L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Els mediadors i verificadors, tots estrangers, seran secrets excepte el portaveu'

Abans que res, el PSOE i el PNB firmen avui el seu acord i, per tant, Pedro Sánchez serà investit president espanyol la setmana que ve. És un acord inèdit en la història de l’Espanya del 78. Mai abans un partit que havia perdut les eleccions governarà gràcies a la capacitat d’obtenir la majoria parlamentària necessària, però s’explica a partir de la frase que va dir Aitor Esteban a Feijóo des del faristol al Congrés: “S’ha d’escollir entre Feijóo o amnistia: doncs miri, amnistia”. Mentre Feijóo vagi per la vida amb Vox, ho té difícil per trobar una majoria. Si llegeixes aquest matí com explica la premsa espanyola el pacte PSOE-Junts, sembla que ja siguem independents:

El Mundo: “Sánchez rinde el estado a Puigdemont”, o sigui, l’Estat genuflex davant el pròfug, al més pur estil Ansón.

Esclar, l’Estat es rendeix perquè, segons La Razón, Puigdemont imposa negociar l'amnistia, el referèndum i la quota de diners que correspondria a Catalunya si tingués un concert com el basc.

Esclar que, almenys, La Razón distingeix entre negociar (que és el que diu el pacte) i obtenir. Perquè el diari econòmic Expansión diu que Sánchez ens ha cedit el 100% dels impostos i que tindrem una quota com la basca. 

Esclar que és més greu que Ayuso digui que està segura que per parar l’acord cal comptar amb “tots els espanyols de bé i amb la Corona, els jutges i les forces armades”, perquè “ens han colat una dictadura per la porta del darrere”. ¿Com volen que no hi hagi gent que surti al carrer sentint el que el PP fa anys que va repetint sobre rebel·lions, cops d’estat i governs il·legítims? Feijóo ha de triar: o fa cas a Pablo Motos o bé al Financial Times. En el fons, tanta ràbia acumulada és perquè aquest matí s’adona que s’ha quedat sol amb Vox i Sánchez serà investit.

Però parlem de l’acord entre el PSOE i Junts.

El relat és espectacular. Diu el que Junts volia que digués. Puigdemont ha aconseguit que el PSOE posi la firma al peu d’un document que accepta que hi ha un conflicte que ve, com a mínim, del 1714 i que s’ha de resoldre per la via del pacte, i que els sotasignats tenen diferents “projectes nacionals”. És veritat que només són paraules al capítol d’antecedents de l’acord, però els canvis comencen per un canvi de relat i Puigdemont l’ha aconseguit. (D’una manera tan clara, que fa pensar que el PSOE deu pensar que aquestes paraules se les endurà el vent.)

Els termes de l’amnistia són genèrics, però el PSOE està d’acord a dir que a Espanya hi ha hagut persecució judicial per motius ideològics, lawfare. Totes les associacions judicials ja han posat el crit al cel.

Això és com el pacte d’Esquerra? Es pot dir que el relat és més espectacular, que és més explícit i que l'esment al lawfare porta més enllà la llista d’amnistiables. 

Però, després, un cop va baixant la bromera de la notícia, emergeix la part més important. Que és que el PSOE ha acceptat sotmetre el compliment dels acords a un grup de verificadors internacionals, perquè l'última frase de l’acord ho diu ben clar:

"L'estabilitat de la legislatura, subjecta als avenços i compliment dels acords que resultin de les negociacions en els dos àmbits permanents assenyalats al punt segon”. O sigui, que si no hi ha compliment dels acords no hi haurà legislatura. I el grau de compliment el decidirà un verificador extern (perquè Puigdemont diu que el PSOE no és de fiar). Junts diu que no vol que els passi com a Esquerra amb la taula de diàleg d’èxit descriptible. Seran un grup de mediadors i verificadors externs, que seran secrets i dels quals només coneixerem el portaveu.

RECURSOS PUIGDEMONT RODA DE PREMSA

I després hi ha aquest detall que no és al pacte i que Puigdemont es va encarregar de remarcar: que ell no ha hagut de demanar perdó per arribar fins aquí. Recordin que d’aquí un any i mig, o abans, hi ha eleccions al Parlament de Catalunya i encara que els acords d’Esquerra i de Junts amb el PSOE són complementaris, han de començar a dir que el seu independentisme és el bo.

Si tot això serà un compromís històric, ja ho veurem, i la lògica realista de l’experiència viscuda fins ara convida a l’escepticisme. Però un partit que va votar el 155 ha pactat amb el partit del president a l’exili i ha remogut el tauler polític espanyol. A veure fins on arriben.

Bon dia.