L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Probable alcaldessa’

"Casualitat o no, el seu interès principal de no perdre la cadira coincideix amb el de l’Estat i les elits  polítiques, econòmiques i mediàtiques"

Ahir al vespre, Barcelona en Comú va anunciar que de demà en vuit, dissabte de la setmana que ve, quan es constitueixi l’Ajuntament de Barcelona, Ada Colau presentarà la seva candidatura a l’alcaldia.

Colau fa el pas per repetir com a alcaldessa

Dit d’una altra manera, els comuns hauran negociat els vots del PSC i acceptaran els de Valls/Ciutadans, i d’aquesta manera continuarà sent l’alcaldessa de Barcelona quatre anys més.

La història és coneguda: La nit de les eleccions, Colau va comparèixer mentre encara estava paint el disgust d’una alcaldia que se li escapava per 4.000 vots de diferència. Entre llàgrimes, va felicitar Maragall i va parlar de formar un govern d’esquerres. L’endemà, Iceta obria el ball: “No tan de pressa”, li deia a Maragall, mentre el candidat de Ciutadans, Manuel Valls, feia el pas definitiu i deia que perquè Barcelona no tingui un alcalde independentista votaria Colau de franc.

I llavors, fixin-se en el que ha passat aquesta setmana. Maragall va fer una oferta irrebutjable als Comuns: va deixar caure Junts per Catalunya de Forn-Artadi i va oferir un govern en igualtat de condicions i una posició per a Colau de nova creació. O sigui, poder i quota de pantalla i de representació internacional per a una alcaldessa que és una figura de l’altermundialisme. I amb un implícit. Colau té 45 anys i Maragall, 76, de manera que ella és el futur. Però tot i aquesta immillorable oferta, Colau es fa la desmenjada, perquè l’oferta no conté allò que li interessa: l’alcaldia. Ella vol ser alcaldessa. El seu entorn personal i polític més pròxim, també. Als comuns no volen ni imaginar-se que el símbol Colau perd la porpra, i per això, igual que Valls la votarà tot i haver dit “Si no vols Colau, vota Valls”, Colau es menja aquestes paraules en una entrevista que Ferran Casas li va fer durant la campanya al ‘Nació Digital’.

Res de nou sota el sol: l’objectiu dels partits és aconseguir el poder, i si per això cal pactar amb qui vas dir que no pactaries, es pacta i punt. I després construeixes les justificacions: per què renunciar a l’alcaldia si només la vas perdre per 4.000 vots, nosaltres no podem evitar que Valls ens doni els vots, d’aquí 15 dies ja ningú se’n recordarà, tant ens perjudica rebre els vots de Valls com pactar amb els independentistes, Esquerra no és de fiar, l’independentisme ho bloqueja tot… I, naturalment, la jugada té una important dimensió en la política espanyola: impedint que Barcelona tingui un alcalde independentista, Colau aconsegueix que a l’estat espanyol hi hagi un profund sospir d’alleujament. Casualitat o no, el seu interès principal de no perdre la cadira coincideix amb el de l’Estat i les elits  polítiques, econòmiques i mediàtiques, tal com ironitzava ahir Miquel Ferreres en el seu acudit d’ahir a la nostra contraportada.

'A la contra', per Ferreres (06/06/2019)

Encara falten 8 dies per a la constitució de l’Ajuntament, però és probable que Colau acabi sent alcaldessa després de pactar el govern amb el PSC i de rebre els vots de Valls al ple d’investidura. Continuarà.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats.

Més continguts de