Lleida“Alguna cosa ha de canviar!” Amb aquest clam a mig camí entre l’auxili i el cansament, la protagonista de Prima Facie, magníficament interpretada per Victoria Luengo, culmina un punyent monòleg final que aborda no només les agressions sexuals, sinó també l’absència de protecció de les víctimes.
La peça reflexiona (i de quina manera!) sobre la manca de perspectiva de gènere en la justícia i posa sobre la taula que les violències masclistes són una xacra social que cal erradicar.
A més, evidencia els estralls d’una societat patriarcal encara prevalent, que s’aferra amb dents i ungles al poder. Un muntatge dels que deixen empremta. Dels que remouen. Dels que sacsegen fins al moll de l’os. Al capdavall, per què anem al teatre, si no? Per sortir de la mateixa manera que hi entrem?
I és que les manifestacions artístiques tenen aquell potencial revulsiu i transformador que afavoreix estimular l’esperit crític, redefinir qui som o qui volem ser tant individualment com col·lectivament.
Amb aquesta vocació, el Centre d’Igualtat d’Oportunitats i Promoció de les Dones Dolors Piera de la UdL va engendrar el Cicle Artivisme. Art per a la Prevenció de les Violències Masclistes el 2022. Es tracta d’un projecte artístic “amb professionals àmpliament reconegudes” que ambiciona “conscienciar-nos, prevenir” i plantar cara a les violències masclistes amb la màxima “Alguna cosa ha de canviar!” com a vaixell insígnia. La quarta edició del cicle oferirà tres projectes artístics d’alt nivell des del 21 d’octubre fins al 5 de novembre a Lleida ciutat.
La conversa Humor gràfic i feminisme que mantindran la ninotaire Flavita Banana i la periodista Flor Coll obrirà el cicle. La sessió posarà al descobert la trajectòria i el procés creatiu de l’artista i aprofundirà en com l’art en general i l’humor gràfic en concret poden ser estris de “sensibilització i prevenció davant el masclisme”.
Al soliloqui seriosament hilarant Manólogo, Irantzu Varela traurà a escena “una crítica contundent a la societat injusta, masclista, grassofòbica i violenta que ens envolta i se’ns imposa”. La periodista i escriptora basca empra un humor polític sense artificis com a artefacte activista per despertar consciències.
L’actriu i artista Pamela Palenciano, que ja es va despullar dalt de l’escenari en la primera edició del cicle de la mà de l’irònic i humorístic monòleg autobiogràfic No solo duelen los golpes, torna enguany amb una proposta que va més enllà. El col·loqui Si es amor, no duele expandeix la dramatúrgia de No solo duelen los golpes deconstruint “els mites de l’amor romàntic i com els rols de gènere i les violències masclistes afecten les relacions de parella”.
Tres propostes que palesen que hi ha coses que han canviat, però que cal continuar lluitant perquè hi hagi molts més “Alguna cosa ha de canviar!”
