Hola, com estan?
Xavier Trias anunciarà la setmana que ve que es presentarà com a candidat a l’alcaldia de Barcelona. Així n’informem a portada. Tothom ho donava per fet, però faltava saber quan, i Trias ja no podia esperar gaires dies més. I avui la Núria Orriols ens posa al dia sobre l’estat de la qüestió.
I la qüestió és que Trias té el vistiplau del partit, començant pel del president Carles Puigdemont, per fer la llista que vulgui i pactar amb qui vulgui, gairebé com si fos un independent. Quan Trias ha dit a Puigdemont “si cal, pactaré amb el PSC”, el president a l’exili no s’hi ha oposat pas. A la llista, Trias pensa guardar el número dos per a Neus Munté, que ha mantingut la posició de Junts a la Casa Gran aquests quatre anys, i el tres per a Jordi Martí per idèntiques raons d’agraïment i reconeixement. I en aquesta llista també hi hauria la fins fa poc consellera d’Exteriors, Victòria Alsina, l’exconseller Ramon Tremosa, i el fins ara president del port de Barcelona, Damià Calvet.
Pot guanyar, Trias? No ho tindrà fàcil, per més que a Junts diguin que tenen una enquesta molt bona. És veritat que Trias no va deixar un mal record de quan va ser alcalde, és un home dialogant, amb una marca personal que suma més que la del partit, que va ser greument perjudicat pels informes falsos de la policia patriòtica conforme tenia diners a Suïssa, que no en tenia, i com se’n van aprofitar els seus adversaris, amb Ada Colau al capdavant. I Trias és un alcalde que poden votar independentistes i no independentistes, que pot pactar amb Esquerra i el PSC.
Ara bé, parteix de molt avall (Junts té ara cinc regidors, n'hauria de treure el doble com a mínim); Colau té una base de votants fidel (i jugarà la carta que Maragall tindrà 80 anys i Trias, 76); Ernest Maragall, guanyador fa quatre anys, confia en la força d’Esquerra, i Collboni tindrà el reforç que significa un president socialista a la Moncloa. A més, Sánchez veu Barcelona com l'única gran alcaldia que pot guanyar. Seran, doncs, unes eleccions molt renyides.
Com renyida es presenta la reforma del delicte de sedició i malversació.
Estan sent, les d’avui, hores decisives, sobretot perquè Esquerra ha presentat aquest matí les seves esmenes al delicte de malversació, amb la idea que gastar diners públics, però en acció política i no embutxacar-se’ls, no sigui delicte. En això, Junts hi està d’acord.
Però com tantes decisions polítiques, té pros i contres. En els pros: als que diuen que això és legislar ad hoc per afavorir els centenars de càrrecs imputats per haver organitzat el referèndum de l’1 d’octubre, se’ls ha de contestar que més ad hoc va legislar el PP quan va reformar el delicte de malversació el 2015, pocs mesos després de la consulta del 9-N. Recordaran que a Mas, Ortega, Rigau i Homs no els van poder condemnar per malversació, i per això van activar el Tribunal de Comptes, perquè els perseguís patrimonialment.
Si es reforma sedició i malversació, se’n beneficiarien centenars d’imputats que tenen càrrecs als jutjats, i la rebaixa de penes podria fer que Oriol Junqueras o Jordi Turull poguessin presentar-se a les eleccions a la presidència de la Generalitat el 2024 o el 2025.
En els contres, per més que PSOE i Esquerra parlen d’una reforma “quirúrgica” perquè gent que s’ha embutxacat diners públics no se’n pugui beneficiar, el PSOE no les té totes. Té por que li passi com amb la llei del “només sí és sí”, que hi ha jutges que han rebaixat penes a agressors sexuals. Que ara no passi el mateix amb gent que ha fet mal ús dels diners públics. Només cal que vegin aquesta informació d’El País:
“Polìtics del PP i del PSOE es beneficiarien d’una rebaixa de penes per malversar sense lucre. Implicats en els casos ERE, Púnica o Kitchen no es van enriquir”.
Vendre que una reforma així és quirúrgica, molts socialistes no ho compraran, a part que els sembla tou que els líders del Procés puguin tornar a les urnes tan aviat. Això és el que està en joc entre avui i començaments de la setmana que ve, en una negociació que serà dura entre PSOE i Esquerra.
Bon dia.
