Larrosa aprova els seus comptes per la via legal, però sense aliats

LleidaAquesta setmana, d’una forma automàtica, queden aprovats inicialment els pressupostos municipals de Lleida per a aquest exercici 2026. Sense tenir cap mena de suport, l’equip de govern de la Paeria (del PSC), en clara minoria (9 dels 27 regidors del consistori) ha recorregut a una via legal que li concedeix la llei d’administracions locals per tirar endavant els seus comptes sense cap suport al ple. I ho ha fet arriscant el seu cap, almenys d’una forma teòrica. Els partits de l’oposició han tingut tot un mes per posar-se d’acord per trobar un candidat que liderés una moció de censura, opció que la mateixa llei li permetia. Però ni tan sols ho han intentat. L’aritmètica és la que és (un triple empat a cinc regidors de PP, ERC i Junts) i això no ha donat marge per a cap negociació. L’alcalde Fèlix Larrosa ha pogut tirar de moment endavant uns pressupostos sense consens, però amb la incògnita del que ens presentarà la política de la ciutat en els pròxims quinze mesos que queden abans d'unes noves eleccions municipals.

Derrota al ple de pressupostos

Durant la primera meitat de legislatura, el govern de Larrosa ha pogut anar funcionant amb certa normalitat gràcies al suport dels cinc regidors de Junts, que han anat votant els principals eixos polítics (inclosos els pressupostos de l'any passat). Però la cosa es va tòrcer al ple del passat 23 de desembre, quan tots els grups de l’oposició van votar en contra dels comptes del 2026. L’equip de govern els va presentar un mes abans com “els més expansius en la història de la ciutat”. Una xifra rècord de 262 milions d’euros, dels quals 63 estaven previstos per a inversions (el doble que l’any passat), amb la intenció de prioritzar, segons fonts municipals, l’acció social, “amb una aposta també molt important per a les polítiques d’habitatge, en què es destinaran 7,2 milions d’euros”, argumentaven.

L’alcalde explica que “no ens valien uns pressupostos prorrogats”, perquè a més de millores en serveis com els de la neteja, hi havia moltes inversions compromeses amb altres administracions, com el Pla de Barris, del que la ciutat ha aconseguit un 50% de subvenció. El PSC assegura que els comptes tenen l’aval d’altres administracions com la Generalitat i el govern de l’Estat, "amb aportacions de fons per a projectes estratègics, i que permetran afrontar obres com la resolució dels problemes d’inundabilitat al riu Segre o la transformació del Centre Històric".

Però tots els grups de l’oposició critiquen que no hi ha hagut cap voluntat de consens per part del govern municipal. Fins i tot el grup de Junts, que fins ara havia estat el seu aliat durant aquesta legislatura, va oposar-se als comptes del PSC. “Són uns pressupostos expansius, però les inversions no s’han consensuat”, explica la portaveu juntaire, Violant Cervera. Lamenta que la despesa es concentri en el Pla de Barris i en el model d’Agenda Urbana, “gens prioritaris” i lamenta que “no solucionin els problemes del dia a dia dels ciutadans”.

La resta de grups van votar també en contra, argumentant que en cap cas hi ha hagut diàleg. La portaveu republicana, Jordina Freixanet, va lamentar al ple de pressupostos la manca d’un “acord de mínims” i demanava “un canvi de rumb, de model i de lideratge” per a Lleida.

Fèlix Larrosa assegura que tots els grups municipals (excepte Vox, amb qui els socialistes no tenen cap voluntat de pactar) tenien la informació dels comptes i van iniciar converses un mes abans del debat. “Que no ens enganyin”, adverteix l’alcalde, lamentant que no es presentessin a temps les seves esmenes. “Demano a tots els portaveus que reflexionin, perquè l’opinió pública no ho entén”, conclou Larrosa, lamentant que les “línies vermelles” dels grups no hagin fet possible cap acord.

En qualsevol cas, després del rebuig dels pressupostos, l’equip de govern va iniciar la maquinària legal per tal de sortir-se’n sense aliats. I va començar amb una qüestió de confiança. Si la superava, els pressupostos quedaven automàticament aprovats. Com que no va ser així, els grups han disposat d’aquest mes de gener (que finalitza el pròxim dissabte) per presentar una moció de censura i fer fora l’alcalde. Òbviament, no hi ha hagut candidat i, per tant, s’entén atorgada la confiança i aprovat el projecte de pressupostos de forma automàtica. “És una eina que tenim”, va argumentar l’alcalde Larrosa, citant com a exemples altres ciutats com l’Hospitalet i Saragossa, que s’han trobat en una situació molt semblant. “El meu interès és que la ciutat avanci, que els lleidatans es trobin reconfortats amb les nostres polítiques i que avancem en orgull de ciutat”, va declarar Larrosa.

La possibilitat d’una moció de censura no ha estat mai posada sobre la taula. Els grups de l’oposició no ho han plantejat en cap moment i ni tan sols hi ha hagut trucades de cortesia. Els projectes dels tres grups majoritaris són totalment diferents. Fins i tot, antagònics.

"Ens hem trobat en aquesta situació perquè estem davant d'un govern esgotat”, denuncia el portaveu del PP (i cap de l’oposició), Xavier Palau, “un govern en minoria que ha estat incapaç d'establir sinergies amb la resta de forces polítiques”. Palau assegura que els pactes amb Junts han originat “un cacau, que ens ha acabat portant a aquesta situació de bloqueig”.

I ara, què?

Encara queden quinze mesos de legislatura i sembla que l’equip de govern ha perdut la seva parella de ball. La juntaire Violant Cervera insisteix que mai s’ha casat amb els socialistes i recorda que “nosaltres no som socis del PSC, som socis de la ciutat”. Per a Junts, les coses no han canviat. “Continuem estant on estàvem" –explica Cervera–. “Fins ara hem complert amb els acords de pressupostos –diu–, les qüestions que vinguin a partir d’ara, si creiem que són interessants per a la ciutat i poden millorar la vida dels ciutadans, les votarem”. Si no, hi presentaran al·legacions o hi votaran en contra.

“El principal obstacle que tenim en aquests moments és la manera d'entendre la política i de governar de l’alcalde”, opina Jordina Freixanet,. “A partir d’ara, aquests pressupostos s’hauran d’executar, així com diferents polítiques a nivell de ciutat, i l'alcalde necessitarà suports”, avisa la portaveu republicana, recordant que el divorci de PSC i Junts “estava anunciat” des de feia temps. “Hem de tenir un sentit de ciutat”, demana Freixanet, lamentant que ara el PSC estigui flirtejant amb els populars, en referència a l’última pròrroga del contracte d’autobusos i a l’aprovació del nou pla urbanístic, dues polítiques que han comptat ja amb el suport del PP.

Precisament, el PP ha plantejat la necessitat de buscar “espais i negociacions d’estabilitat i acords mínims entre els grups” per donar estabilitat a la ciutat al llarg dels pròxims mesos. Malgrat tot, el seu portaveu admet que serà difícil pactar amb aquells que han estat governant durant 46 anys (en referència tant al PSC, com ERC i Junts) i que han portat la ciutat "a una situació de bloqueig en el model d’inclusió”, diu Xavier Palau.

Records del 2022

La qüestió de confiança derivada de la manca d’aprovació dels pressupostos és una eina que té precedents a la Paeria de Lleida. Va passar el gener del 2022, quan l’aleshores alcalde republicà Miquel Pueyo va aconseguir tirar endavant els seus comptes, que havien estat prèviament rebutjats primer en un ple ordinari i, després, perdent una qüestió de confiança. Els comptes d’ERC comptaven amb el suport de Junts i els Comuns, que formaven un pacte de govern, però els regidors d’aquest últim grup se’n van desmarcar a última hora. Tot plegat va obrir les portes a una moció de censura que, en aquest cas, sí que es va estudiar molt a fons. Va ser precisament el socialista Fèlix Larrosa, qui aleshores era cap de l’oposició, qui va estar negociant fins al darrer minut per aconseguir els suports necessaris per envestir-se com a nou alcalde, però no va ser possible. Finalment, la manca de candidat va permetre que Miquel Pueyo pogués aprovar els seus pressupostos i, fins i tot, arribar al final de la legislatura.

Per a molts, l’escenari actual és clarament diferent del del 2022. L’actual alcalde recorda que el seu grup governa en minoria, mentre que l’anterior equip ho feia amb un acord tripartit que li donava majoria absoluta al ple. Però alguns hi veuen alguna correlació. Violant Cervera avisa que “l’hemeroteca no enganya” i recorda que l'any 2022 Larrosa va exigir la dimissió de l'alcalde Pueyo per no ser capaç de trobar acords. “Els motius tornen ara a ser els mateixos, és a dir, ve d’un pressupost que no s’ha aprovat perquè l’ajuntament ha estat incapaç de consensuar-lo abans”, indica Violant Cervera. Òbviament, Larrosa no dimiteix. I sembla visiblement tranquil davant el panorama polític que li espera.