L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Catalunya, cridada a salvar Espanya de la seva dreta (un cop més)'
On és l’incentiu més gran: ¿en el vot al PSC perquè és un vot útil a la suma socialista de diumenge a la nit, o el PSOE és una versió suau en les formes del mateix nacionalisme espanyol?
Pedro Sánchez va donar el gran cop d’efecte: esborra la victòria del PP dels titulars, evita una rebel·lió interna, obliga Yolanda Díaz i Pablo Iglesias a posar-se d’acord, obliga el PP a pactar els ajuntaments i les autonomies que ha guanyat amb Vox, en plena campanya electoral, i liquida el poc que queda de Ciutadans i, sobretot, és fidel al seu Manual de resistencia, on hi ha una frase que diu: “Pot sonar presumptuós però m’he adonat que en els moments difícils, em faig gran”. Estem parlant d’un polític que el seu partit va repudiar i va tornar-hi, i de l’únic diputat que ha arribat a la presidència del govern a través d’una moció de censura. Però és clar, el futur no està escrit.
I Catalunya torna a ser l'última esperança del socialisme espanyol. Si Pedro Sánchez vol tornar a ser president del govern, necessita que el PSC faci un resultat històric a Catalunya el dia 23 de juliol.
Pot aconseguir-ho? Catalunya envia al Congrés 48 diputats. El millor registre socialista va ser de 25 diputats, fa 15 anys, amb Carme Chacón de cap de llista. Hauria de ser un resultat així, 25 diputats. Fa 4 anys, el PSC en va treure 12. Els independentistes, 23. Pedro Sánchez ha plantejat les eleccions com un plebiscit: o ell o la ultradreta. I la gran pregunta és qui decidiran els catalans que és més útil i més clar per frenar la ultradreta: ¿votar el PSC i sumar-se al mur de contenció socialista o votar independentista? Com se li planta cara a la dreta i l’extrema dreta espanyoles, valgui la redundància? On és l’incentiu més gran: ¿en el vot al PSC perquè és un vot útil a la suma socialista de diumenge a la nit, o el PSOE és una versió suau en les formes del mateix nacionalisme espanyol?
Aquesta és ara la responsabilitat d'Esquerra, Junts i la CUP: donar sentit al seu vot a Madrid. Primeres pistes: Esquerra, business as usual. Oriol Junqueras diu que per frenar la dreta el millor és Esquerra. Continuisme en el discurs d’Esquerra: ser influents a Madrid. Peix al cove 2.0. Una altra pista: Junts intenta un cop d’efecte. Sona molt bé, això de la llista única, però no se la creu ningú; ni a Junts, diria. Si no han estat capaços de fer valer l'única majoria independentista de la història al Parlament, si van marxar del Govern, fer una llista única sembla començar una casa per la teulada. A part que Junts ha de resoldre un problema previ, que és a qui posa de cap de llista: Nogueras o Giró, que no és una simple tria de persones. Nogueras és la candidata de Puigdemont mentre que Giró seria una candidat com ara Trias. Hauran de fer primàries. Esquerra, Junts i la CUP s'ho miren en clau de partit. És normal fins a cert punt, perquè són partits. Compten els escons, els càrrecs de confiança, el poder, l’hegemonia. Però aquesta dinàmica malbarata una bona part de la força real de l’independentisme.
Mirin el mapa de victòries del PP d’aquest diumenge. Catalunya està pràcticament en blanc. La dreta espanyola és electoralment desigual. Mirin el mapa socialista: a Catalunya hi ha més vermell, però el que ha guanyat, malgrat l’abstenció i la desafecció, és l’independentisme. Si un català vol explicar a un estranger en què consisteix el fet diferencial, només li ha d'ensenyar mapes electorals com aquests.
A propòsit de tot això, aquest matí, el president Puigdemont ha fet aquesta reflexió: sobre allò que el Procés era el responsable del creixement de Vox: “El discurs del rei del 3 d’octubre té molta més influència en l’estímul del vot radical espanyol que el referèndum de l’1 d’octubre. Si fas feixisme, tens feixisme. Alerta, doncs, amb el retorn del clàssic «Aturem la dreta!» La funció de l’independentisme no és salvar Espanya de la seva dreta. És salvar Catalunya d’aquesta Espanya on el franquisme perviu a totes les seves estructures. Votar esquerra espanyola amb la creença que així s’atura la dreta és d’una ingenuïtat colossal”.
El problema d'un plantejament així és que l’independentisme ha de ser més útil i més generós i no una simple manifestació d’una diferència nacional.
Bon dia.
