El col·lectiu LGTBI+ es desplega a Ponent

LleidaAl llarg de la història han estat moltes les persones que s’han vist discriminades per la seva dissidència sexual o de gènere. Frases com “Tu no ets un home ni ets res”, “On vas, maricona de merda?”, “Ets unbicho raro ” o “Ets una bollera” s’han anat traslladant dels uns als altres sense pensar que eren bales carregades, dirigides a un col·lectiu de persones que avui no disposen dels mateixos drets que la resta només pel fet de ser lesbianes, gais, trans, bisexuals, intersexuals... Segons la Berta, activista LGTBI+ que es defineix com a “bollera política i a la pràctica bisexual”, “vivim en una societat cisheteropatriarcal [cis en referència a les persones que se senten identificades amb la seva identitat de gènere quan van néixer] que es fonamenta en el sexisme, sobre el qual es munten totes les opressions”.

Així mateix, creu que hi ha moltíssima desconeixença perquè ni se’n parla ni se’n tenen referents, i se sorprèn que fins fa poc no hi hagués sèries ni altres tipus de continguts de temàtica LGTBI+. “Hem hagut de viure molts anys amb referents televisius com Bibiana Fernández i Jorge Javier Vázquez, i si tu no t’hi senties identificada no tenies en qui recolzar-te”, es lamenta. Per la seva banda, la psicòloga Maria Mesalles afirma que “els referents són molt importants al llarg de tota la vida perquè t’ajuden a normalitzar i a sentir que no estàs fent res malament, sobretot quan no hi ha un acompanyament adequat del nucli familiar o de les amistats més properes”.

Poder expressar lliurement les realitats sexuals i afectives sense ser estigmatitzat o tenir referents de suport són algunes de les necessitats que donen sentit a la lluita per l’alliberament sexual i de gènere; una suma de drets que fa massa temps que es reclamen i que fa només 52 anys que van començar a dir-se en veu alta, d’aquí l’orgull.

El treball de Colors de Ponent

A Lleida, l’associació de referència que acull i gestiona les demandes d’aquest col·lectiu és Colors de Ponent, una associació que va néixer fa cinc anys amb l’objectiu principal de reivindicar drets, denunciar agressions i donar visibilitat al col·lectiu. Durant tot aquest temps, i en paraules d’una de les seves portaveus, “el panorama LGTBI+ ha canviat radicalment”.

La fita més important creuen que ha estat crear un espai de referència al territori, així com localitzar i posar els drets del col·lectiu a l’agenda de la ciutat i promoure i fomentar la participació intersectorial. Amb tot, creuen que encara queda molt camí per recórrer, i així ho expliquen al manifest redactat amb motiu del Dia Internacional de l’Orgull LGTBI+, on reclamen, entre altres coses, coeducació i perspectiva de gènere integrada als plans docents, protocols per prevenir i gestionar casos d’assetjament LGTBIfòbic, formació per a professionals del servei públic i atenció a la gent gran.

També pensen que en l’àmbit estatal hi ha molt treball a fer i opinen que estan lluny de la igualtat real quan l’Estat obliga les persones trans a hormonar-se abans de poder obtenir un reconeixement legal. Sota el lema “Resistència trans és resistència LGTBI+”, així ho van denunciar en una manifestació el 3 de juny passat, en què també van posar en relleu les necessitats tan específiques d’aquestes persones.

Primer pla municipal LGTBI+

Aquest any s’ha aprovat el primer pla municipal de polítiques LGTBI+, en què estan previstes una setantena d’accions organitzades en vuit línies de treball diferenciades. La regidora d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes, Sandra Castro, explica que en aquest moment estan assessorant els diferents departaments de l’Ajuntament amb l’objectiu que el pla es desplegui de la manera més transversal i interseccional possible.

Pel que fa a l’àmbit de la cura de la salut i el benestar personal, està prevista la posada en marxa d’un pis residencial d’urgència dirigit a persones vulnerables del col·lectiu. Segons Colors de Ponent, “es tracta d’un recurs bàsic perquè molta gent s’ha vist obligada a haver de tornar a casa, amb persones que no les accepten, a conseqüència de la pandèmia”. “És un espai que fins ara no havia estat cobert per cap administració i que es posarà en marxa a partir de la tardor”, afegeix Sandra Castro.

En l’àmbit de la docència, també tenen prevista una revisió en clau de gènere i coeducativa del programa de les escoles bressol per generar reflexió i poder fer acció pedagògica a l’inici del curs escolar. Castro explica que “es va fer un pilot a l’escola bressol municipal La Mitjana i ara tenim previst fer-ho extensiu a les altres quinze de la mà de les associacions Colors de Ponent, Antisida i LIKA”. A la llarga també tenen pensat fer tallers amb les famílies. Segons la psicòloga Mesalles: “És molt important trencar amb els estereotips durant aquesta etapa de la vida, perquè és quan s’adquireix la base de la personalitat i de les creences que, com menys rígides, menys violència i discriminació generen”.

Finalment, Castro lamenta que tot el que s’havia fet fins ara per al col·lectiu des de l’antic govern socialista havien estat petites coses, com canviar formularis per incloure la diversitat familiar o penjar la bandera a l’Ajuntament. Per això, “quan nosaltres vam formar govern, vam posar en marxa el pla municipal de polítiques LGTBI+, perquè el que s’havia fet fins al moment era totalment insuficient”.

En definitiva, tot i l’impuls que s’està fent des de l’Ajuntament per saldar el deute històric, des de Colors de Ponent pensen que encara hi ha molt camí per recórrer i opinen que mentre hi continuï havent espais en què les llibertats sexuals i afectives de les persones no s’acceptin i s’estigmatitzin, la lluita serà necessària. Precisament aquí és on radica la clau del moviment LGTBI+: que mai ningú s’hagi d’avergonyir per ser qui és.