EDUCACIÓ

La comunitat educativa evita el tancament de l’Escola Cervantes

Marxa enrere del departament d’Educació en la clausura de la línia de P3

Les alarmes saltaven el dijous 16 de gener quan el departament d’Educació, que encapçalava el delegat territorial, Carles Vega, visitava l’Escola Cervantes, situada al centre històric de Lleida, per comunicar als seus responsables la intenció de tancar el centre de manera progressiva començant per la línia de P3. Poques hores després les mestres i exmestres del centre engegaven la maquinària d’una intensa campanya contrària a tancar l’escola que va tenir els mitjans de comunicació com a centre gravitatori. De fet, desenes de trucades als directors dels diaris, ràdios i televisions lleidatanes i foranes col·lapsaven les centraletes dels mitjans, que l’endemà rebien una carta que van publicar ipso facto.

D’aquesta manera, les professores s’oposaven al “desmantellament” de l’escola pública i responien al departament que l’educació no era una “mercaderia”. A través de la carta, la comunitat educativa d’aquest centre assegurava que tancar-lo no era la solució per resoldre els problemes del barri, ja que, deien, “per a molts alumnes aquesta escola és el seu únic context de normalitat i tancar-la durà a un augment del fracàs escolar”. Pel que fa a justificació de la baixada de la natalitat esgrimida per Educació, les mestres recordaven que “la majoria de famílies d’aquesta escola tenen una mitjana de sis fills” i que, per tant, l’argument no era vàlid.

També es va mostrar públicament en contra del tancament el sindicat CGT, que alertava que tancar l’únic centre educatiu del barri, amb 87 alumnes de màxima complexitat, “abocarà molts infants a la no escolarització”. A més, el sindicat criticava que Educació justifiqués la decisió per la baixada de la natalitat, en comptes d’aprofitar-ho per baixar les ràtios, i per posar fi a la segregació escolar, “mentre segueixen subvencionant escoles concertades i que segreguen per gènere”.

Finalment, el pronunciament del PSC sobre aquest conflicte faria la resta, amb demanda inclosa a càrrec de Fèlix Larrosa, cap de l’oposició a la Paeria, d’una audiència pública a l’Ajuntament de Lleida per abordar la qüestió.

Marxa enrere

Després de tot l’enrenou mediàtic, Educació no va trigar ni cinc dies a fer marxa enrere i anunciar que mantindria l’oferta de P3 a l’Escola Cervantes de Lleida de cara al curs 2020-2021 i que treballaria de manera cooperativa amb la Paeria pel futur del centre. A més, es revisarà el mapa escolar de la ciutat i també es valorarà la funció de l’escola en el marc de la lluita contra la segregació escolar. Així ho feia saber també l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, que assegurava que s’introduiran “reformes profundes” en el funcionament del centre i es farà una “actuació intensiva” sobre l’edifici vell.

D’altra banda, tant la Paeria com el departament d’Educació crearan una taula de diàleg i planificació en la qual també participaran la comunitat educativa, les famílies i les entitats vinculades a l’escola i al barri per fer una prospecció del futur del centre i capgirar la situació actual de segregació, ja que l’escola Cervantes presenta un percentatge d’alumnes amb necessitats socioeconòmiques i desconeixement de la llengua del 90%. El paer va explicar que el Pacte de Ciutat per a la Millora de l’Educació ha de ser “l’escenari per acordar les grans decisions” que permetin una “distribució de les famílies que faci una ciutat més cohesionada i integradora i sense centres guetitzats”.

De fet, Pueyo va ser l’encarregat de comunicar personalment al claustre de professors de l’escola Cervantes que el grup de P3 no es tancarà ni s’iniciarà cap “procés unilateral de tancament de l’escola”. Un èxit, doncs, per a Lleida i per al seu centre històric, que no passarà a la història malgrat que les intencions inicials d’Educació disparessin les veus d’alarma entre la comunitat educativa davant d’un tancament imminent d’aquesta escola de la capital del Segrià.