defensa Maribel Pedrol.

Estrena d’alta volada

La sala Ricard Vinyes (la més gran de totes) del teatre La Llotja de Lleida, amb la presència del conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, va omplir-se de gom a gom (mil espectadors) amb l’estrena de diumenge. Una banda sonora d’autors coetanis a la construcció del canal d’Urgell va combinar-se amb òperes clàssiques com les de Verdi, Puccini, Saint-Saëns i Bizet. Els moments culminants van ser el fragment de Cançó d'amor i guerra i l’estrena d’un arranjament per a cor i orquestra dels Goigs a la Verge del Remei.

Amenitzat pels ballarins Santi Serratosa i Jana Garcia i la narradora Begonya Ferrer i un audiovisual de la productora Kionalia, l’estrena va suposar el tret de sortida, segons l’organització, “d'una oportunitat d’utilitzar l’art i la cultura com a vehicle i altaveu per conèixer d’on venim, valorar el que tenim, el que fem, el que produïm i sobretot per projectar-nos cap al futur com un territori innovador, capaç d’afrontar els grans reptes globals”.