MUD i Animac, les dues vacunes culturals contra el covid-19
La Paeria reactiva l’agenda cultural de la ciutat de Lleida amb dos dels seus festivals insígnia
LleidaL’èxode cultural sorgit arran de les turbulències causades per la pandèmia ha suscitat en la nostra vida una lletania amarga, una síndrome d’abstinència assedegada que, molt probablement, s’apaivagarà aviat pel retorn de dos dels fetitxes culturals més estimats de la nostra plana: els festivals Animac i Músiques Disperses. Seran els primers d’una llarga llista de retorns que tindran lloc entre els mesos d’abril i maig al llarg de tot el territori lleidatà, entre els quals destaquen mostres de cinema, música i teatre. Sempre que el covid-19 i les futures restriccions sanitàries ho permetin...
Així, doncs, a pesar dels rumors insistents, el MUD (Músiques Disperses) continua viu i gaudeix ja de catorze primaveres carregades d’una col·lecció musical compresa indiscutiblement de manera holística pel seu ampli significat. Tan sols cal recordar el pas d’alguns artistes com Ouzo Bazooka, Baba Zula, Sieben, The Parson Red Heads, Optic Nerve, Donovan, Estas Tonne, Constantie, Afrodissey Orchestra, Ferran Palau, Xarim Aresté i un llarg etcètera de grans noms pertanyents a un espectre sonor proper al folk, la psicodèlia o el rock. En definitiva, amb la concepció de l’art com a punt d’unió intergeneracional, on la cultura d’arrel i l’inconformisme són capaços de despertar un binomi purament orgànic.
En un format particularment més reduït al que el festival ens té acostumats, i amb concerts celebrats només al Cafè del Teatre de Lleida en consideració a la naturalesa pròpia de l’esdeveniment, el MUD engegarà la maquinària el divendres 12 de març a les 20 h amb l’actuació del carismàtic Pau Riba, acompanyat de la seva banda, DeMortimers. Han hagut de passar 50 anys des de la publicació de l’exitós Dioptria (Concèntric, 1969-1970) per desgranar-lo de nou a l’escenari, tot retornant-nos al rock àcid i als deliris tropicals que va significar ara i en el seu instant el mític disc. És vital rememorar la recent reedició, el 2019 i gràcies a l’enginy de Munster Records, del que és considerat com un dels millors àlbums en català de tots els temps, fet que ha incitat la celebració especial de la gira Dioptria 50 i de la qual serem partícips en la inauguració de l’edició d’enguany del MUD.
El tret inicial donarà pas a un dels moments àlgids, l’actuació de Pigmy el dissabte 13 a les 20 h. Qui havia estat frontman de Carrots el 1997 presenta el seu últim treball, Manifestación (Guerssen, 2020), tercer disc de l’artista, que dona continuïtat a algunes de les seves píndoles més destacables, com l’àlbum conceptual Hamsterdam (Hurrah Música, 2014) i el del debut, Miniaturas (Junk Records, 2007). Vicente Maciá ens brinda tota una commemoració extreta dels paisatges sonors aportats per la calidesa de la multiinstrumentació, utilitzada durant els processos de composició i gravació de l’àlbum, i la qual s’atribueix com una de les particularitats més identitàries de l’artista mitjançant les melodies dels llaüts renaixentistes, els sitars i les mandolines.
Tot i no ser el primer cop que ens visita, aquesta vegada Pigmy ho farà amb banda al complet i la voluntat de contagiar-nos d’aquest inconformisme psicodèlic propi del pop progressiu capaç de superar totes les expectatives. Manifestación aconsegueix coronar-se com un dels treballs més talentosos i fascinants d’aquest 2021, i la vetllada de dissabte és una de les millors oportunitats per gaudir d’un testimoni trobadoresc únic en la seva espècie.
‘Hits’ transgeneracionals
‘Hits’ transgeneracionals
L’esdeveniment conclourà diumenge 14 a les 20 h amb la visita excepcional de Cánovas, Rodrigo, Adolfo y Guzmán i el seu folk amb aires pop que els van elevar cap al 1974 a ser considerats un dels principals referents de la música espanyola del segle XX, tot i ubicar-se en aquell moment dins del podi dels artistes de culte i passar desapercebuts en comparació equitativament a la seva qualitat artística i talentosa.
Els integrants transmeten bellesa pels porus de les guitarres a través de càntics com Señora Azul o Solo pienso en ti, hits transgeneracionals d’uns membres que havien militat prèviament en formacions de rock progressiu fins a arribar a protagonitzar gravacions amb la mítica discogràfica Hispavox.
En definitiva, tot un memoràndum d’un substrat que ha significat anys i anys de referències i edicions musicals inspiradores per a artistes d’arreu, i conformades al voltant del so d’alguns dels mites nord-americans de la talla de Crosby, Stills, Nash & Young, i que d’aquesta manera es converteixen en un element vital en la música popular autòctona.
El MUD continua en plena forma i sobreviu a la pandèmia ubicant-se com un dels remeis més efectius enfront del virus de la inamovilitat i la marginació cultural. Amb “Open minded folk ”, el seu lema, el festival vol superar les desavinences d’una realitat cada cop més distòpica i encarar un futur, si més no, surrealista en la seva esplendor.
Viatge pel passat, present i futur
Viatge pel passat, present i futur
Abans d’endollar els instruments, però, serà el torn de les sales de cinema de la capital del Segrià, i també de les sales d’estar particulars, que aixecaran el teló per donar la benvinguda a la Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya, l’Animac de tota la vida, organitzat per l’Ajuntament de Lleida i que enguany festeja el seu primer quart de segle. I ho farà bufant enèrgicament les espelmes (o apagant-les amb els dits, tal com aconsellen les actuals mesures sanitàries), amb la certesa d’haver-se convertit en un esdeveniment audiovisual referent al nostre país i amb l’anhel de continuar construint ponts entre l’ahir, l’avui i el demà del cinema d’animació.
L’edició d’enguany serà en format híbrid a causa de la pandèmia. Així, del 26 al 28 de febrer tindrà lloc presencialment al Teatre de la Llotja i al CaixaForum Lleida, mentre que del 25 de febrer al 7 de març es desenvoluparà en línia a Filmin, Instagram i la web del festival.
La curosa programació de l’Animac s’articula a partir dels eixos cultura, educació i indústria i “posa en relleu la diversitat cultural i artística”. Les habituals seccions Llargmetratges, Curts, Futur Talent, Retrospectives i Petit Animac aniran acompanyades de l’Especial Realitat i Memòria -“amb una selecció de curtmetratges on la realitat es dibuixa i la memòria s’anima”, explica la directora del festival, Carolina López- i del Monogràfic Animac 25 anys. A més, s’homenatjarà el prestigiós creador d’anime Satoshi Kon i es guardonarà Joanna Quinn, Adam Elliot i Carles Porta. L’artista lleidatà presenta l’exposició La casa infinita, que es podrà visitar al Museu Jaume Morera fins al 30 de maig. Pel que fa a la major part de les conferències, tallers o l’espai professional Incubator, se sumen virtualment a la graella d’activitats que presenta el festival.
Al llarg dels seus 25 anys de vida, el marcat “caràcter independent, arriscat i artístic” ha permès a l’Animac guanyar-se un merescut renom internacional, que anima any rere any la cultura a Ponent i la projecta arreu. I aquest any, reanima.
