JOANA CEBOLLA: “El meu objectiu és seguir aprenent, i aprendre molt”

Amb 28 anys i familiaritzada amb el món de la música des de sempre, Joana Cebolla debuta amb Better go, una proposta jazzística que ha comptat amb la col·laboració dels músics Ignasi González, Jul Frayssinet, Xavier Monge, Roger Gutiérrez i Pau Gairí. La seva presentació, que no està prevista fins al 14 de febrer al Cafè del Teatre de l’Escorxador, està emmarcada dins de la 27a edició del festival Jazztardor, que va començar al novembre i que seguirà fins al maig del 2021.

Primer disc. Il·lusionada?

Molt, estic molt il·lusionada amb tot: per qui ha col·laborat, per com s’ha masteritzat, pel disseny... És una cosa que encara no em crec, però que està passant.

Entenc que ha sigut un treball en equip.

Sí, totalment. El disc porta el meu nom, però m’ha ajudat moltíssim Ignasi González. Ell és qui s’ha responsabilitzat de la part de la producció artística.

I què t’ha portat fins aquí?

Josep Ramon Jové, de Quadrant Records, em va oferir l’oportunitat i vaig pensar: “Per què no?” Entenc que la seva intenció és promoure la gent de Lleida vinculada al món del jazz i que fa jazz. És probable que si no m’hi haguessin animat jo encara no ho hauria fet.

Parla’m del jazz. D’on et ve la vocació?

En acabar els meus estudis al conservatori vaig començar a interessar-me molt per la música mod jazz. Fins aleshores, havia tocat el trombó clàssic i tenia ganes de saber què més es podia fer amb el trombó. L’escola que vaig trobar, on estaven fent música d’aquest tipus, va ser l’escola de l’Ignasi. Allà vaig començar amb el trombó jazz i amb el jazz. També va ser en aquell moment que vaig enllaçar amb el cant.

Per què el trombó?

A casa dels meus pares sempre hi ha hagut música. La meva mare és mestra de música i toca el piano i, tot i que no de professió, sí que els meus pares són amants de la música. Un dia, quan jo tenia vuit anys, van convidar a sopar un amic que tocava el trombó: el vaig provar i em va agradar. En aquell moment era un instrument que no havia vist mai, i a mi sempre m’ha agradat provar i fer coses noves i diferents.

Així, quina és la teva primera experiència amb la música?

La meva mare em va apuntar a l’Orfeó amb dos anys i mig, i als sis ja vaig començar amb el piano. Recordo que als vuit, que és quan em vaig interessar pel trombó, a l’Orfeó encara no el tenien com a instrument. Es pot dir que el trombó l’hi vaig portar jo. També que, des d’aleshores, fan trombó.

Parla’m del disc. Com va anar el procés de producció?

Va venir tot una mica de cop. Podríem dir que es van ajuntar les meves ganes de fer jazz amb l’acompanyament de l’Ignasi i la proposta de fer el disc. Recordo que amb l’Ignasi ens vam començar a enviar propostes: “Jo vull fer això”, “Jo vull fer allò”, i ens vam acabar posant d’acord amb els temes. De fet, quan ja els teníem, que és quan havíem de començar a assajar, va haver-hi el primer confinament. Ho vaig passar fatal perquè ja teníem data per anar a l’estudi i no podíem veure’ns per assajar. Jo volia personalitzar, sortir dels estàndards de jazz, modernitzar una mica, que es veiés jove. Teníem molt a fer.

Els arranjaments són tots teus?

El que és l’harmonia dels estàndards ja és l’estàndard en sí, però després hem canviat notes, acords i, tot i que jo venia amb idees, després l’Ignasi hi ha tingut un pes molt important, ja que ell també venia amb propostes i comptava amb l’experiència. En el meu cas, jo buscava un so diferent i sortir del jazz més clàssic, ja que molts dels temes elegits s’han escoltat molt durant l’època del jazz, i d’una determinada manera. Jo volia sortir-ne.

N’estàs contenta, del resultat?

Molt. Al disc hi ha una mica de tot: hi ha medium swings, el boogaloo de Better go i l’atmosfera que es crea a Blue skies, que és un dels temes que més m’agraden. I crec, en general, que la producció està molt bé.

Better go és la cançó que dona nom al disc i una versió de Ben Webster, un dels saxos tenors més coneguts de la història del jazz. Per què aquesta?

Casualment, Better go és un tema del disc, però el significat implícit és “Fes-ho” i reflecteix una mica com ha anat el procés i aquesta primera por que et comentava. També ve del fet de qüestionar-me: “Jo he de fer un disc?” Penso que encara estic en una fase en què estic aprenent i no considero que en sàpiga molt. Al final, el meu objectiu és seguir aprenent, i aprendre molt. Quan et diuen que faràs un disc i que el tindràs publicat en un any, no t’ho acabes de creure. Better go és un “Tira’t a la piscina”, un “Més val que ho facis”.

El disc no es presentarà fins al febrer, però ja podem escoltar-lo. On?

Sí, la presentació no està prevista fins al febrer, però el disc ja es pot trobar al Grans Records i al Beat Cafè i Soul. A més, aviat ja estarà disponible a les principals plataformes de música en streaming i també tenim prevista una gira per Espanya a partir del març. De moment ja tenim emparaulades actuacions a Saragossa i a Gijón, i estem a punt de tancar Salamanca. Ja veurem, però, com avança la pandèmia.