La música que millora la salut dels pacients

Lleida“Quan la meva mare va sentir la música, va començar a moure els peus per primera vegada”, relata emocionada la Pilar, que ha participat en diverses sessions de musicoteràpia, que impliquen “una feina increïble dels responsables del projecte, ja que donen alegria en un lloc on els pacients estan una mica desubicats”. El lloc en qüestió és la unitat de cures intensives (UCI) de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida. La responsabilitat recau entre el servei de medicina intensiva del mateix centre hospitalari i la Fundació Orfeó Lleidatà. I, finalment, el projecte consisteix en oferir sessions de musicoteràpia participativa als pacients ingressats a l’UCI, als seus familiars i, també, als professionals que els atenen.

“Hem fet un pas endavant cap a la humanització de les cures crítiques”, afirma el cap del servei de medicina intensiva de l’hospital, Jesús Caballero, que puntualitza que es tracta d’“una assistència per al pacient però basada en les persones”. Parlem d’un projecte pioner, “perquè és el primer cop que la musicoteràpia s’aplica a tres bandes: amb el pacient, amb la seva família i, finalment, amb els professionals”, la qual cosa, segons Caballero, “és molt positiva per a tots, perquè ajuda a reduir els nivells d’ansietat, desperta emocions en els participants i prevé el delírium, alhora que afavoreix la mobilització dels pacients”. “Quan vius les sessions, se’t posa la pell de gallina i, a més, la gent s’hi involucra”, afegeix el responsable del projecte.

El Blai és infermer i no havia vist mai res de similar a l’UCI de l’Arnau de Vilanova ni de cap altre hospital: “Em sembla molt innovador. Estic convençut que la musicoteràpia pot resultar d’allò més positiva per a l’ànim dels pacients, que viuen l’ingrés a cures intensives d’una manera molt traumàtica”. Pel que fa a la participació del personal sanitari en les sessions -una de les novetats principals del projecte-, l’infermer reconeix que “implicar-se en el servei i, sobretot, fomentar la relació amb el pacient era una de les assignatures pendents dels professionals de l’UCI”. La pandereta és el seu instrument preferit, veient com la toca a l’habitació del Josep, Pepe per als amics.

La música que també cura

Boig per tu de Sau, ranxeres, nadales, La bamba i algun tema de The Beatles formen part del repertori que Pau Gimeno i Raquel Peremartí, músics i musicoterapeutes de l’Orfeó Lleidatà, despleguen a l’habitació del Josep. “A mi m’agraden Roy Orbison i Mark Knopfler”, insisteix el Pepe, que a pesar de fregar la vuitantena no dubta a confessar que acostuma a descarregar-se música d’internet: “Dec tenir unes 12.000 cançons i més d’un centenar de vídeos musicals”.

És el seu segon dia a l’UCI després d’una operació al fetge i, gràcies a la musicoteràpia, la seva dona i la seva filla han substituït els rictus seriosos de les primeres hores per rialles i cants corals. “No ens volem moure de l’UCI”, exclama la filla després d’interpretar la tornada de La bamba juntament amb el seu pare: “He vist com el papa reia, cantava... Recomanaria que es fes a tots els hospitals, perquè fa riure, apuja l’ànim i, en el meu cas, millora el record que tindré de la nostra estada a l’UCI”.

Per la seva banda, el Pepe assegura que se sent més animat, tant que es dirigeix als dos músics quan es disposen a sortir de la seva habitació per preguntar-los quin dia tornaran. “Divendres vinent, però esperem no trobar-lo ja”, li diu ella amb una rialla als llavis que es prolonga més enllà del seu acordió.

Pau Gimeno i Raquel Peremartí es desplacen cada divendres a l’Hospital Arnau de Vilanova i visiten els pacients ingressats a la unitat de cures intensives que es troben en condicions de participar en aquestes sessions. Amb l’ajuda d’instruments com la guitarra, l’acordió, les maraques, el xilòfon o el timbal, entre d’altres, canten cançons i promouen la participació dels pacients, dels seus acompanyants i dels professionals, ja sigui cantant o tocant els instruments. “La música té molta força i ajuda a normalitzar i humanitzar l’estada a l’UCI. Treballem segons uns criteris que prèviament s’han consensuat en una reunió amb el Jesús en funció de l’estat clínic dels pacients”, explica Gimeno, amb més experiència que la seva companya, que acaba de debutar com a musicoterapeuta sanitària: “És una experiència molt positiva i un recurs més al servei dels professionals”, assenyala Peremartí.

“Els que es beneficien d’aquestes sessions han de complir diversos criteris”, remarca Gimeno. Aquests criteris són “que puguin mantenir-se desperts i que tinguin la capacitat d’estar actius i compartir amb els músics, ja que són sessions força actives, en què els pacients demanen cançons, canten i ens acompanyen amb instruments”.

Per al musicoterapeuta, “la música resulta beneficiosa en qualsevol context i no existeix cap raó per la qual s’hagi de quedar a les portes de l’hospital”. Per aquest motiu, “hi ha d’entrar i, si pot ser, en forma de musicoteràpia, perquè la música es posi en mans d’un professional que, en coordinació amb l’equip mèdic, adaptarà les cançons a les necessitats de la persona a cada moment”. I això, segons Raquel Peremartí, és molt beneficiós per a la salut del mateix pacient i, de retruc, també dels seus familiars”.

Ho corrobora el neuròleg Francesc Purroy, director mèdic de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, referint-se als estudis publicats recentment sobre els efectes positius de la musicoteràpia. “La música activa determinades zones cerebrals i pot ser clau de cara a la recuperació d’algunes malalties neurològiques”, destaca Purroy, que fa la comparació amb “la gent que estudiant o treballant es posa música perquè així rendeix més, perquè funciona com un plus per al cervell”.

Projectes socials

Les sessions de musicoteràpia a l’UCI de l’Hospital Arnau de Vilanova són els divendres i, de mitjana, hi participen entre quatre i sis pacients. De moment hi ha programades catorze sessions que compten amb el finançament de l’Obra Social La Caixa, Plusfresc, Catalana Occident i Sistemas Digitales Ricoh.

Per fer realitat aquesta proposta, l’UCI de l’Arnau de Vilanova ha comptat amb la col·laboració de l’Orfeó Lleidatà, que aporta els instruments i els professionals que duen a terme les sessions.

En aquest sentit, el director de la Fundació Orfeó Lleidatà, Òscar Enrech, recorda: “Fa dinou anys que desenvolupem diferents projectes socials amb la voluntat d’apropar la música a la ciutadania”. I, en aquest cas, “de manera transversal”. Enrech opina que “en una UCI hi ha un perfil molt divers de persones, i oferir-los aquestes sessions de musicoteràpia suposa un pas endavant en l’acostament de la cultura cap a les persones i en la concepció de la cultura com a eina de transformació i de qualitat de vida”.

Així, doncs, la Fundació Orfeó Lleidatà amplia amb aquesta iniciativa la seva línia de projectes socials, que respon a la finalitat d’acostar la cultura a tots els estaments socials. Sota el nom de Projecte Enllaç, l’Orfeó Lleidatà du a terme diferents activitats socioeducatives de tipus cultural en col·laboració amb altres entitats socials del territori, i incideix especialment en els col·lectius més vulnerables.

“Des del 2001 l’Orfeó promou un projecte de música inclusiva dirigida als col·lectius més desfavorits a través d’institucions com l’Hospital Sant Joan de Déu o Aremi”, informa Òscar Enrech, que aprofita l’avinentesa per anunciar que en el marc de les dates nadalenques hi ha previst un cicle de concerts que inclourà també els centres mèdics “per, amb la música, donar llum als pacients i, a més, al seu entorn a l’hospital”. De ben segur que la mare de la Pilar, que ja ha rebut l’alta, no hi faltarà, per moure, ja no només els peus, sinó ara també la resta del cos al ritme de la música. De la musicoteràpia.