L'expansió del terrorisme a Burkina Faso que pot esquitxar Europa

OuagadougouÉs un degoteig macabre que fa presagiar que la situació se'n pot anar de les mans en qualsevol moment i ens pot esquitxar, encara que sembli que Burkina Faso és massa lluny d'Europa. El diumenge 25 de febrer al migdia va començar a córrer per les xarxes socials i pels grups de WhatsApp un comunicat de la diòcesi de Dori, capital de la regió del Sahel, al nord de Burkina Faso, que denunciava que quinze persones havien estat assassinades en un atac terrorista contra una església al poble d’Essakane, al nord del país. Aquell mateix dia al vespre, la Federació d’Associacions Islàmiques de Burkina (FAIB) també feia públic un comunicat sobre un altre atac contra un centre religiós, però en aquest cas contra una mesquita, la de Natiaboani, a la regió est. Hi van morir catorze persones. Cinc dies més tard, l'1 de març, el procurador d'Ouahigouya, capital de la regió nord, revelava que la matança d'aquell diumenge encara havia estat més bèstia: 170 persones van ser assassinades entre els pobles de Komsilga, Nodin i Soro, a la província de Yatenga.

El cap de l'estat major de l’exèrcit burkinès, Célestin Simporé, ha alertat que hi ha risc d'atemptat en qualsevol centre urbà del país i ha decretat “la vigilància permanent de tots els llocs de seguretat”, a més d'“augmentar el nivell d’alerta”. A escala pràctica, això vol dir que, per exemple, la policia revisa els maleters i la documentació dels vehicles que circulen per les principals carreteres del país.

Atemptats contra els militars

El diumenge 25 de febrer els terroristes no només van atacar centres religiosos, sinó també posicions militars. Un modus operandi poc habitual fins ara. En concret, van protagonitzar un primer atac de matinada a l'est del país, a Natiaboani. A dos quarts de sis, van ocupar la posició del 6è Batalló d’Intervenció Ràpida, que estava de missió a només 100 quilòmetres de la capital. A les set del matí van fer un tercer atac a Komsilga, al nord, i un quart, a les tres de la tarda, a l'est.

“Els grups terroristes han canviat d’estratègia”, ha reconegut el ministre de Seguretat, Mahamadou Sana, en declaracions a la Radiotelevisió Burkinesa (RTB). “Els atacs estan més coordinats i tenen lloc arreu del país al mateix temps”, ha detallat. Segons va argumentar, aquest canvi tàctic es deu al fet que “l’enemic se sent més amenaçat”.

La població, però, no ho té tan clar. “Els atacs s’han convertit en el nostre dia a dia”, lamenta la Marie Louise, que regenta un quiosc a Ouagadougou. A més, la situació d'inseguretat és evident. Des de fa mesos, fer una simple foto en un carrer cèntric d'Ouagadougou ja genera sospites. Així mateix, el govern ha difós un comunicat a través de WhatsApp amb recomanacions perquè tota la població sàpiga detectar presumptes terroristes. Per exemple, destaca que actituds com ara “el nerviosisme d’un individu”, “els canvis de comportament dels veïns” o “fer fotos d'edificis estratègics” es podrien considerar sospitoses. “Els terroristes sobreviuen gràcies a les ciutats. Aquí venen a buscar aprovisionaments”, ha advertit el ministre.

Segons un informe del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), el 25% dels joves que s’uneixen a grups terroristes ho fan per una qüestió econòmica, el 22% per sumar-se a amics o familiars, i un 17% per idees religioses. El principal col·lectiu que actua a Burkina Faso és el Grup de Suport a l’Islam i els Musulmans (JNIM en les seves sigles en francès).

Per fer front a l'amenaça, el govern ha optat per armar la població. En concret, ha equipat 50.000 Voluntaris de Defensa de la Pàtria (VDP), unes milícies populars esteses arreu del territori i que treballen conjuntament amb l’exèrcit. També s'hi han sumat els dozo, una confraria de caçadors i coneixedors de la medicina tradicional presents a l’oest del país, i els koglweogo, una milícia rural present al centre i a l'est del país. D'altra banda, des de fa pocs mesos els anomenats wayiyan custodien les rotondes i les carreteres de les principals ciutats de Burkina Faso. Són homes no armats que fan guàrdia tota la nit per detectar moviments sospitosos. Al voltant sempre hi ha banderes del Níger, Burkina Faso, Mali i Rússia, i pancartes amb el lema “Visca l’Aliança dels Estats del Sahel (AES)”.

L’AES és, com el seu nom indica, una aliança formada el desembre passat entre Burkina Faso, Mali i el Níger amb l'objectiu de defensar-se col·lectivament. Tots tres països eren membres des de fa 49 anys de la Comunitat Econòmica dels Estats de l’Àfrica Occidental (CEDEAO), però el 28 de gener van decidir abandonar-la en bloc i trencar totalment amb la que havia estat la seva colònia, França.

Es pot dir que tot es va desencadenar després del cop d’estat del juliol passat al Níger, que era l’últim país aliat de França al Sahel. A partir d'aleshores, el Níger es va alinear amb les noves polítiques de Mali i Burkina Faso, com ara l’expulsió de les tropes franceses del seu territori, la fi de les operacions de pau de les Nacions Unides que feia més de deu anys que actuaven al Sahel central, i les noves aliances amb països com Rússia o Turquia per lluitar contra els grups terroristes presents a la zona. Air France ha deixat d’operar als tres països i París ha tancat la seva ambaixada al Níger.

Per la seva banda, Espanya ha passat a considerar el Sahel una zona prioritària per a la cooperació a causa de la preocupant expansió del terrorisme. El seu objectiu és controlar les rutes migratòries de persones que travessen el desert del Sàhara per fugir d'aquesta situació d'inestabilitat i que pretenen arribar com sigui a Europa, des de la costa de Mauritània o Líbia. En altres paraules, llançar-se al mar per desembarcar a les illes Canàries.