LleidaQuin sentit té la vida? Fins a quin punt som lliures? Qui controla el món i com? Es pot somiar en un món millor o vivim en un malson? Hi ha espai per fer front a tot allò que considerem injust?
Aquests dubtes existencials i altres planaven sobre meu tot just sortir de l’Screenbox aquest cap de setmana. Acabava de veure la recentment estrenada pel·lícula d’animació per a adults Decorado, dirigida magistralment per Alberto Vázquez. El fet de ser l'única espectadora a la sala (sense pantalles de mòbils que s'engeguen a tort i a dret torpedinant la vivència) ben segur que va propiciar que m’hi capbussés en cos i ànima.
La llavor del film és el seu propi curt homònim, una petita joia astuta i subversiva que va acollir l'Animac el 2017. D’aquelles que et deixen en estat de xoc i nodreixen l’esperit crític, vaja! Amb tints d’humor negre, sàtira i altes dosis de drama i terror al més pur estil Kafka, el llarg no només no es queda enrere, sinó que eixampla el seu univers amb una crítica ferotge a la societat contemporània, al sistema capitalista inhumà i violent i a l’abús de poder. Sense oferir respostes òbvies i amb una multiplicitat de lectures possibles, la cinta posa de manifest que més enllà de ser “titelles que deambulen,” cal viure amb els ulls ben oberts. I és que potser (només potser) pot haver-hi un raig de llum, una sortida per “escapar-se del sistema”.
Són nombrosos els col·lectius que es qüestionen el sistema imposat, que s’hi rebel·len i que planten cara a les injustícies i imposicions, tant socials com burocràtiques. Un d’ells és l'Associació d’Artistes Promethea, que després de molts mesos d’incerteses i entrebancs ha vist la llum al final del túnel demostrant que no es dobleguen al control institucional i refermant el seu ADN, segons el qual “l’art és una eina de transformació social.” Així, a principis d’octubre va arrencar una flamant etapa en què Promethea va inaugurar un nou espai comunitari independent i autogestionat, alhora que presentava el fanzín i l’exposició David contra Goliat, que es podrà visitar fins al 19 de desembre.
En aquesta exposició s’explora i es repensa “el mite de David contra Goliat, més enllà del seu context religiós”, des d'un ric ventall de mirades, sentirs, matisos i disciplines artístiques. La dotzena d’artistes participants denuncien, com a Decorado, que “no és símptoma de bona salut estar ben adaptat a una societat malalta”, i que “una pedra ben llançada per una mà valenta pot canviar el curs del destí”. Els conflictes bèl·lics, el genocidi que pateix el poble palestí, la vulneració de drets humans i l’auge d’ideologies extremes i de líders megalòmans són alguns dels eixos temàtics en què el col·lectiu aprofundeix. Un reguitzell d’artefactes creatius que volen ser “un crit de resistència contra la imposició, on l’esperit humà s’elevi” i sigui possible somiar en un món millor.
