Els nous camins de FiraTàrrega

TàrregaFiraTàrrega afronta els pròxims cinc anys un nou projecte artístic però també un nou projecte de gestió. Els canvis recents en les dues direccions principals del certamen han implicat un redoblament dels esforços per trobar el mínim comú denominador que respongui a l’esperit dels projectes presentats per Lau Delgado com a nou director executiu i per Anna Giribet com a nova directora artística. I la funció de FiraTàrrega dins l’engranatge sectorial a mercat estratègic cultural de Catalunya fins al 2024 la marcaran els nous camins que han emprès tant Delgado com Giribet.

En essència, el nou projecte recull l’ADN de l’etapa anterior, de la qual ens sentim hereus”, confessa la directora artística de FiraTàrrega, que pretén mantenir el triple esquema habitual de FiraTàrrega: “Som un espai per a l’exhibició de la creativitat escènica contemporània que posa l’accent en les arts de carrer i l’espai públic, som una estructura d’acompanyament en els processos de producció d’espectacles i d’inserció en els circuits de distribució per als nous creadors i som un centre de formació especialitzada en l’àmbit de la creació, així com de la gestió i la programació”.

Però perquè el projecte evolucioni cap a un nou paradigma, cal afrontar els nous reptes que es plantegen en el marc d’aquest sector al llarg dels següents anys. “FiraTàrrega s’ha de reconvertir en un generador d’espais de distribució i de públics per a les produccions escèniques i en un referent sectorial que concentri experiència i coneixement i el posi a la disposició d’institucions, creadors i professionals”, explica Eduard Ribera, cap de comunicació de l’esdeveniment.

“Mirada polièdrica”

Pel que fa als nous camins que haurà de recórrer FiraTàrrega en l’àmbit artístic, Anna Giribet aposta per “una mirada polièdrica” per tal que qualsevol persona pugui trobar-hi alguna peça que sigui del seu interès. “La creativitat ha de donar respostes a les necessitats, les inquietuds o els reptes socials i polítics del segle XXI”, puntualitza la directora artística, que no oblida que FiraTàrrega és un mercat: “La programació ha de poder atendre tant el professional que ve de Newcastle a la recerca d’una peça de plaça com aquell programador de València que busca una experiència escènica en un espai no convencional o el grup d’amics que, senzillament, vol passar una bona estona”.

De l’equilibri entre les novetats de la temporada, el resultat de col·laboracions i intercanvis artístics i la provocació de peces a partir de la investigació en el marc del programa Suport a la Creació en podria sorgir la fórmula adequada per aconseguir-ho. Segons Anna Giribet, ara toca remoure el model del Suport a la Creació “integrant-hi totes les relacions possibles entre artistes, professionals, mercat, ciutat i ciutadania de Tàrrega i rodalia”.

Vuit companyies lleidatanes

Però no tot són camins nous per a FiraTàrrega; entre els vells coneguts hi ha l’aposta pel territori, i és que aquest any s’han programat fins a vuit companyies lleidatanes: parlem de Toc de Fusta, Júlia Farrero, La Baldufa, Holoqué, Sound de Secà, Rauxa, Foradelugar i Glòria Ribera. En aquest sentit, dos dels eixos temàtics al voltant dels quals girarà l’edició d’enguany són el territori i la identitat, que acompanyaran el compromís i la reflexió al llarg de les 43 peces -24 de les quals són catalanes- que es podran veure del 5 al 8 de setembre a la capital de l’Urgell.

D’altra banda, la Llotja de FiraTàrrega també es renova per convertir-se en un punt de trobada del sector i afavorir les reunions, la contractació i el coneixement mutu entre 800 professionals d’una vintena de països.

Finalment, com a declaració d’intencions de les noves direccions, encapçalades per Lau Delgado i Anna Giribet, l’acte inaugural serà una conversa sobre l’espai públic i la creació artística entre la directora del Mercat de les Flors, Àngels Margarit, i el filòsof Xavier Antich que moderarà Judit Carrera, directora del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).