S’haurien pogut evitar els atemptats terroristes a París?

BarcelonaA Europa, els atemptats de París han fet aparèixer totes les pors possibles en matèria de seguretat. Com molts altres, els ciutadans de França i Bèlgica es pregunten si poden seguir confiant en les autoritats dels seus països.

Si la majoria dels presumptes terroristes ja els havia identificat la policia com a sospitosos, per què van poder actuar en llibertat? Si van creuar diverses fronteres amb documents falsos, per què no se’ls va interceptar? I com s’ho van fer per aconseguir els productes químics necessaris per construir els seus propis explosius? Aquestes són algunes de les preguntes legítimes que caldrà respondre davant d’uns fets que evidencien un sistema ple d’escletxes.

Sospitosos coneguts

La majoria dels protagonistes dels atemptats de divendres constaven en les agències d’intel·ligència com a persones que freqüentaven els cercles islamistes europeus. Abdelhamid Abaaoud, considerat el cervell de l’atac múltiple de divendres, es va allistar a l’Estat Islàmic a principis del 2013. Aquest últim gener, la policia hauria frustrat alguns atacs que, en principi, ell mateix va planejar: Abaaoud havia presumit públicament d’entrar i sortir d’Europa per idear-los. Segons les autoritats, sis mesos enrere hauria tornat a Síria.

Ismail Omar Mostefai, de 29 anys i involucrat en l’atac a la sala de concerts parisenca Bataclan, estava inclòs des del 2010 en una llista policial de radicalitzats potencialment perillosos coneguda com a “fitxer S”, i tot i així va poder anar i tornar de Turquia i, probablement, també de Síria, el 2013.

Encara un altre, de 28 anys i nascut a França, Samy Amimour, estava sota investigació des de l’octubre del 2012 i havia sigut objecte d’una ordre de captura internacional des de finals del 2013.

Preguntar-se per què no se’ls va vigilar a tots tres de més de prop és, com a mínim, pertinent.

Radicalització

Però la radicalització ideològica, punt clau assenyalat en els historials d’intel·ligència, no és una raó de prou pes per perseguir els individus. Es necessiten dotzenes d’efectius per muntar una vigilància de 24 hores, set dies a la setmana, sobre una sola persona, a més de resseguir-la en totes les comunicacions. Els serveis de seguretat acaben prioritzant i se centren en aquells que es consideren d’alt risc en cada moment. A més, els extremistes, com la resta d’humans, no es comporten de manera predictible: la radicalització no és un procés lineal. Almenys dos dels implicats en la trama de París havien canviat el seu estil de vida en els últims mesos: havien deixat l’alcohol. I un altre havia escrit al seu mur de Facebook: “Colpegeu els porcs a les seves comunitats perquè no se sentin segurs ni tan sols en els seus somnis”. No n’hi havia prou.

L’alerta dels territoris

Tampoc van servir en aquesta ocasió els indicis que assenyalen Molenbeek-Saint-Jean, el suburbi de Brussel·les on va néixer Abaaoud, com un focus de jihadisme. El fet que, entre altres episodis amb què està vinculat, el barri fos el lloc d’on va adquirir les armes un dels atacants a la redacció de la revista satírica Charlie Hebdo no era suficient per mantenir-hi l’alerta tants mesos després.

També van fallar els avisos internacionals a França, com l’advertència reiterada de les autoritats turques sobre Mostefai, notificada per primer cop l’octubre del 2014 i repetida el desembre del mateix any i el juny del 2015. França va esperar fins passat els atemptats de divendres per demanar més informació del sospitós a Ankara. En la lluita contra l’autodenominat Estat Islàmic, la cooperació entre les intel·ligències turques i europees és un desafiament que cal abordar.

Així mateix, també oficials de la intel·ligència iraquiana van fer saber a França, un dia abans dels atemptats, que una cèl·lula jihadista podia estar a punt d’actuar, ja que l’EI havia ordenat nous atacs a Europa. Aquest tipus d’advertències, però, són comunes, i sense més detalls es fa difícil reaccionar.

Control de fronteres

Un passaport sirià amb el nom de Mohammad Ahmad, un jove de 25 anys, va aparèixer divendres al costat d’un dels terroristes suïcides de l’Estadi de França. Des del primer moment, la Fiscalia va posar-ne en dubte l’autenticitat. A poc a poc va semblar que s’aclaria: diversos mitjans indicaven posteriorment que la foto que hi havia era la d’un soldat mort del règim de Baixar al-Assad. Però això encara no era tot. Segons el rotatiu serbi Blic, el mateix document, amb una altra foto, va tornar a aparèixer aquest dimarts a Sèrbia. La policia va detenir-ne el propietari.

Inevitablement, la pregunta que emergia de l’episodi, igual que en el cas d’Amimour, era ¿com es pot arribar des de Turquia fins a França amb un passaport fals?